Un pic guanyada la guerra, comença l'interès del jove Samaranch pel món de l'esport. Fidel a les idees demòcrates, el 1955 és triat regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Aquí comença la seva carrera política, que continuarà en l'àmbit municipal fins al 1961. Sis anys més tard, passa a ser procurador a les Corts franquistes, gràcies al quota familiar.
És normal, idò, que a l'hora de la seva mort hagin plogut les lloances a aquest demòcrata tan gran. Així queda constatat l'any 1973, quan és elegit president de la Diputació de Barcelona. Sota el seu mandat, serà executat el jove barcelonès Salvador Puig Antich. El seu assassinat i la posterior repressió contra el moviment obrer són prova indiscutible de les seves fortes conviccions demòcrates.
Deu ser per aquest motiu que la ciutat de Barcelona, la classe política i els mitjans de comunicació s'han entregat amb passió a lloar Samaranch a l'hora de la seva mort.
La societat civil i política de les Illes en recorden la vida falangista
La brutícia acompanya la mort de Joan Antoni Samaranch. Així, hi ha veus que volen fer un exercici pràctic de memòria històrica. Helena Herrera (CGT) afirma: "Hi ha una impunitat total amb la seva figura. Ara l'eleven als altars? Pareix que la gent té la memòria molt fràgil".
Precisament, des de Memòria Històrica, alerten de la permisivitat que han assolit aquests feixistes que, arribada la democràcia, es capgiraren la camisa. Maria Antònia Oliver els defineix així: "És la gent que s'ha transvestit de demòcrata".
Ningú no oblida el seu passat. Joan Lladó, portaveu d'Esquerra, recorda: "El seu trampolí fou el carnet de Falange". Si avui dia encara es lloa la seva figura, "és per que la societat ha fet memòria històrica, però no justícia històrica". Biel Caldentey, de l'STEI-i, els considera com "la gent habilidosa que va saber canviar de bàndol, els oportunistes". Xavier Bacigalupe (PSM) critica que el PSC i el PSOE "no només n'hagin obviat la trajectòria, sinó que en remarquin el nacionalisme espanyol". Finalment, David Abril (EU) el recorda com "l'home amb el qual esclataren els escàndols de corrupció en el Comitè Olímpic, com a Salt Lake City".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molt bé Ander, a veure si entre tots aconseguim posar a cada un en el seu lloc
Putes hipòcrites de merda!
Està molt bé l'article. Fins i tot, fa curt. La corrupció va banyar tota la seva gestió tant a l'ajuntament de Barcelona com al COI. Allò que no entenc gens és com així aquest diari li va dedicar un Editorial laudatori fa tres dies. Algú ho pot explicar?
Quins collons que tens, Ander Zurimendi, de parlar malament i en befa de Joan Antoni Samaranch ara que és mort. Quin mal gust que demostres. Per què tots aquests que avui xerren malament d'ell no ho feren quan era viu, eh? espavilats.
Quin susto, me pensava que lo de "demòcrata" anava en serio. Tenim la memòria molt curta i ens molt fàcil canviar de bàndol , com ell ho fa fer, encara que hi ha molta gent que ho te clar i no segueix aquets tipus de models. El carnet de franquista li va ajudar, segur. I recordau la seva oposició a les seleccions que no fosin la espanyola.