Unió Mallorquina comença a llançar missatges amb vista al futur i almenys un suposa una clara advertència al PP balear i a la deriva d'aquest partit en contra del procés de normalització de la llengua catalana. El president d'UM, Pep Melià, ha deixat clar que el seu partit no firmarà cap pacte que suposi la derogació del Decret de Mínims o de la Llei de normalització lingüística. I el president dels populars a les Illes, José Ramón Bauzá, s'ha compromès a eliminar el Decret de Mínims si governa.
Per tant, si l'avís d'UM es mantingués, el PP només podria derogar el Decret de Mínims -que obliga a promoure l'ús de la llengua catalana com a idioma vehicular de l'ensenyament- si aconseguís governar la Comunitat Autònoma amb majoria absoluta, ja que, si hagués de pactar amb UM, hauria de renunciar a aquest compromís.
El Decret de Mínims, aprovat l'any 1997 durant el primer Govern de Jaume Matas (PP), estableix que el nombre d'hores de català a l'ensenyament ha de ser com a mínim igual al de castellà. El segon Govern Matas inicià una política de retrocés en el procés de normalització i aprovà l'any 2006 el decret de trilingüisme, que suposava una retallada d'hores lectives en català a determinats centres. El Govern actual el derogà perquè entrava en col·lisió amb el Decret de Mínims. Ara, el PP defensa la derogació d'aquesta disposició.
Bauzá, que en un primer moment insinuà que s'havia de derogar la Llei de normalització lingüística, aprovada per consens l'any 1986, ara no en parla, però ha deixat clar que la primera cosa que farà en política lingüística si governa serà eliminar el Decret de Mínims i "qualsevol normativa que impedeixi l'ús amb llibertat" de qualsevol de les dues llengües oficials.
Ara bé, no ha quedat aquí, també ha anunciat que promourà que els pares triïn lliurement la llengua vehicular per a l'educació dels nins i "l'elecció de llibres de text en les nostres modalitats lingüístiques pròpies, deixant de banda el català estàndard". Finalment, ha advertit que el coneixement de català no pot ser un requisit, sinó un mèrit, per accedir a l'Administració pública.
El seu discurs lingüístic gairebé no es diferencia del de Carlos Delgado, representant de la dreta més espanyolista i defensor del secessionisme lingüístic. Fins i tot, Bauzá es negà a reconèixer en una entrevista a aquest diari que la llengua que ell parla és la catalana. Aquesta deriva ja ha generat algunes crítiques dels sectors més regionalistes del PP, com les que sortiren de la boca de l'expresident del Govern i exdirigent popular Cristòfol Soler, qui augurà "gonellisme" i "espanyolisme" en política lingüística si el PP governa amb majoria absoluta.
Ara, UM deixa clar que no signarà cap pacte que permeti la derogació de les normes bàsiques del procés de normalització.
UM avisa el PP: no pactarà amb qui derogui el Decret de Mínims
Amb l'advertència de Melià, Bauzá només podrà complir el seu compromís d'eliminar la norma que obliga a fer la meitat d'assignatures de l'escola en català si aconsegueix la majoria absoluta el 2011
Palma03/04/10 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ou!
Estatut d'autonomia vigent: Article 4 La llengua pròpia 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, [...]
Gracies a Déu no a voltros, es meus néts xerran perfectament es mallorquí i es castellà. No es forester, no sou més que una guarde de reprimids.
Estic convençut que els néts parlen el foraster
Les denominacions "mallorquí" i "valencià" no qüestionaven la unitat de la llengua, de fet se'n pot constatar l'ús simultani en documents de la mateixa època i fins i tot dels mateixos autors. Segurament teniu més temps lliure que jo, comprovau-ho fent una mica de recerca si és que no temeu els resultats que podríeu trobar. El fenòmen del seccessionisme lingüístic és modern i no té cap base científica sinó exclusivament política. Em sap greu si viviu al passat, però com s'ha dit és una qüestió superada, per tant no continuaré la discussió. Esper que almenys parleu aquest mallorquí que tant defensau als vostres fills i néts. Feis-los estimar el nostre mallorquí enlloc d'odiar "el català" i feis que entenguin la necessitat de continuar parlant-lo sempre i per tot arreu.
