“Obtenir un premi no és un objectiu”

Rodrigo Casasnovas té 25 anys, va estudiar Química a la UIB i està cursant el doctorat en Química Teòrica i Computacional també a la UIB. A la seva tesis investiga la reactivitat química de la vitamina B6, tot i que ara és a Suïssa aprenent unes tècniques de simulació computacional per aplicar-les a aquest problema de la reactivitat química.

És la primera distinció que rebeu?
He obtingut d'altres reconeixements a les Balears i pel que fa a l'àmbit estatal també vaig rebre el premi Suschem a la categoria Futura que atorga l'Associació Estatal de Químics d'Espanya. Crec que un reconeixement com aquest no és un objectiu, sinó una conseqüència.

Creis que serà beneficiós per al vostre futur?
Pot ser que ajudi una mica, segons qui hagi de valorar-lo, però com que això és un "mèrit" poc habitual crec que normalment hi haurà altres factors generals que tindran méspes com una avaluació concreta o unes proves d'accés.

Què caldria canviar del sistema educatiu perquè hi hagi bons estudiants?
Si volem continuar creixent necessitam canviar el model econòmic i passar a ser més innovadors, per vendre la nostra ciència i tecnologia en comptes de comprar-la als d'altres països. És obvi que per a això és necessari tenir bons professionals, però si l'oferta laboral continua igual, la gent no tindrà la necessitat d'estudiar i no canviarem res.

Què té de positiu el sistema actual?
Ara tenim moltes facilitats per viatjar i treballar en quasi qualsevol país d'Europa, encara que això requereix un esforç per formar-se bé, estar disposat a moure's i tenir un mínims coneixements d'anglès.

Quines haurien de ser les prioritats en educació?
És prioritari fer una major inversió en educació, ciència i innovació, a més de canviar el model econòmic.

Com veis el futur de la vostra generació?
Això és una incògnita. Crec que sempre hi haurà alguna oportunitat per a aquells que vulguin aprendre tant uns estudis com una professió.

"Professionalment tot està per fer"

Carles Barceló ha estudiat Biologia i Bioquímica a la UIB. Fa dos anys va decidir continuar amb el postgrau a la Universitat de Barcelona, on ha estudiat el Màster en Biomedicina i on ara cursa el segon any de Doctorat.

Què suposa rebre una distinció com aquesta?
Per mi suposa un reconeixement a l'esforç fet durant els anys de carrera, encara que tinc ben present que ni de bon tros meresc considerar-me dels millors bioquímics d'Espanya. He conegut i coneixeré gent molt bona dins en aquest camp.

Heu rebut algun altre reconeixement?
He tingut la sort de poder ser Premi Extraordinari de fi de carrera de la UIB en Biologia i en Bioquímica. El Ministeri també em donà el Blas Cabrera pels millors expedients acadèmics.

El pemi farà que les coses siguin més fàcils?
En l'àmbit personal, m'anima a continuar lluitant. En el món professional encara tot està per fer. Amb això res no s'acaba i tot comença.

Quines perspectives de futur veis dins aquest context de crisi?
El panorama no sembla gaire esperançador per a ningú, però crec que s'ha de treure partit de tot allò que sigui dolent. La greu crisi socioeconòmica que estam patint ens ha de fer estar més ben formats que mai i estudiar més i millor per fer-nos lloc en el mercat laboral.

Què caldria canviar de la societat perquè hi hagi bons estudiants?
Primer de tot s'hauria de fer veure que estudiar, a qualsevol nivell, sempre és un valor afegit per a qualsevol persona. El coneixement, a part d'un mitjà, pot ser un fi en si mateix. Aquí les institucions tenen molt a fer per acostar el coneixement a la societat a través de propostes lúdiques i culturals.

Què faríeu per evitar l'abandonament prematur dels estudis?
Caldria dedicar temps i recursos a fer un seguiment de cada cas i veure quins en són els motius per plantejar-hi solucions. El model de creixement econòmic no ha de ser l'excusa per abandonar els estudis.