El Govern haurà d'abonar 677.462 euros a la Societat Municipal d'Aparcaments de Palma, SA (SMAP) en concepte de danys i perjudicis per incloure devuit pins situats en la porta de Santa Catalina en el catàleg d'arbres singulars, la qual cosa impedeix la construcció d'un pàrquing en aquesta zona de Palma. El litigi sobre el qual s'ha pronunciat la Sala del Contenciós Administratiu del TSJB prové del Govern del Pacte de Progrés, que durant el 2003, i quan Margalida Rosselló ocupava el càrrec de consellera de Medi Ambient, va prendre la decisió de protegir aquests pins. Immediatament, l'Ajuntament, presidit llavors per Joan Fageda (Partit Popular), va presentar un recurs que al·legava que la paralització de les obres havia causat un perjudici estimat de prop de 719.136 euros. El Govern va acceptar aquesta reclamació de manera parcial i va pagar 72.322 euros, segons un decret d'octubre de 2007, sota el mandat del Partit Popular.
Cort va recórrer contra aquesta norma perquè va entendre que s'hi havien d'incloure no només les despeses financeres, sinó també d'altres com les de direció d'obra, project management, formalització de deutes, imposat de transmissions patrimonials, treballs previs a l'obra, seguretat i salut, que sumen més de 700.000 euros que reclamava. L'empresa municipal, que llavors presidia José María Rodríguez, assenyalava que la Conselleria "actua en contra dels interessos de la ciutat de Palma i dels veïns de la porta de Santa Catalina, que han sol·licitat 280 llocs d'aparcament en la plaça".
El Govern, per la seva banda, al·legà que el danys que s'haurien d'indemnitzar "no poden incloure les despeses recuperables, que no esdevenen inútils si les obres continuen... especialment quan les tasques d'execució per pròpia voluntat de la societat demandant (SMAP) no s'han reprès".La Sala esmenta en la sentència que "resulta incontrovertit per les parts" que "existí una actuació administrativa de la CAIB que ocasionà danys i perjudicis a l'SMAP, és a dir, que concorren les motivacions que habiliten la responsabilitat patrimonial de la CAIB". I afegeix que per març de 2006 -amb el PP- s'anul·là la inclusió dels 18 pins en el catàleg d'arbres singulars, un acord pres per Medi Ambient el 26 de març de 2003 -amb el pacte de Progrés- precisament perquè no s'hi fes l'aparcament.
El Govern pagarà a Cort 677.462 euros per protegir 18 pins
La Conselleria de la verda Margalida Rosselló impedí la construcció d'un pàrquing a la porta de Santa Catalina en declarar-ne els arbres singulars i ara el TSJB passa la 'factura
Palma27/07/10 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
centenars de pins, alzines, atmetllers, figueres, etc... arrasades per l'absurd tren de llevant, el cinisme de la conselleria de medi ambient (de destrucció ambiental millor dit!)
Devuit pins considerats arbres singulars? Per què arbres singulars? No degué ser per la seva antiguitat, perquè cap d'ells té més de 100 anys, ni perquè els va sembrar un personatge important, ni perquè tenien algun simbolisme especial. Aquesta mena de qualificacions el que fan és desvirtuar el sentit del que es vol protegir. Per cert, per què no es va tenir la mateixa cura en protegir els tarongers de la plaça d'Es Banc de s'Oli?.
37.636 euros (mes de sis millons d'antigues pts.) per cada pi em pareix una burrada, ho digui qui ho digui. Pot ser que, com no paga un particular, el tribunal hagi considerat que podia fer aquest excés. Seria d'agrair que el tribunals de justícia s'ho fessin mirar un poc, dit sigui amb tot el respecte.
ARA RESULTA QUE TAMBE SE PAGA PER EL QUE NO SE FA
Dins una zona urbana no hauria de haver pins. El pi ès una arbre de costa i de dunes. Plantar pins a una zona urbana ès un doll i un desbarat.