Homosexuals i fadrins estan vetats per adoptar internacionalment

Les parelles de gais i lesbianes i les persones fadrines tenen quasi impossible adoptar un infant estranger. Així ho adverteixen des de l'Associació de les Illes Balears d'Adopció (AIBA), entitat degana dels processos adoptius a les Illes. El motiu és que els països des dels quals s'adopten nins i nines, en general, no accepten com a família normal una parella de persones del mateix sexe. De fet, tan sols Holanda, el Canadà, alguns estats dels EUA i l'Estat espanyol tenen reconegut aquest dret a les persones homosexuals.

Tal com explica Ramon Rotger, president d'AIBA, "als països d'influència islàmica, com també a les zones cristianes, s'aferren al dogmatisme religiós per rebutjar aquest tipus de família". Actualment, els països de l'Amèrica Llatina (cristians) i africans i àrabs (islàmics) són els principals punts d'adopció internacional, però alhora els més reticents a donar un infant a una parella homosexual.

Fadrí? Deu ser gai...
A més a més, es rebutja arreu del món l'adopció per part de persones fadrines. "Per una banda, en alguns indrets pensen que això no és un model familiar, la monoparentalitat. I per l'altra, altres administracions opinen que els fadrins són, realment, homosexuals que tracten d'evitar el rebuig". I en tenen, de raó, en aquest punt.

Per tant, homosexuals i fadrins tan sols poden acollir-se a l'adopció estatal. Ara bé, aquesta opció no està exempta d'handicaps. Per un costat, "la societat espanyola té un nivell socioeconòmic prou elevat", explica Ramon Rotger, "perquè mares joves hagin de deixar en adopció un nadó". I afegeix: "Per foturna és així, ja que són els infants els que hi guanyen".

Endemés, adoptar avui en dia significa iniciar un procés que durarà entre 8 i 10 anys de mitjana, una llarga espera que pot acabar amb els nervis i el pla de vida de qualsevol parella.

Ambient més tolerant
Les parelles homosexuals ofereixen un ambient familiar "excel·lent" per a la criança d'al·lots, perquè "fomenten l'educació en valors com la tolerància i destaquen per la implicació d'ambdós en el procés", si bé temen el rebuig social, assegurà recentment un estudi sobre les noves famílies de l'Estat espanyol. El catedràtic de Psicologia Evolutiva de la Universitat del País Basc, Enrique Arranz, i Alfredo Oliva, de la Universitat de Sevilla, han elaborat aquest treball, pioner a Espanya i que ha rebut l'assessorament de la Universitat de Cambridge, sobre el desenvolupament psicològic en les noves famílies.

Enrique Arranz assegura que la família tradicional, en la qual només les mares assumien la criança dels fills, està desapareixent "com a conseqüència lògica del sistema socioeconòmic", perquè "ara elles fan feina, els pares no són sempre un home i una dona, i cada vegada més se suren fills no biològics".

Així mateix, la investigació descobreix que l'esmentat model tradicional "ni és el millor per al desenvolupament psicològic, ni es pot imposar", sinó que els fills que creixen amb menors desajustaments personals són els que "sofreixen menys moments vitals estressants i els que tenen unes millors relacions familiars".