Ningú no s'ha sorprès pels mals resultats de Balears

"Els resultats de l'avaluació posen en relleu novament allò que ja sabíem i no ens ha sorprès". Amb aquesta claredat expressava ahir el director del col·legi Lluís Vives i exdirector general de Planificació i Centres, Rafel Bosch, la seva opinió sobre la primera Avaluació general de diagnòstic, feta pública dimarts pel Ministeri d'Educació. A l'informe s'han avaluat les competències educatives de 1.603 alumnes de 4t de Primària de les Illes Balears, que situa en setzena posició les Balears -per darrere només hi ha País Valencià, Ceuta i Melilla-.
"Balears té unes característiques especials respecte de la resta de comunitats autònomes i per això cal un pacte", explica. El seu centre també ha estat un dels avaluats i asseguren que els resultats que han obtingut ells en comunicació lingüística són bons, malgrat que aquesta no ha estat la tendència.

"A l'Arxipèlag només es dedica el 3% del PIB a l'educació i els resultats són la conseqüència d'un sistema que no disposa dels recursos necessaris per fer-ho bé", segons el president de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes (FAPA), Jaume Ribas. Considera que "si el sistema facilitàs poder realitzar estudis superiors a les Illes, segurament tot ajudaria a una major formació de tota la població i, per tant, dels infants que fan quart de Primària".

El conseller d'Educació, Bartomeu Llinàs, no va voler dir res, si bé la directora general d'Administració, Ordenació i Inspecció Educativa, Maria Gener, valorà l'informe com "l'expressió de l'assoliment de competències i no pas com un aprovar o suspendre el sistema educatiu". Així mateix, apuntà que servirà per "prendre decisions de millora i no pas per formar part d'un rànquing de comunitats autònomes". Sense precisar quin serà el full de ruta a seguir, Gener només digué que "cal fer feina amb les famílies i conscienciar-les de la importància de la formació".
Disminuir la ràtio d'alumnes per aula, crear més infraestructures educatives o fer una millor redistribució dels recursos econòmics existents són algunes de les solucions per les quals aposten sindicats i patronals de l'àmbit educatiu, que també veurien bé un pacte social de l'educació a Balears.

El responsable d'Acció Sindical de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Miquel Àngel Molina, explicà que, "a part d'obtenir uns resultats nefasts en les competències avaluades, en relació al nivell de rendiment, el 50% de l'alumnat no supera el nivell 2 de 5". Insten a "la prevenció a Primària, per evitar que es produeixi l'abandonament escolar i es repeteixin aquests resultats".

Des d'ANPE, volen impulsar un canvi total del model i l'estructura del sistema educatiu a les Illes, perquè "l'homogeneïtat del sistema educatiu que el Ministeri valora com a positiu nosaltres no l'hi veim; ho consideram una igualtat en la mediocritat dels resultats".

El secretari general de la Federació de Sindicats Independents d'Ensenyament (FSIE), Antoni Sacarés, apuntà a la manca de recursos econòmics com un dels principals esculls per poder donar un suport real al sector educatiu. I com a mesura urgent des de l'STEI-i, el secretari general, Biel Caldentey, vol demanar al conseller d'Educació que convoqui una sessió monogràfica per presentar en detall els resultats. Caldentey cerca una política preventiva a fi d'evitar aquests resultats.

El secretari general de la Federació d'Ensenyament d'USO, Ismael Alonso, criticà que "les aules de Primària, per exemple, no necessiten miniportàtils, sinó més especialistes per alumne". D'aquest parer és l'assessor jurídic d'Escola Catòlica, Marc González, qui a més afegí: "No ens sorprenen els resultats, però sí que el mateix dia que anuncien una disminució del sou del professorat de la concertada vegem exemples de despeses supèrflues, com el fet de publicitar la inauguració d'un nou centre educatiu"