TW
0

El magistrat Joaquín María Andrés Joven, tot i ser de Saragossa, fa desset anys que és a Palma. "De fet, el meu fill va néixer aquí", afirma. Des que va arribar sempre ha estat en un jutjat de Família, a la Gerreria. Comenta que "malgrat que formin part dels jutjats d'instància", els de família tenen "competències exclusives i excloents que vénen des que es creà la Llei del divorci". Per això reclamen "l'especialització", com els jutjats menors o els mercantils.

Entre les seves competències bàsiques, "hi trobam sobretot divorcis, poques separacions i un mínim simbòlic de nul·litats matrimonials". Andrés apunta que d'ençà de la Llei del "divorci express al 2005 la gent se separa poc i es divorcia molt. Hi ha més divorcis que matrimonis". Als seus jutjats també es regulen les ruptures de les parelles de fet i, de de manera paral·lela, es tracten "reclamacions paternofilials de fills nascuts en unions no matrimonials, a part de qüestions de protecció de menors, acolliments i adopcions".

A banda de tot això, els quatre jutjats de Família de Palma "també duem incapacitacions i internaments urgents en hospitals psiquiàtrics".

Modificació de mesures

El magistrat posa especial èmfasi en "els procediments de modificació de mesures. N'hi ha molts, sobretot, arran de la crisi. Consisteix en l'adaptació a les circumstàncies de les sentències que s'han dictat, és a dir, la família canvia, els nins es fan grans, el pare o la mare poden quedar sense feina, o bé se separen i un se'n va a la Península. Aquestes situacions que en un moment no es van tenir en compte perquè no existien s'han d'analitzar en un procediment distint posterior. Es tracta que a cada moment hi hagi un procediment jurídic que reflecteixi la realitat. Amb la crisi, un dels casos més habituals són els pares que demanen que se'ls redueixi la pensió pactada perquè han quedat a l'atur i no la poden pagar".

Custòdia compartida

Pel que fa a pàtria potestat i custòdia compartida tan en voga darrerament per la seva implantació a Saragossa en aquells casos on no hi ha acord, podem dir que no és el cas de Balears. Andrés afirma que aquest tipus de custòdia "és impecable, sempre que abans del cessament de la convivència els pares ja hagin compartit la cura dels fills. El problema és que normalment es produeix una distribució de rols i el que no podem fer és fer un gir absolut" en la vida del nin.

El jutge creu que "a vegades la problemàtica de la custòdia compartida emmascara un problema gravíssim, que és el de l'habitatge. En un règim de custòdia exclusiva qui es queda amb els infants es queda amb la casa. L'altre cònjuge ha de continuar pagant la hipoteca i, a més, un lloguer perquè ha de partit de la llar. En canvi, amb custòdia compartida això no està previst, tots dos estan en el mateix equilibri en l'ús de l'habitatge. Aquest és un dels nostres principals problemes, i no el pagament de pensions".

Mediació

El magistrat recorda que el 2006 el seu jutjat va viure una experiència pilot de mediació. "Es preveia la possibilitat que les parts suspenguessin el procediment de familía per sotmetre's a un de mediació. Era positiu, perquè si fa anys que ets aquí t'adones que en els jutjats de família no es resolen realment els problemes de família, perquè aquests no són sols d'índole jurídica, sinó que sobretot són afectius. Aquests problemes no els podem resoldre. De fet, com a molt els empitjoram".

Amb la mediació el que se cerca és un procés de solució de conflictes "al marge del judicial, que permeti que la relació d'aquells que es divorcien no acabi tan malament".

Actualment, a banda del Jutjat d'Instància 12 també treballen amb mediadors el 13 i el 16, tots jutjats de família. El jutge una vegada llegida la demanda i la contestació dels cònjuges litigants veu quins són el punts de conflicte, "és a dir, si es discuteix sobre custòdia, visites, quantitats a pagar o sobre tot en general". Llavors es valora si "ells mateixos ho poden resoldre parlant a través d'un mediador -un psicòleg, treballador social o advocat, amb màster en mediació familiar-. Andrés insisteix que la "mediació no és obligatòria i és absolutament gratuïta. Cercam la pacificació del conflicte perquè al final sempre repercuteix en els nins i en la mateixa situació de la parella". Si tot va bé i s'arriba a un acord abans del judici, els cònjuges amb ajuda dels missers presenten un conveni regulador. El procediment contenciós es transforma en consensuat. L'única limitació és que la mediació no és aplicable si hi ha hagut violència de gènere".