“En dret concursal, vius la vida o la mort d'una empresa”

"Vénc de Can Pomar, la botiga de pintures del carrer de Sant Miquel. Mon pare va morir quan jo tenia dos anys i ma mare es quedà la botiga. Jo som el primer misser de la família i he començat la nissaga, però la meva filla Maria, que també treballa en aquest despatx, la continua", apunta Manolo Pomar.

Palmesà de soca-rel, estudià Dret en la primera promoció de la UIB. Es llicencià el 1977, a 21 anys. Llavors començà la passantia amb el bufet de Juan Piña Oliver. "Aquell any també em vaig casar", diu somrient. I com a confidència apunta: "Estic molt enamorat des dels 15 anys".

Pomar, després d'una llarga trajectòria amb Piña, agafà la direcció del despatx quan qui fou el seu cap es retirà. Ara fa pocs mesos va decidir emprendre "una nova aventura professional i fusionar forces amb dos amics", Miquel Capellà i Fernando Martos. "Aquesta mena de fusions és una tendència a l'alça. Els clients cada cop més necessiten una defensa i un assessorament integral", diu.

Capellà i Martos formen el tàndem responsable de "l'assessorament integral d'empreses, un concepte nou molt americà, que engloba patrimonis, contractacions i sobretot negociacions". D'altra banda, Pomar lidera l'equip que du "més la toga, feim més feina als jutjats. La toga té la seva eròtica, perquè te la poses en els moments culminants de la feina", quan es discuteix a les vistes orals.

Pomar insisteix que "si abans hem dit que ens hem d'especialitzar, també cal apuntar que els missers més experimentats d'un despatx han d'aportar la seva experiència al grup. Els vells som com els metges generalistes, a mesura que creixen les especialitats, es necessita qualcú que posi totes les peces del puzle i en doni una visió específica concreta".

La vida o mort d'una empresa
A Manolo, "tothom em diu així", el que més li agrada del dret és "la banda laboral, perquè és la més humana. És on tens una noció més directa i vital de la situació de l'empresari amb problemes o del treballador que vol millorar la seva vida o ser acomiadat". La meva filla fa penal i a mi em fa cosa, no ho suportaria, crec".

També està especialitzat en dret concursal. "Té un interès especial perquè vius la vida o la mort d'una empresa", afirma. Laboral i concursal són "la vida mateixa", i en temps de crisi es veu accentuada aquesta tendència. "Molts treballadors se senten 'estafats' pel concursat. Moltes vegades aquest intenta aixecar-se amb els seus béns i fa mangarrufes, com deim en mallorquí. El concursal és una capsa de Pandora: en mous una peça i tot queda un altre cop descol·locat", assenyala.

L'advocat assegura que un dels mals tràngols de la seva professió és "dir a un client que has perdut una causa. Ho passes fatal. No conec ningú que no digui el mateix. Quan perds, te'n recordes tota la vida i hi fas voltes. Quan guanyes, te n'oblides fàcilment".

La relació advocat-patrocinat també és bàsica. "Hem de donar una gran importància a la proximitat entre tots dos", crear un clímax de confidència com amb el teu "metge de capçalera". Cal recodar que "el dret intenta solucionar problemes de cada dia, de la vida real, que afecten gent real, el teu client". Per això "sempre és una càrrega fotuda explicar les decisions que es prenen i com afecta tot el procés judicial, si en positiu o en negatiu". Per aquest motiu, diu, "la justícia necessita el seu temps i ritus per decidir".

Pomar, com la major part dels seus companys de professió, passa hores i hores al despatx i als jujtats. "De les 8.30 del matí fins les 9 del vespre, però després desconnect. Vaig a prendre una canya amb la meva dona al cafè Orient o a menjar una tapeta al Molta Barra". I després "sempre em queda la mar". Amant de la navegació, "faig vela amb els amics i surt de regates".