Poques expectatives d'estudiar

L'abandó prematur dels estudis, l'alt percentatge de repetidors i un elevat fracàs escolar fan pensar quina és la motivació real de l'alumnat. Un 23,6 per cent dels joves de 2n d'ESO no tenen cap mena d'aspiració acadèmica, ja sigui per cursar estudis formatius de grau superior o universitaris. És a dir, que només un 76,4 per cent es planteja una formació superior. Si ens fixam en els percentatges, els estudiants de la pública són els que menys expectatives en tenen: un 73,3 per cent, enfront del 81,1 per cent dels alumnes de centres privats.

Així ho posa de manifest l'Informe d'avaluacions de diagnòstic 2008-2009, elaborat per l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears de la Conselleria d'Educació. El document també analitza les expectatives dels nins i nines de 4t d'Educació Primària. En aquest cas, un 86,7 per cent té aspiracions acadèmiques, si bé als col·legis públics és d'un 84,5 per cent i als privats, d'un 90,3.

Quant als interessos dels escolars, de les àrees avaluades, llengües i matemàtiques, són aquestes darreres les que més els motiven a quart de Primària, perquè a un 51,3 per cent els agraden "molt", si bé a l'ESOaquest percentatge baixa fins al 22,3 per cent. Cal pensar que els alumnes de segon de Secundària no es pronuncien majoritàriament per cap disciplina.

Un altre dels indicadors força reveladors és el que quantifica el grau en què les famílies s'impliquen en els estudis del fills i participen al centre. A 4t de Primària, el compromís és d'un 2,3 per cent i a 2n d'ESO, d'un 2,2. Cal tenir en compte que l'1 equival a absència d'implicació, el 2 a poca, el 3 a tenir-ne bastant i el 4 a molta. A Primària, l'interès dels pares presenta molt poca diferència als centres públics i als privats: un 2,3 als primers i 2,5 als segons. Ara bé, a l'ESO la distància ja és una mica més significativa: un 2 als públics per un 2,4 als privats.