TW
0

"Resistència i llibertat" són dues de les característiques de la lluita de l'activista sahariana Aminatu Haidar que se li han reconegut en un acte solemne duit a terme al Conservatori de Música de Palma. El premi internacional Jovellanos Resistència i Llibertat és una iniciativa conjunta del Govern de les Illes Balears i del Principat d'Astúries destinada a reconèixer anualment els valors cívics d'aquelles persones que s'hagin distingit per la lluita per la llibertat i els drets humans i, especialment, de qui hagi estat objecte de persecució pel compromís amb la llibertat, la tolerància i la humanitat.

Haidar, que fou ahir a Palma, criticà "el silenci" del Govern espanyol davant la vulneració reiterada dels drets humans que pateix el poble sahrauí. Fou encara més crítica amb l'Executiu francès, al qual acusà de defensar el Marroc i "negar l'existència del poble sahrauí". L'activista sahariana reclamà a l'Espanya "la defensa del dret a l'autodeterminació, que és legítim i reconegut per Nacions Unides". Reclamà així una actitud més valenta del Govern espanyol, mentre els presidents de les Illes Balears i Astúries, Francesc Antich i Vicente Àlvarez, l'escoltaven amb atenció, acompanyats dels respectius responsables de Cultura, Bartomeu Llinàs i Mercedes Àlvarez, a més de l'escriptora nord-americana i membre del jurat, Barbara Probst.

Així mateix, Haidar exigí la intervenció de l'Executiu espanyol, com a president de torn de la Unió Europea, a favor de la llibertat dels presos polítics saharians. Recordà que en l'actualitat hi ha empresonats "més de 50 polítics saharians" a l'espera de ser jutjats per un tribunal militar. Es mostrà "orgullosa" per rebre el premi Gaspar Jovellanos, que dedicà al "meu poble sahrauí, que vol viure en pau a la seva pròpia pàtria i gaudir dels seus drets fonamentals".

Rebutjà, clar, l'ocupació militar per part del Marroc i reiterà la seva aposta per una solució pacífica del conflicte. En aquest sentit, explicà que la seva lluita és "pacífica" i apuntà que "la pau s'ha de fonamentar en el respecte dels drets humans". En tot cas, Haidar no descartà que els més joves puguin rebutjar la via pacífica i recuperar la lluita armada. L'activista recordà que "la violència just en genera més" i sol·licità una altra vegada la col·laboració internacional per solucionar el conflicte.

Haidar, que el dematí havia visitat el castell de Bellver, on va ser presoner Gaspar de Jovellanos sense explicacions ni judicis, indicà que la figura de l'il·lustrat li havia recordat "la meva estada durant quatre anys en una presó del Marroc, sense judici, amb els ulls embenats i patint tortures físiques i psíquiques. Recordà, en aquest mateix sentit, que des del 1976 han desaparegut més de 500 saharians, dels quals no es tenen notícies.
Haidar finalitzà la intervenció a la cerimònia d'entrega del guardó citant a Jovellanos. "Crec que una nació que s'il·lustra pot fer grans reformes sense sang. Jo també ho crec així", digué.

L'acte havia començat amb una ovació tancada per a Haidar i amb unes paraules del president del jurat, el Nobel José Saramago, absent de la cerimònia per malaltia, que foren llegides per l'editor mallorquí Basilio Baltasar.
El president del Govern balear, Francesc Antich, destacà "l'heroica trajectòria" d'Haidar, mentre que el president del Principat d'Astúries, Vicente Àlvarez Areces, recordà que el jurat concedí la distinció a l'activista sahariana per la seva defensa d'"una causa propera" per als espanyols, "per la tenacitat amb la qual ha sabut donar testimoni dels principis que empara en l'exercici de la llibertat i pel valor amb el qual ha resistit les pressions contra la seva legítima voluntat personal".

A l'esdeveniment també hi eren la presidenta del Parlament, Aina Rado, i els consellers del Govern Bartomeu Llinàs, Vicenç Thomàs, Fina Santiago i Mercè Amer, a més de la batlessa de Palma, Aina Calvo.