Jaume Matas, a Washington.

Jaume Matas, a Washington. | P. PRIETO

Clara GinerPalma17/08/10 0:00
TW
0

Mesos després d'una primera petició d'informació sobre els béns de Jaume Matas als Estats Units, l'FBI i el Departament del Tresor nord-americà encara no han dit la seva. El jutge Castro encara espera. Fonts properes al cas Palma Arena apunten que aquest tipus de sol·licitud sol ser lenta però que el procés s'allarga massa -es va iniciar el juny passat-. En aquest sentit, la Guàrdia Civil ha enviat un correu urgent de reiteració sobre la informació demanada que es troba dins la peça separada sobre el patrimoni de Matas, coneguda com "Buckingham".

La Benemèrita ja ha enviat una segona petició seguint tràmits ordinaris. És a dir, de la Comandància de les Balears a la Central de Madrid, d'allà al Ministeri de Justícia, que l'envia a Exteriors, i finalment la seva destinació: les autoritats nord-americanes. En concret s'ha demanat per segona vegada dades sobre una societat que l'expresident Matas creà en arribar al país després de perdre les darreres autonòmiques del 2007 i abandonar la política.

Matas se n'anà a Washington amb la seva dona per treballar al grup hoteler Barceló, en concret a la filial independent de la seva empresa Crest Line. Més endavant fitxà per la consultora PriceWaterhouse-Cooper com a especialista en medi ambient. Cal recordar que l'expresident també va ser Ministre de Medi Ambient del Govern Aznar.

Aremas

La societat sobre la qual se centren aquestes perquisicions es diu Aremas (possible acrònim dels cognoms del matrimoni format per Maite Areal i Jaume Matas) i la sol·licitud d'informació -reiterada- s'ha cursat al FinCEN (Financial Crimes Enforcement Networ), que es pot traduir com Xarxa d'Execució de Delictes Financers i que pertany al Departament del Tresor dels Estats Units. A l'Estat espanyol l'equivalent seria el Sepblac (Servei de prevenció de blanqueig de capital), que depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda que comanda Elena Salgado. Se sospita que darrere de la societat Aremas podria haver-hi altres comptes corrents que donarien pistes sobre el veritable patrimoni del matrimoni Matas-Areal.

L'FBI, que és un organisme federal com el Departament del Tresor, és el que s'encarrega de cercar el material sol·licitat. Ara bé, s'ha de remarcar que la informació es demana al FinCEN (Departament del Tresor). De moment cap dels dos no ha contestat a les autoritats espanyoles. Al final del juny l'advocat Rafael Perera, que representa els interessos de Matas, presentà al Jutjat d'Instrucció 3 de Palma un document en què l'expresident deia que només ha tingut tres comptes corrents als Estats Units, un a Washington -que cancel·là-, un altre a Nova York i un darrer a Miami, a la seu de Bancaja.

Per part seva, el jutge Castro, en cas que rebés la informació sol·licitada i volgués aprofundir-hi, hauria de demanar una comissió rogatòria internacional, ja que la col·laboració policial entre estats té uns límits. De fet, es considera molt probable que el magistrat acabi demanant aquesta diligència per poder avançar en la investigació.
Fonts properes de la Guàrdia Civil assenyalen que són necessaris els noms dels administradors d'Aremas, l'activitat de l'empresa, el nombre de comptes corrents als quals estigui vinculada i els tràmits que s'hi han fet. També caldria tenir accés als moviments dels tres comptes bancaris esmentats abans, confirmats pel mateix Matas. Diuen que l'expresident hauria rebut pagaments al de Bancaja a Miami, però encara es desconeix si a nom seu o a través d'una societat. Aquests doblers, presumiblement, responen a comissions per suposats favors polítics.

Les despeses actuals

La Fiscalia i la Guàrdia Civil estan especialment intrigades per veure com Matas fa front a les seves despeses actuals, que se suposa que superen els 17.000 euros al mes sense comptar l'educació dels fills. Aquí Matas no té per què justificar els seus ingressos ni explicar d'on treu els doblers, en canvi als EUA sí que ho hauria de fer. Hauria de demostrar la seva innocència. Matas i Areal ara no treballen, ja que ell hagué de deixar la feina als Estats Units quan el jutge li retirà el passaport. Aleshores hagué d'abonar 3 milions d'euros per no entrar a la presó.