TW
0

La Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració donarà impuls a un conjunt de quatre programes adreçats a l'atenció i a la integració social dels joves tutelats per l'Administració que actualment, en complir 18 anys, deixen de tenir tot allò que "els tocava per llei". El canvi a la vida adulta no és una qüestió d'edat, sinó un procés d'integració a la societat que en cada jove requereix un temps diferent. El pas d'estar sota una disciplina a saber gestionar la pròpia autonomia requereix un aprenentatge i un acompanyament.

"Actualment, ja tenim alguna família amiga, però volem cercar-ne moltes més". Aquest és un dels projectes que la consellera Fina Santiago vol impulsar en l'àmbit de l'emancipació dels joves que han estat a un centre de protecció de menors i que tenen entre 18 i 22 anys. La idea és que entre la família i el jove es creiïn contextos de socialització positiva per fomentar l'autonomia personal i les competències socials d'aquesta gent jove. Així, se li permet disposar d'un espai familiar alternatiu per al seu lleure que li serveixi de complement als programes d'emancipació existents. Les famílies també exerceixen una tasca de supervisió i orientació bàsica.

Una altra de les seves apostes és potenciar els pisos tutelats. La seva previsió és tenir-ne dos en marxa, que es complementaran als que ja existeixen des d'altres institucions, per exemple els pisos per a joves de la Fundació Natzaret a Palma. "Un altre dels àmbits en què treballarem és en la recerca d'empreses pont", precisà Santiago. Es tracta de crear vincles estables amb el sector empresarial per tal que aquests joves puguin tenir una oportunitat com la resta. Totes aquestes accions, manifestà Santiago, "segurament es complementaran amb una renda d'emancipació".

La situació actual
Actualment, quan un menor que es troba tutelat per uns dels consells insulars -que són els qui tenen la competència pròpia de tutela, acolliment i adopció dels menors- compleix 18 anys deixa d'estar legalment a les seves mans. L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears només preveu que l'Administració pública ha de centrar-se principalment "en la protecció específica i la tutela social del menor".

Tanmateix, un cop arribada a la majoria d'edat, el jove es troba totalment desemparat. Són molts els motius pels quals un nin o nina acaba vivint en un centre de menors, no és una elecció seva sinó una situació que els ha vingut donada. Ara a l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), només hi ha programes d'acollida amb famílies fins als 17 anys. Famílies Cangur -programa d'acollida temporal que facilita als menors en situació de desemparament un medi familiar alternatiu o complementari- o el programa Niu -adreçat a nins que no poden ser adopatats, però que no tornaran amb la seva família- són les opcions existents, però sols per a menors.