“La pletitis fa que hi hagi molt de disbarat en els recursos”

"Som de Madrid, però he viscut aquí tota la vida, des de tres anyets. És a dir, que som mallorquí, la meva dona ho és, els meus fills ho són i el meu nét, esper que també". Així de clar s'expressa aquest misser explosiu i picardiós que toca totes les branques, però sobretot la laboral. Laureano Arquero estudià dret a la Complutense, però el 1973 tornà a casa "per fer la mili a Capitania". Fill de metge militar, visqué amb intensitat els primers anys de la transició i, el 1975, marxà uns mesos a Barcelona "amb missers del PSUC". "En aquella època -afirma- estava en el PC, però implicadíssim".

Mesos després, tornava a sa roqueta per treballar una temporada amb un dels missers "més considerats dins el que entenc com a dret laboral, Fernando Gomila". Ho deixà per muntar el seu propi despatx a final de 1975. "Col·laboràvem activament amb CCOO i el PC: eren els despatxos col·lectius de l'època i érem un despatx laboralista, roig per excel·lència. Allà s'organitzaven manifestacions, vagues... era deliciós i els cotxes de la Policia eren a baix i sempre ens vigilaven", somriu divertit. Arribà un moment, però, que "em vaig desmarcar totalment dels sindicats. Fou quan plantejaren la integració orgànica i vaig dir que ni parlar-ne. Llavors, ens aïllàrem i anàrem obrint i canalitzant el treball cap al processal ras i clar". Amb certa sornegueria i divertimento, explica que és l'únic de tot el despatx que fa de tot: "civil, laboral, penal, mercantil i administratiu: tot el que sigui processal. El que més m'agrada és donar canya" .

Processalistes

Arquero afirma que "els processalistes seríem aquells missers que, d'alguna manera, desenvolupam allò que en l'àmbit de la medicina seria la cirurgia". Polèmic i expansiu, assenyala que "quan desapareix la via de la negociació i no hi ha possibilitat d'acord, proximitat ni conciliació, és llavors que nosaltres entram en el conflicte, amb el plet. Sempre anam a judici amb tot. Som toguers purs i durs". Així, doncs, "el judici és el que més m'agrada, sobretot la batalla dialèctica, absoltuament espectacular. És el que més ensalça la figura de l'advocat". Dins l'àmbit penal, assegura que "el que es preten és la veritat material i es pot tractar de camuflar-la en benefici del teu client. No es tracta de mentir, sinó de defensar, i en això és vàlid utilitzar armes legítimes sense recórrer mai a la trampa, la deslleialtat ni la traïció. Mai no s'utilitza un document fals ni un testimoni fals, però el que sí que pots fer d'alguna manera és orientar-los perquè no diguin coses que no interessa, tot i que si finalment els ho demanen, idò mala sort".

El nostre misser es reconeix com a "terriblement supersticiós" i sempre utilitza "el mateix ascensor per pujar i baixar al despatx". Manies. Ens diu que "la Justícia domèstica del dia a dia sí que funciona, però té un greu problema addicional, i és que el nostre país és un país de pledejadors nats. Som grans amants dels plets i molts es podrien resoldre perfectament per la via de la negociació, del diàleg i de la comprensió".

Pletitis

Arquero indica que "la pletitis fa que hi hagi molt de disbarat en els recursos. Són massa fàcils i accessibles, n'hi ha massa", cosa que provoca els tan coneguts retards de la Justícia. També remarca i comenta, animat, que en la nostra societat "qualsevol tema s'ha de convertir en una croada" que provoca "fílies i fòbies" i en posa com a exemple els enfrontaments pel procés contra Garzón. "És una situació absolutament desaforada, una absurditat, com en diria un il·lustre company de l'Advocacia de l'Estat", assegura.

Amant de l'òpera , tertulià habitual de ràdio, actor aficionat i pescador en les hores lliures, a Arquero se li nota de lluny que gaudeix de la vida. Com ell mateix diu amb efusivitat, "m'ho menj tot: totes les àrees al mateix temps i vaig absolutament de capoll, però també he de dir que m'agrada, m'entusiasma i m'apassiona. I dient una salvatjada, encara hi pas gustet, i això que fa trenta-sis anys de tira que em dedic a aquesta professió i no és cap tonteria".