Antich i Pep Melià, conversen als passadissos del Parlament en uns dels darrers plens d'abans de l'estiu. | Miquel Àngel Canals - M.À.Cañellas
Els treballs per elaborar els propers pressupostos autonòmics ja s'han iniciat i també es comencen a plantejar les primeres polèmiques. El Bloc demanarà al conseller d'Hisenda, Carles Manera (PSIB-PSOE), que els comptes públics incloguin els increments d'impostos que el Govern plantejà abans de l'estiu (IRPF, transmissions patrimonials i herències), que no podrà aprovar al Parlament perquè PP i UM s'hi oposen i no té prou majoria. De fet, UM ja ha advertit que no votarà a favor d'uns pressupostos que prevegin aquest augment fiscal.
Així, l'Executiu haurà de prescindir d'apujar tributs (de fet, Manera no els preveia en la primera proposta) si vol treure els comptes públics de 2011 perquè, com que està en minoria, necessita que UM o el PP li donin suport. Si no, encara té una altra opció: prorrogar els pressuposts d'enguany. Aquesta possibilitat està damunt la taula, sobretot tenint en compte que aquests seran els primers pressupostos en minoria i que, en haver-hi eleccions al maig, només s'haurien de prorrogar fins a l'abril. Després ja seria el nou Govern qui s'encarregaria d'impulsar-ne uns altres.
La qüestió dels impostos no és l'única polèmica que es planteja en l'inici de les negociacions pels pressupostos. L'altra fa referència a la retallada de la despesa prevista. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ja ha anunciat una davallada de les despesa en els propers comptes públics d'entre el 4% i el 7%. El responsable ha avançat que se seguirà amb la política de contenció de la despesa en tots els departaments per reduir el dèficit públic, tal com exigeix Europa. Així mateix, ha advertit que les àrees d'Educació, Sanitat i Afers Socials seran les que patiran menys retallades. Pel que fa a l'endeutament, serà inferior al d'enguany. Això no obstant, les primeres paraules de Manera no han convençut ni els seus socis del Bloc ni els seus exsocis d'UM, imprescindibles perquè els pressupostos puguin ser aprovats.
Els primers han demanat que la retallada no sigui tan forta, que no afecti ni la política social ni l'economia productiva i que els nombres es compensin amb els increments d'impostos prevists: de l'IRPF per a rendes superiors a 100.000 euros, de l'impost de transmissions patrimonials per a immobles de més de 450.000 euros i de les herències superiors als 600.000 euros, com atmbé amb l'impost ecològic per a empreses contaminants.
UM, per part seva, a banda de rebutjar els increments d'impostos, també ha deixat clar que votarà en contra dels comptes públics si no prioritzen l'economia productiva. La formació que lidera Pep Melià entén que no s'han de reduir les partides referents a Educació o Promoció Turística i que no s'han de retallar més les inversions.
Els pressupostos d'enguany assoliren els 3.384 milions, un 4,5% menys que els anteriors.
Amb tot, no s'han aplicat realment perquè el passat mes de juny s'aprovà una llei urgent per rebaixar 103 milions de despesa, un 3% del pressupost que s'aprovà. A banda de la retallada d'un 5% del sou als funcionaris, la llei féu baixar el dels càrrecs polítics entre un 9 i un 7% (un 9% el president, un 8% els consellers i un 7% els alts càrrecs), aturà 30 milions d'inversió no contractada, rebaixà un 5% de despesa de les empreses públiques, aturà despesa general no executada i subvencions, i deixà sense cobrir places públiques dotades. Ara, els pressupostos plantejats per Manera amb vista al proper exercici encara insistirien més en aquesta retallada que enguany ha afectat tots els departaments, però sobretot els d'Agricultura, Economia, Interior, Habitatge i Mobilitat, amb caigudes que han rondat el 15% respecte dels pressupostos que s'havien executat durant el 2009.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Deixau-vos de dois i posau-vos a fer feina per atreure al votant del PP de la part forana!
Això d'apujar els imposts a Balears és una demagogia sense sentit... Algú es pensa que els propietaris de patrimonis superiors a 600.000€ seguiran enpadronats a Balears si els apujam els imposts? Algú creu que les rendes altes no canviaran la seva residència fiscal si els tributs són més alts a Balears que a una altra Comunitat Autònoma?... A més a més, perquè a Balears hem de ser responsables amb els dèficits que es generen a Andalusia o a Castella després de l'expoli fiscal que estam patint des de Déu sap quan? Pens que els patriotes (associats o Dissociats) el que hem de demanar es que Madrid, que és qui té la majoria dels recursos tributaris, els gestioni de forma correcte, sense generar dèficits, i equitativa i justa territorialment parlant. La resta són demagogies dogmàtiques sense sentit comú.
Mal fet. UM, com sempre, beneficiant els que més tenen.
Ben fet, UM. L'economia no s'activa castigant els que poden invertir.