El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres la Llei de la Bona Administració i el Bon Govern, que regula els incentius a la millora, la iniciativa i el rendiment, i que estableix que en cada exercici pressupostari els òrgans avaluats fins a un màxim de deu puguin ser creditors d'una dotació econòmica puntual en concepte de complement de productivitat. A aquest efecte, la llei de pressupostos ha de fixar en cada exercici l'import màxim que han de percebre aquests òrgans, que ho podreixin tornar-se a rebre per un concepte anàleg transcorregut un període de tres anys. Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller de presidència, Albert Moragues, ha apuntat que no és pot parlar de xifres concretes, ja que dependrà dels Pressupostos, de manera que, en funció d'ells, és decidirà si és premia o no l'"excel·lència" en la gestió.
Per a això, ha anunciat que és creassin el Premi a l'Excel·lència de la Gestió Pública; el Premi de Bones Pràctiques de la Qualitat Pública de les Balears i el Premi de l'Avaluació, mitjançant el qual s'incentivarà als diferents departaments que siguin els millors del rànquing en li avaluacions anuals. Moragues ha recordat que aquests incentius ja és donin a nivell de l'Administració General de l'Estat sense el rebuig dels sindicats, pel que ha demanat a li centrals sindicals de les Balears que no és prenguin aquesta mesura com una "agressió", referint-s'així al rebuig que han mostrat als citats premis econòmics. En aquest sentit, ha precisat que aquests incentius no s'aplicaran al sou, sinó com un increment al complement de productivitat a aquells funcionaris que és consideri que el seu treball hagi estat excel·lent.
El conseller ha recordat que es tracta d'un Projecte de Llei, que amb "seguretat", patirà canvis durant la seva tramitació parlamentària, tenint en compte que l'executiu és troba en minoria i, per tant, ha recordat que ha d'arribar a acords amb el PP o UM per a poder-l'aprovar amb una majoria. Moragues ha precisat que no serà el Govern qui avaluï el treball dels funcionaris, sinó organismes independents, i alhora ha subratllat que "mai es puguin donar incentius, si la situació econòmica no ho permet". A més, ha remarcat que aquesta normativa no preveu multes als funcionaris que no compleixin el seu treball, a causa que totes li administracions públiques tenen un sistema que penalitza li actuacions "incorrectes" d'aquells treballadors públics que no compleixin amb els seus compromisos o responsabilitats.
Control d'alts càrrecs
Un altre dels aspectes que preveu l'esmentada Llei és que el Govern haurà d'informar a la Cambra autonòmica quins són els motius pels quals ha nomenat una persona per a un càrrec de confiança, de manera que els grups podreixin, al seu torn, requerir la presència dels càrrecs de confiança al Parlament perquè expliquin quins són les seves qualitats per desenvolupar una tasca a l'executiu autonòmic. D'aquesta manera, ha puntualitzat que l'executiu no podrà nomenar un alt càrrec, simplement, perquè és "molt amic" del president o perquè el coneix, sinó que la seva designació ha de ser "objectivable" i ha de ser traslladada al Parlament.
Tot i això, Moragues ha precisat que, a diferència del que passa en els EUA, les formacions no tindran capacitat de vet, en el cas que consideressin que la persona elegida no reuneix les condicions suficients per exercir un determinat càrrec. Així, ha dit que s'ha intentat buscar una mesura "intermèdia" i ha augurat que, fins a d'aquí a 30 anys, temps que s'ha trigat a aprovar la Llei del Bon Govern, no s'aprovaran mesures similars a les que ja existeixen al senat dels EUA, on els representants poden arribar a vetar el nomenament d'un alt càrrec del Govern, en el cas que considerin que no és apte per exercir aquesta responsabilitat.
Una altra de li novetats de la normativa consisteix que els ciutadans podreixin fer un seguiment dels contractes d'Obres i Serveis que superin els 25.000 euros i aquells contractes comuns que superin els 9.000 euros, amb la finalitat que tinguin informació sobre li condicions en li quals s'han signat i qui són els contractants garantint així una "transparència" dels mateixos.
Actuació del Govern en funcions
Alhora, Moragues ha destacat que aquesta normativa també defineix quin ha de ser l'actuació del Govern en funcions, de manera que només podrà dur a terme les iniciatives del "dia a dia i alguna qüestió extraordinària si cal, però l'haurà de justificar". D'aquesta manera, ha recalcat que és pretén evitar el que ha passat en la passada legislatura, quan després de les eleccions del 2007 i davant de la previsió que hagués un possible canvi de Govern, l'executiu de Jaume Matas va adoptar una "enorme quantitat de decisions importantíssimes que minvà la gestió del Govern actual".
Altres dels aspectes que regula la Llei és l'eliminació dels tractaments honorífics, de manera que els representants del Govern seran tractats únicament com directors, conseller i president, per la qual cosa ja no tindran el tractament de molt honorables, honorables, il·lustríssims, excel·lentíssims o reverendísimos. Així, Moragues ha asseverat que s'aconseguirà una relació "molt més civil i ciutadana i, per tant, amb més proximitat".
La legitimitat del Govern
La portaveu del Govern, Joana Barceló, ha subratllat que "sota cap concepte no es pot admetre el més mínim dubte sobre la legitimitat" de l'Executiu balear per la investigació judicial oberta respecte a la presumpta compra de vots per part d'UM i, en aquest sentit, ha recordat que els fets que estan sota sospita es refereixen a l'anterior legislatura, quan governava el PP amb el suport d'UM. Després de la reunió del Consell de Govern, Barceló ha recalcat que, malgrat que UM va permetre, amb els seus vots, la constitució de l'actual Executiu, malgrat que el PP va ser la força més votada en les passades eleccions autonòmiques de 2007, aquest partit "ja no forma part del Consell de Govern".
Per això, ha demanat "calma i tranquil·litat" i ha subratllat que s'han "de posar les coses al seu lloc", tenint en compte que el Govern és "totalment legítim i així ha anat treballant i ho continuarà fent fins al final de legislatura amb total coherència, capacitat d'acord i actuacions polítiques, diàries i estratègiques." D'altra banda, Barceló ha apuntat que UM "no és l'únic partit" sobre el que existeixen dubtes sobre el seu finançament electoral, sinó que hi ha "moltes investigacions obertes de finançament de formacions en campanyes electorals", referint-se així al PP. En aquest sentit, ha considerat que "no és prudent, ni bo, ni correcte, ni coherent barrejar aquests debats" amb la legitimitat de l'actual Govern.
Finalment, la portaveu de l'Executiu s'ha mostrat en "absolut desacord" amb les declaracions del president d'UM, Josep Melià, en les quals va assegurar que en tots els partits polítics hi ha "pràctiques clientelares". En aquesta línia, Barceló ha recordat al líder uemita que "sota cap concepte no està legitimat" per parlar en nom de la resta de formacions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.