El català és oficial a les Illes Balears però, perquè aquest reconeixement no sigui poca cosa més que paper banyat, es fa imprescindible que l'Administració tingui iniciatives per formalitzar-ne l'ús. Dia 2 d'abril va fer un any que es va aprovar el Pla de normalització lingüística per part del Consell Social de la Llengua Catalana. Des del sindicat STEI-i, han demanat que tan aviat com sigui possible s'elabori un calendari per dur-lo endavant. Ara bé, ha d'anar acompanyat d'una partida pressupostària per poder fer-ne realitat el desplegament. Tanmateix, el sindicat denuncià que, "de moment, el pressupost per a la Direcció General de Política Lingüística ha baixat prop d'un milió d'euros, és a dir, un 17,43% menys que l'any anterior".
El desembre del 2007, Antich va decidir reactivar el Consell Social, després que estàs paralitzat des del 2003, atès que, tot i les peticions des de molts sectors interessats en la seva reactivació, el Govern del Partit Popular s'hi va negar. El president Antich va qualificar mesos enrere de "gran acord social" el Pla de normalització, però encara no s'ha començat a aplicar.
Assignatura pendent
Això no obstant, la tasca dels mitjans de comunicació i dels professionals de l'educació també és bàsica per promoure l'ús social del català entre la població, sempre que tinguin a l'abast els recursos econòmics, materials i human necessaris per poder continuar treballant per la normalització lingüística del català. Un dels puntals perquè es pugui millorar la implantació del català a tota la societat és, sens dubte, la implicació del professorat. Són, precisament, els professionals de l'educació els qui enguany veuran com intentar millorar el seu nivell de català serà encara més difícil. Per exemple, actualment el professor es troba a les aules amb infants que sovint hi arriben sense tenir nocions de català. A Mallorca hi ha un 15,23% d'alumnes estrangers, segons l'Anuari de l'Educació de les Illes Balears 2009. D'aquí la importància que el professorat pugui continuar reciclant els seus coneixements de català.
Avui, quan un professor vol reciclar-se o simplement treure's un nivell superior de català per poder opositar o millorar laboralment, es pot presentar a dues convocatòries anuals que convoca el Cofuc (Consorci per al foment de la llengua catalana), que depèn de la Direcció General de política lingüística, o bé adreçar-se a l'Institut de Ciències de l'Educació (UIB), on fins ara també hi havia dues convocatòries.
Menys possibilitats
A l'oferta de l'ICE és on ara es troba el problema. La retallada pressupostària per al curs 2009-2010 ha aportat, a més, una reducció de grups i convocatòries. I és que s'ha passat de 365.000 euros que es destinaven al pla de reciclatge del català dels cossos docents a 190.000 per a aquest curs. Aquesta rebaixa ja la varen notar els professors de l'ICE, que varen veure minvat el seu sou un 20%, ja a principi d'aquest curs. Altres mesures qus s'han adoptat ha estat reduir classes i juntar grups, cosa que ha fet incrementar la ràtio d'alumnes per professor.
La convocatòria ordinària amb matrícula al setembre i examen final al juny es manté, si bé l'extraordinària desapareix. Aquesta darrera opció permetia -fins l'any passat- matricular-se el mes de març i examinar-se el juny. Per tant, de les quatre convocatòries per poder millorar el català que abans hi havia, aquest curs s'ha passat a tres. Així mateix, desapareix la prova de llengua 1 i 2.
El problema que es pot donar ben aviat és que els docents que el mes de gener o febrer vulguin apuntar-se a unes oposicions que es convoquin per veuran com no tindran l'opció de matricular-se al curs que començava el març a l'ICE per poder treure's el certificat necessari per tenir els requisits per opositar. És a dir que per molt que la Conselleria d'Educació i Cultura convoqui 800 noves places d'oferta pública d'ocupació per a l'any 2010 a totes les illes, la qual cosa suposa un augment de 300 places respecte dels anys 2008 i 2009, moltes persones que vulguin obtenir les titulacions de català necessàries per presentar-s'hi podrien veure com queden excloses per manca de coordinació entre la convocatòria per al títol de català i l'examen de les oposicions. I és que els resultats de les proves de certificats de català del juny no es faran públiques fins al 10 de setembre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que hi van d'a poc a poc les coses vitals en un poble perplex i acostumat a ser manat...
Una llengua se ha de aprendre de forma progressiva. Les examinacions han de esser progressives. Hi ha de haver examens cada dia, almanco cinc examens cada setmana de nivell A. Primer se ha de aprovar el nivell A, que serà sempre oral, o sigui que els analfabets el puguin aprovar. El examinador llig qualsevol rondalla, per exemple, En Juanet de sa gerra: "Això era un homo que li deien Juanet. Ell, sa dona i set infants seus, de pobrets que eren, estaven dins una gerra" El examinat repeteix: "Això era un homo que li deien Juanet. Ell, sa dona i set infants seus, de pobrets que eren, estaven dins una gerra". L'examinador diu: "Prou!, aprovat, pots passar an el nivell B". Se li expedeix un certificat que té el nivell A. Si no aprova que se pugui presentar una altra vegada passats dos o tres mesos, que tengui les oportunitats que li siguin necessàries. Almanco el nivell A se parla i entén la llengua. O sigui que pot parlar, escoltar la radio, veure televisió i aconseguir permís de treball, ingressar a la escola. Lo que faria posar interès en aprendre la llengua seria aconseguir el permís de treball sigui per collir patates o per exercir de metge a Mallorca. Lo que interessa ès que almanco se tengui el nivell A, igual que fa 60 o 70 anys, que tots els mallorquins sabien parlar el mallorquí i els forasters l'aprenien en sis mesos.
Aquí hi ha dues noticies.