Els consellers de l'època Matas, Rosa Puig i Joan Flaquer, ahir al ple del Consell. | Ferran Aguiló - M.À.C.

TW
0

El president d'Esquerra a les Illes Balears, Joan Lladó, sorprengué ahir els consellers insulars i impedí, amb el PP, que s'aprovàs l'aplicació de les mesures d'austeritat de José Luis Rodríguez Zapatero. Això podria arribar a causar un conflicte legal, perquè el decret llei del president estatal és de compliment obligat.

La proposta fallida que havia presentat l'equip de govern -PSIB i el Bloc- rebé el suport d'UM i tingué, en total, setze vots, que no bastaren contra els desset del PP i de Lladó. Era un acord per a "l'aplicació de la reducció de les retribucions del personal funcionari al servei del Consell de Mallorca i dels organismes autònoms que en depenen", segons indica el Reial Decret llei 8/2010.

El sou base dels funcionaris es retallarà igualment, perquè és de competència estatal però, com a mínim, de moment no se'n tocaran els complements específics. Quan l'aplicació del decret s'aprovi, si finalment succeeix, es restarà de cop el 5% dels complements que hagin cobrat des de l'1 de juny. Cal tenir en compte que als funcionaris de categoria més baixa (E) sols se'ls retalla un 1% d'aquestes dietes, que arriben als 5.400 euros a l'any, però que per als que els segueixen (categoria C2) la rebaixa ja és d'un 5%.

El PP s'hi oposà perquè, segons afirmà el diputat Fernando Rubio, la solució contra la crisi no és disminuir el sou dels treballadors públics, sinó reduir la despesa del Consell en altres àmbits. Acusà l'equip de govern de "malgastar" i trobà que la norma era injusta, perquè impedeix l'endeutament de les institucions locals que no n'han abusat. El vicepresident tercer de la institució i conseller insular de Cooperació Local, Miquel Rosselló (Bloc), assegurà que a ell tampoc no li semblava bé el decret de Zapatero, però que aquest no n'era el debat perquè, per llei, és de compliment obligat. De fet, tot el ple aprovà més tard una proposta del Bloc en què el Consell "constata" que l'article que prohibeix l'endeutament de les administracions locals és "injust" i "insta el Govern espanyol a modificar-lo".

A l'hora de votar l'aplicació de la norma de Zapatero, quan semblava que tan sols s'hi pronunciaria en contra el Partit Popular, Lladó també s'hi oposà. Es justificà tot dient que ho feia per coherència, que ERC ja havia rebutjat la llei al Congrés i que no s'han de "castigar" els funcionaris per la crisi. Explicà que el president espanyol no havia retallat cap ministeri ni havia pres cap mesura en contra dels bancs. També reclamà un pla de no-reposició de funcionaris a les comunitats que en tinguessin per sobre de la mitjana. Joan Lladó manifestà que no s'havia pres cap decisió sobre la qüestió en la darrera reunió del Bloc perquè "hi havia diferències" i, en aquests casos, no es tancava un acord. Afirmà que els seus companys de coalició sabien la seva intenció, però "potser no es creien que ho faria".

En canvi, tant Rosselló com la portaveu del Bloc i vicesecretària del PSM, Joana Lluïsa Mascaró, asseguraren que Lladó no els n'havia dit res en l'encontre del Bloc de dimecres, que just era per preparar el ple d'ahir, i que no ho saberen fins ahir al matí mateix. Mascaró acusà ERC de deslleial. Per la seva banda, Rosselló va declarar que EAiV havien estat els més partidaris d'incloure Esquerra en una possible futura coalició, però admeté que això dificultava les coses. Amb tot, va assegurar que la retallada s'aprovaria fos com fos, perquè ho marcava la llei, encara que calgués dur una parella de la Guàrdia Civil al ple.

D'altra banda, el PP i UM votaren conjuntament una proposta per demanar a Armengol que llevàs conselleries i càrrecs, en concret direccions insulars. La proposta va anar endavant. El ple també aprovà analitzar el procés de competències sense aturar-lo, per evitar que hi hagi duplicitats amb altres institucions.