Gairebé cap ciutadà de Balears no veu la llengua com un problema. Segons el darrer baròmetre autonòmic del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) , només el 0,4% dels enquestats veu la llengua com el problema més greu de les Illes i un 1,7% la veu com un dels tres temes més preocupants. D'aquesta manera, i en contra del que defensen alguns partits a l'Arxipèlag, la llengua no està entre les principals preocupacions dels ciutadans i se situa com la número 18 en el rànquing de problemes dels balears.
Però l'enquesta del CIS també posa de manifest que "els nacionalismes" no preocupen a ningú. Només un ciutadà (0,2%) ho considera un dels tres principals problemes de les Illes, tot i que l'estudi no permet determinar a quin tipus de nacionalisme es refereix. La falta d'autodeterminació tampoc preocupa a ningú, perquè només un 0,2% la consideren un problema. Els illencs es mostren més preocupats pels problemes socials o pel transport públic (un 1,9%), que pels nacionalismes o per la llengua. Això no obstant, sobta que l'educació o els problemes ambientals (un 2,6%), la construcció massiva o la sanitat (un 2,8%) generin una preocupació tan minsa, ja que en el passat s'han fet manifestacions a les Illes provocades per aquestes qüestions. L'habitatge, tan problemàtic un temps, ara just preocupa un 3,4% dels ciutadans de les Illes balears.
Però si hi ha un fet que sorprèn és, sobretot, que un de cada deu enquestats faci referència als perjudicis derivats de l'activitat turística, aquella que reporta beneficis i és el principal motor econòmic de l'Arxipèlag. Fins a un 10% dels entrevistats veuen el turisme com un problema. La tensió amb la classe política és tan gran que la gent (un 11,6%) està més preocupada pels partits i els seus membres que no per alguns pilars de la societat com són l'educació o la sanitat. A més, en referència als polítics, un quart dels sondejats troben la corrupció i el frau un dels problemes presents més perillosos.
Què és allò que més preocupa els balears? Tot allò que fa referència a l'economia: des de l'alta taxa d'aturats fins als problemes derivats de la immigració, passant per les dificultats de solvència a les llars. L'atur és el principal problema per gairebé la meitat dels illencs, però un 30% considera que ho és la immigració. Fins i tot un 10% dels enquestats estan convençuts que aquesta darrera és el problema més greu que pateix la Comunitat.
El treball, que s'ha fet a partir d'enquestes a 467 persones durant els mesos de gener a maig, també posa de manifest que, tot i les impopulars reformes fiscals del Govern central, els imposts just són un problema per un 0,6% dels ciutadans i les pensions preocupen una mica més del 2%.
La llengua és el problema número 18 dels balears
Només un 1,7% dels enquestats en el darrer baròmetre del CIS està preocupat per l'ús de l'idioma i just un 0,2% pels nacionalismes o per la reforma dels estatuts
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
NOTICIA BOMBA! Aquest diari DB es dedica a censurar la sentència emesa per la Cort Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovë. A internet podeu trobar l'esmentada sentència. També podeu llegir els tres punts següents que tiren pel terra "la indisoluble integritat territorial de l'estat espanyol". El govern espanyol està negant histèricament que aquesta sentència pugui afavorir l'independentisme català. INDEPENDÈNCIA JA!!! 80 "...Thus, the scope of the principle of territorial integrity is confined to the sphere of relations between States." 81 "...no general prohibition against unilateral declarations of independence may be inferred from the practice of the Security Council." 84 "...the Court considers that general international law contains no applicable prohibition of declarations of independence."
I potser també seria bo que fossin ells qui facin amb nosaltres pedagogia per a convèncer-nos de com és de meravellosa la seva unitat indissoluble.
Vejam si les ploradores nacionalistes, els reivindicadors de la terreta i els somiatruites avorrits en general es convencen a la fi d'allò que veritablement ens importa a la majoria no nacionalista de les nostres illes. Però supòs que la seva ceguesa fanática els ho impedirà.
Espanya a prendre pel cul.
Nomes hi pot haver problemes quant no es vol compartir, i la llengua castellana no vol compartir espai amb la llengua catalana, tot i ser aquesta darrera, llengua pròpia de les Illes Balears. Fins que no s'acabi la mentalitat colonitzadora dels espanyols, sempre tendrem problemes lingüistics; la Espanya unitarista i absolutista, no enten que un Estat plurinacional i plurilungüistic, ha de desembocar politicament en un Estat Federal on totes les identitats i llengües s'hi sentin còmodes; tot el que no sigui això, representa una involució, i quedar-se ancorats en el passat.
Vaja un estudi que han fet! Sembla els que feien els francesos a Algèria abans de 1962! Hahaha
Ligeia Encare no has trobat una adició de la RAE de habans de 1884, que reconeixi es catala com a llengo? ¿Que passa, que no ho en sabs o no ho vols trobar?
Idò si fins i tot els espanyols ho varen entendre fa més d'un segle...
Bravo, paparra, aferra-t'hi fort!
Sa paparra no podias ve trobat sedonim millo en nose pegellide catalanicorum