El 77,8% dels exàmens de Selectivitat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) s'ha respost en llengua catalana. Aquest percentatge suposa un lleuger increment (0,6 punts) en relació amb els resultats de juny de 2009 (77,2%). El 1992 -el primer any en què es va mesurar aquest ús-, els exercicis fets en català arribaren al 26,9% i amb el pas del anys aquest idioma ha aconseguit més pes en les proves per poder cursar estudis superiors. Així es desprèn de les dades del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (Gresib).
Cal pensar que no s'hi consideren els exàmens de les proves de llengua catalana, de llengua espanyola ni de llengua estrangera, sinó només la resta d'assignatures en què aquest idioma és vehicle d'expressió i no matèria d'avaluació -si bé a l'exercici de llatí i al de grec sí que es té en compte. El 10,5% dels alumnes no ha contestat cap examen en llengua catalana -excepte el d'aquesta matèria; el 35,8%, tots -llevat del d'idioma estranger i el de llengua espanyola. La resta d'estudiants (53,7%) ha fet algunes proves en castellà i els altres en català.
Si ens hi fixam més detalladament, els menorquins són els qui més hi empren el català, amb un ús que supera el 90% des de 2005 i que sempre ha tingut una evolució continuada a l'alça. Eivissa i Formentera continuen a la coa en la utilització de la llengua pròpia, tot i que és allà on se n'ha produït l'increment principal. Les Pitiüses, que partien d'una situació més endarrerida, s'han acostat a la mitjana del conjunt -enguany s'ha incrementat un 5,7%-, mentre que Mallorca ha registrat un valor idèntic al del curs passat (76,2%). Hi ha, per tant, una tendència a l'anivellament entre les illes i, sens dubte, d'un ús més elevat del català a les proves de Selectivitat aquests darrers anys en totes les Balears.
L'augment de la utilització del nostre idioma en aquests exàmens es percep, sobretot, si es prenen com a referència les dades de l'any 1992, quan només l'emprà un 26,9% dels alumnes. De llavors ençà, l'increment ha estat espectacular. En els noranta gairebé es duplicà i la dècada es tancà amb un nivell d'ús del català a la Selectivitat del 41,7% l'any 1999 i del 43,7% el 2000. Però durant el darrer decenni també se n'ha mantingut la tendència i gairebé s'ha tornat a duplicar el nombre d'estudiants que empren la nostra llengua en els exàmens, fins a arribar al 77,8 per cent d'enguany.
Aquesta convocatòria ha estat la primera en què les Proves d'Accés a la Universitat s'han fet d'acord amb un model nou, tenint en compte la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior i el Batxillerat de la LOE (Llei Orgànica d'Educació). Els canvis en el format dels exercicis de Selectivitat duits a terme entre el 9 i l'11 de juny no han tingut incidència en la utilització del català com a llengua de resposta, que s'hi manté estable i amb una tendència lleugera a l'alça. El 88,42% dels estudiants que es presentaren a les proves les ha superades.
El procediment nou inclou una fase general i obligatòria que consta de cinc exàmens, un dels quals és de la modalitat que tria l'alumne.
Es tracta de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera i història de la filosofia o història d'Espanya. Després, hi ha una prova específica i de caràcter voluntari que es recomana fer en el cas que es vulgui entrar en una carrera amb molta demanda. Aquesta fase té com a principal objectiu avaluar els coneixements concrets relacionats amb els estudis que es volen cursar i l'alumne s'hi pot examinar d'un màxim de quatre matèries. Amb tot, les notes de tall ja són història i cal parlar de nota d'admissió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El ja desaparegut Nadal Batle, que va ser rector de l'Universitat de les Illes Balears, ja ho va dir fa més de 20 anys: -Bilingüisme si: català i anglès.
Cadascú a casa seva. A Suïssa hi ha quatre idiomes dins quatre regions, i a cada regió hi comanda la seva pròpia llengua, no n'hi ha cap altre que s'imposi damunt de les altres. Clar que Suïssa és un poble democràtic i europeu, no com Spain i els seus orgullosos castellanoparlants, que si poguessin eliminarien tota llengua i identitat no castellana de dins l'Estat Espanyol.
Joan Mesquí, no es poden dir més desbarats. Per a ser professor no t'examinen de cap ideologia, t'examinen d'un temari i d'una programació didàctica. Per a ser professor titular has de ser capaç d'aprovar unes oposicions i punt. Si tens proves de cap irregularitat, s'impugnen i punt. Però, és clar, tot això no són més que deliris per a justificar algun fracàs... Quant als llinatges, hi ha molts de mallorquins peperos i anticatalanistes. Com quedam? Aproven per ideologia o per llinatges? Joan, això del mig punt faria riure si no fos tan cínic.
