Cristòfol Soler, a la imatge amb Joan Huguet i Munar al fons, en un acte institucional d'ara fa dos anys. | P. PELLICER

TW
0

L'expresident del Govern i exdirigent del PP, Cristòfol Soler, diu les coses pel seu nom quan parla de política lingüística, encara que això suposi criticar la deriva del seu partit, del qual és ara un militant de base. Soler troba que el discurs lingüístic del reelegit president dels populars, José Ramón Bauzá, coincideix amb el del seu contrincant en el darrer congrés, Carlos Delgado, i augura unes polítiques lingüístiques i culturals "molt gonellistes i espanyolistes", si el PP governa amb majoria absoluta a les Illes.

En un article d'opinió publicat al diari digital Laveudemallorca.cat, Soler admet que el darrer congrés del PP balear li deixa "un regust amarg pel que fa a les futures polítiques lingüístiques i culturals (que intuesc molt gonellistes, i espanyolistes) dels que, ben aviat, poden governar amb majoria absoluta les nostres institucions". No queda aquí. Manté que en el conclave es produí una "lluita entre el sector més extremista de la dreta ultraliberal retrògada d'un costat -referint-se suposadament al sector de Carlos Delgado- i de l'altre una dreta espanyolista -referint-se al de Bauzá- sense cap concessió al regionalisme que encara professa una bona part del PP a les Illes, que, per cert, no es presentà en aquesta contesa".

I és que l'expresident considera que "no hi ha diferències fonamentals" entre Bauzá i Delgado; al contrari, hi ha una "coincidència fonamental": la política lingüística. En aquest sentit, recordà que un i altre parlen de lliure elecció de llengua i de canvis en la política lingüística -"com és d'esperar, per empitjorar el tractament del català- i de suprimir el decret de mínims. Fins i tot, apunta que el trilingüisme del darrer Govern Matas és, comparat amb el que ara defensa el PP, una actuació "radical" en defensa de la llengua. Soler, a més, alerta que la paraula català no apareix a cap programa de Delgado ni de Bauzá. "Cap problema, al meu parer, pel que fa al nom, si es reconeix la unitat de la llengua, però un gran perill a la vegada, ja que deixa les portes obertes als qui defensen el secessionisme lingüístic".

L'exdirigent del PP, en canvi, sí que valora com un "avenç inimaginable en la pràctica de la democràcia interna" que el seu partit elegís el president amb el vot directe dels afiliats. Ell diu que votà. Soler (Inca, 1956) fou president del Parlament entre 1991 i 1995 i del Govern entre juliol de 1995 i maig de 1996, quan el seu grup l'obligà a dimitir i elegí com a substitut seu Jaume Matas. Des de llavors, es manté vinculat a la formació com a militant de base.