Perdó volia dir "del valencia al castellà"
Per a guanyar la lliga de la normalitat lingüística fa falta anar obtenint els tres punts (català llengua vehicular, única oficial...); conformar-se amb l'empat (Decret de mínims, bilingüisme...) equival a perdre.
Veig que teniu molts de llibres,fins i tot alguns de bons, enhorabona. Una altra cosa és que els hàgiu llegit o entès. D'altra banda, "Bon" mallorquí, si no enteneu Ramon Llull és ben normal. Amb qualsevol obra de principis del segle XIII en castellà tendríeu el mateix problema, vós i una gran majoria de lectors no especialistes. El que no entenc és la conclusió que en treis. També diríeu que el Arcipreste de Hita, don Juan Manuel o fins i tot El cantar del Mio Cid no són castellà perquè vos els trobau difícils d'entendre? Quina mena de criteri científic és aquest? Xesca, teniu raó, el tema és un altre. Esper que sigui quin sigui el Govern que tendrem es respecti el decret de mínims. El que hauria de ser normal és que els infants mallorquins tenguessin els mateixos drets que els madrilenys a Madrid o el extremenys a Extremadura , és a dir, ser escolaritzats al 100% en la seva llengua materna i pròpia del territori. Que la gent de fora ens discuteixi aquest dret és inacceptable; que ho fassin aquells que es diuen mallorquins, és surrealista. I molt trist. No sé si es pot fer confiança a UM en aquest sentit, ni si el PP ho acceptarà, el que sé del cert és que la comunitat educativa no es quedarà mans plegades si intenten donar el cop de gràcia a la nostra llengua.
DEROGACIÓ DEL DECRET DE MÍNIMS! Per insuficient. El català ha d'esser la llengua vehicular en totes les activitats.
Reposte a Ligeia No importa que em donis cap de lliçó de les teves ja que totes porten la mateixa direcció, defensar a capa i espasa el catalanisme. Pel que fa a llibres d'història no és que en tengui massa els principals són els dos volums d'història d'Espanya de Sandoval del Río, Història de les illes Balears de Gabriel Alomar Esteva patrocinat per Sa Nostra, el Cronicón Mayorirence de Alvaro Campaner, dos toms VI i VII de l'Arxiduc Lluís Salvador, també tenc els llibres Paraula de Gabriel Janer Manila, Un home de Combat de Frances de Borja Moll, El dret històric de Mallorca de Román Piña Homs, Al Mayurqy de Juan José Valle, Cent anys d'Històriria de les Balears quatre autors patrocinat per Sa Nostra etcètera, no n'hi ha cap que almenys no m'ho hagi llegit dues vegades. A part de les Rondaies Mallorquines De Mossén Alcocer o Jordi des Raco. I més de tres-cents llibres més no històrics. A part de dues enciclopèdies completas amb les que poder esbrinar els disbarats històrics que de vegades es diuen. I per estar ben informat fins i tot tenc la nova gramàtica mallorquina de Sa Acadèmia de sa llengo Balear i puc asegurar, que per jo, no té cap ni peus un veritable desastre. A més, puc presumir d'haver fullejat fa uns deu anys durant més de tres hores el manuscrit de l'Obra Blanquerna de Ramon Llull, la que diuen que està escrita en català, la qual cosa no és veritat, és pràcticament impossible de llegir per qualsevol persona normal només pots captar tres o quatre paraules soltes a cada pàgina. Fa aproximadament un any que vaig anar per ensenyarli a un amic, ja no la deixan veure. No tenc estudis, però he llegit i estudiat més que molts professors, per això se distingir quan em volen donar gat per llebre.