Joan MEsqui, no diguis mentides, perquè estàs fent apologia de la violència i odi contra la llengua pròpia de les Illes Balears. Gracis.
O sia, Santi (tornem-hi), que el fet que el percentatge en augment dels estudiants que s'examinen en català et fa sentir discriminat. No t'entenc. Per a mi, això son vuits i nous i cartes que no lliguem. No sé quina edat tens, però t'assegur que, si tu, o els teus infants, es volen examinar en castellà no toparan cap dificultat, ni seran disctiminats, ni es posaran en inferioritat de condicions. Me pareix a mi, Santi, que no és això el que et fot: el que et cou és que, en aquest terreny el català vagi de puja. i la resta són mentides. Per què no gemegues quan veus que la nostra llengua està discriminada en la major part dels dominis públics? En aquest cas no et sents discriminat. Ai, ai, jo et conec, herbeta, que ets moraduix.
Santi, si hi ha polèmica, no és perquè hi haja injustícia (que no n'hi ha). És, simplement, perquè a Espanya (i als espanyolistes, mallorquins, catalans, valencians o, simplement, espanyols) els han fallat els plans. Els anys cinquanta i seixanta, aqueixa gent ja es llepaven els morrets donant el català per extingit ("D'aquí vint anys, aqueix dialecte no existirà", "Hábame en cristiano" deien). Per això plora l'infant. I repara que mai de la vida no sentiràs cap mallorquí que digui coses per l'estil de "parla'm en cristià". El màxim a què els mallorquins arribam és a dir "tu parla'm com vulguis, però no em vulguis imposar el castellà". D'altra banda, conec els ambients universitaris, hi estic ficat i, de discriminació, ni per llengua ni per llinatges, castellans o turcs, no n'hi ha. Naturalment, això del 0,5 suplementari si l'examen es fa en català és mentida. Si dius que el català va esdevenint llengua de les elits i el castellà la dels immigrats, què vols que hi facem? Va seu. A França o a Alemanya o als Estats Units, qui no s'integra es troba en inferioritat de condicions. Cadascú sap quin pa l'assacia. Per tant, senyors, prou mala bava contra la nostra única llengua (cosa que no vol dir que no en sapiguem d'altres: jo pràcticament parl sempre català a Mallorca, a Barcelona o a València, i quasi sempre al Rosselló. però en total en domín set). Dius, Santi, que els castellanoparlants que viviu a Mallorca també teniu una identitat. D'acord, però si us tancau al català, si no el feis vostre, llavors no gemegueu: vosaltres mateixos vos posau en situació d'inferioritat, i això sense que ningú vos margini. És a dir que prou gemecs hipòcrites, que massa vos alegraria que la situació fos la inversa. Simplement, a Espanya les maniobres li han sortit esguerrades... i espera.
colonitzador i colonitzat a la vegada,vaja,vaja....
Si hi ha polèmica és perquè hi ha injustícia. Seria més intel•ligent fer com fan en els col•legis de milionaris: 33% català, 33% anglès i 33% castellà. El problema és que el català s'està convertint en la llengua de les elits de les Illes i el castellà la llengua dels pobres i immigrants. Jo vull que els meus fills estudiïn en castellà en igualtat de condicions que el català, per qüestions pràctiques i també d'identitat. Els castellà parlants que vivint a les Illes també tenint identitat balear i al mateix temps espanyola.
La major part dels exàmens es fan en català perquè així tens 0,5 punts més, està claríssim
El que està clar que quan el català és noticia sempre hi ha polèmica. Per què serà?... Por qué le teneis tanta rabia?,,, Qui va en contra del català, i n'hi ha un parell de comentaris en aquesta noticia que posen sa pell de gallina, és perquè li té rabia,,, Sigau clars, vos toca els collons que sa gent parli el català, o almanco els vostres comentaris donen entendre això. A més vos ficau a llegir el dBalears, i tocau ses pilotes amb arguments que vos convenen, sense una visió objectiva, com es fa avui en dia, ho feis des d'una visió partidista. I no deixau de ser uns homonets que no tenen res més que fer que tocar ses pilotes. Seria com ser anti madrilista i mirar el Marca, doncs això en el poble se lis diu amargats, si no vos agrada el català aneu-vos-ne a un altre lloc, però no toqueu tant ses pilotes. Que ja nos ve just menjar pa, perquè venguin 4 amargats que no tenen ni puta idea de història, ni cap visió de perspectiva. Possiblement d'aquí 100 anys el PP ja no existeixi, però sa gent seguirà parlant el català.