Bartomeu Vicens, en una fotografia d'arxiu.

Bartomeu Vicens, en una fotografia d'arxiu.

Clara GinerPalma06/07/10 0:00
TW
0

L'exconseller insular del Territori, Bartomeu Vicens, haurà d'ingressar a la presó en uns dies o setmanes per un delicte de malversació. Ordenà que es pagàs amb doblers públics un informe copiat d'internet. L'exdirector insular Damià Nicolau ha estat absolt. El Suprem ha estimat parcialment un recurs de cassació dels missers de Vicens i Nicolau contra la decisió dictada el desembre per la Sala Civil i Penal del TSJIB que els condemnava a 4 anys i 6 mesos, i a 2 anys i 3 mesos, respectivament, per una peça separada del cas Son Oms. La nova sentència encara ha d'arribar al TSJIB i els magistrats hauran de dirimir sobre la seva execució. La pena és d'efectiu compliment.

La sentència de cassació del Suprem ha rebaixat a 3 anys de presó la condemna a l'exconseller insular d'Ordenació del Territori, que també ha estat condemnat a 6 anys d'inhabilitació absoluta com a autor d'un delicte de malversació i a 7 d'inhabilitació especial per prevaricació. Surt més ben parat, en canvi, l'exsecretari d'Unió Mallorquina Damià Nicolau. El Suprem deixa sense efecte la condemna de 2 anys i 3 mesos com a còmplice d'un delicte de prevaricació i malversació. En el moment dels fets, Nicolau treballava a les ordres de Vicens com a director insular.

Un treball per a l'amic
Vicens encarregà a principi de 2007, quan era conseller insular, un informe sobre el valor del sòl al seu assessor fiscal i amic Tomàs Martín. L'estudi que Martín copià en gran d'internet costà als comptes públics 12.024 euros. Nicolau, com a director insular del Consell, validà l'encàrrec. El Suprem acceptà en el recurs de Vicens, representat pels missers Eduardo Valdivia i Jaime Campaner, una queixa per aplicació indeguda de la pena dictada pel TSJIB, ja que "la condemna es va imposar com a més greu en la meitat superior, mentre que per separat en resultava una menor penalitat". Aquesta és la raó per fer la rebaixa penal a 3 anys de presó per malversació.

Pel que fa al recurs de Nicolau, el seu misser al·legà vulneració de la presumpció d'innocència per inexistència d'un mínim d'activitat provatòria i entèn que no està acreditat que Nicolau sabés les intencions de Vicens ni que conegués l'autor del citat informe, Tomàs Martin. El Suprem considera que "no pot afirmar-se amb la necessària certesa que conegués les raons il·lícites en la contractació" i que, tot i que s'hauria pogut cerciorar de la preparació de Martín per complir l'encàrrec, l'omissió d'aquest fet, tenint en compte que "l'informe no era preceptiu ni vinculant i que la decició en qualsevol cas estava en mans del conseller, sense que n'hi correspongués el control, sols donaria lloc a apreciar una negligència no punible".

La sentència "no pot considerar suficientment provat que a l'hora d'emetre l'informe" Nicolau "sabés que la decisió de fer la contractació sobre el valor del sòl res tenia a veure amb l'objectiu, sinó que sols estava guiada pel desig de retribuir els serveis professionals prestats al conseller amb fons públics" que aquest disposava.