TW
0

A menys d'un any per a les eleccions autonòmiques i municipals de 2011, el vot indecís s'estén entre un perfil de votant molt concret, allunyat dels extrems ideològics de la dreta i l'esquerra, que tenen molt clar quina serà la seva opció política a les urnes.

Així ho posa de manifest l'últim informe de la Fundació Gadeso, que revela que el votant de centre i classe mitjana és el que guarda més dubtes sobre quin partit votar. En concret, segons la inclinació ideològica, el 16,9 per cent dels votants de centre es mostra indecís, percentatge que baixa fins al 10,8 per cent en cas del votant de centre-esquerra.

Aquesta indecisió es dilueix a mesura que ens apropam als extrems, com és el cas del votant de dretes, que té totalment decidit a qui votarà i només el 0,9 per cent dels enquestats de dretes es mostra indecís. El mateix succeeix en el cas dels votants d'esquerres o de centre dreta, on el vot indecís afecta el 2 i 2,4 per cent de l'electorat, respectivament.

La intenció de vot també varia, assenyala Quaderns Gadeso, segons la classe social a què pertany el votant, i de nou, els extrems o posicions més allunyades tenen clar a quin partit votaran, davant les classes mitjanes. És el cas de l'electorat de classe alta, on un residual 0,9 per cent no sap encara a qui votar, mentre que entre la classe baixa, el vot indecís afecta només el 2,7 per cent. En canvi, el 18,9 per cent dels votants de classe mitjana es mostra indecís, circumstància que es repeteix, encara que en taxes allunyades, en la classe mitjana-baixa (7 per cent) i mitjana-alta (3,5 per cent).

PSOE I UM, LES FORMACIONS MÉS AFECTADES

I com afecta els partits aquesta situació? Segons Gadeso, PSOE i UM són les formacions que es veuen a hores d'ara més afectades pel vot indecís, davant el PP, l'electorat del qual registra una fidelitat molt elevada. En canvi, el 7 per cent dels votants que en anteriors eleccions van votar el PSOE ara té dubtes, tal com succeeix en el cas dels regionalistes, on la indecisió afecta el 5,7 per cent del votant uemita.

Això s'explica, d'una banda, perquè el votant d'esquerres és més crític i necessita sentir-se convençut en cada cita electoral. D'altra banda, el fet que PSOE i Bloc estiguin a hores d'ara en les institucions els situa com els partits que estan gestionant la crisi econòmica i per tant la lupa davant de la societat s'hi posa a sobre seu.

L'informe de Gadeso fa una menció a part per a UM, formació que a causa de la corrupció va ser expulsada de les institucions de les Balears i que es troba immersa en un procés de renovació i "recaptació" de l'electorat; i encara així, presenta un nivell de fidelitat més gran que el PSOE.

Per concloure, l'informe reserva un espai a l'anàlisi de l'abstenció i detalla que l'abstenció "decidida" se situa entorn del 27,8 per cent, mentre que la previsió d'abstenció final és molt més gran, del 42,8 per cent, si es té en compte que els votants indecisos poden finalment decantar-se per l'abstenció.