Els representats del Fons per la conservació del voltor negre i del Col·legi Oficial de Veteriaris de les Illes Balears. | J.Torres

TW
0

El Fons per la conservació del voltor negre i el Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB) han tancat un conveni de col·laboració que estableix un protocol per evitar la mort d'animals salvatges i domèstics a causa de la ingesta de verí, fet que afecta, sobretot, l'emblemàtic rapinyaire. Durant els darrers 30 anys, un mínim de 25 voltors negres han mort per enverinament, una xifra que és sols la "punta" d'una problemàtica "molt perillosa", manifestà ahir Federico González, tècnic del Fons per la conservació del voltor negre i coordinador del projecte. Precisà que només se'n detecten entre el 8% i el 12% de casos i que es tracta d'una espècie que no supera els 140 exemplars en tot l'Arxipèlag.

Per la seva banda, el president del COVIB, Ramón García, explicà que l'acord preveu crear un sistema d'avís a la web del Col·legi per mitjà del qual els manescals registraran els casos d'enverinament que atenguin perquè després siguin comunicats al Fons de Conservació que, al seu torn, en traslladarà la informació a la Guàrdia Civil i als agents rurals, a fi que prenguin les mesures pertinents.

Així mateix, el protocol, que es pot ser exportar a altres bandes, inclou l'edició de material informatiu sobre els efectes del verí en la fauna silvestre i domèstica, com també l'assessorament tècnic dels propietaris dels animals afectats. González assenyalà que les espècies més perjudicades per aquesta pràctica prohibida són el voltor negre i la milana -el 2010 n'han mort ja 15 exemplars-, seguits d'animals domèstics com cans i moixos.

A partir de la tardor

García va manifestar que el sistema de notificació s'elaborarà enguany perquè sigui "completament operatiu" per octubre o novembre. El coordinador de la iniciativa assegurà que l'ús d'esquers emmetzinats és "cruel", a més d'il·legal, i que no és veritat que allà on es col·loquen hi hagi més perdius o conills. El president del Fons, Carles Tarancon, destacà que fa 15 anys que es personen en procediments judicials per tot l'Estat i en 12 països europeus més per l'ús de verí a la natura i en remarcà que el 99% de vegades el procés s'inicià per l'avís d'algun manescal. Afegí que el col·lectiu ja s'ha personat en alguns casos a les Illes: un a Alaró el 1999, un altre a Menorca el 2002 i ara un altre a Llucmajor que passà el 2009 i en el qual moriren tres milanes i una arpella.