TW
0

Jaume Matas i Maite Areal devien estar acostumats, ja, a la vida quotidiana als Estats Units. Ara, però, si més no fins dilluns, viuen un déjà vu i han de quedar a Mallorca, on tothom els coneix. Us els podeu trobar a la cantonada més inesperada. Ahir, ja se'ls pogué veure pels carrers de Ciutat. Més d'un palmesà, sorprès, se'ls mirava amb els ulls ben oberts. Devien pensar que tornaven al passat.

L'expresident, en sortir dels jutjats, anà a la clínica Rotger. I es passejà pel carrer amb el seu cunyat, Fernando Areal, que s'acomiadà del misser Rafel Perera amb una abraçada. La dona de l'expresident, Maite Areal, comprà llet, cervesa sense alcohol i una poma en una botiga del centre de Palma. Qui sap si hi pagà amb un bitllet dels grossos. Tot això el matrimoni expresidencial ho fa amb una espasa de Dàmocles damunt el cap: la petició de la Fiscalia d'una fiança de tres milions d'euros. I, també, amb la possibilitat que hi hagin de quedar força més temps, a l'Illa.

Els fiscals formularen la petició de fiança en una vista a la mateixa sala on el misser de Matas, Rafel Perera, havia dit despús-ahir que hi podia haver "artilugis mecànics" que gravassin les converses. Però ahir no es dugué a terme cap canvi de sala. No és que s'hagués revisat per cercar-hi micròfons, no n'és el cas. Senzillament, Perera no es queixà.

Els qui assistiren a la vista, en tot cas, tenien la boca cosida. Quan sortiren de la sala, si algú els demanava l'escrit que havien presentat els fiscals per justificar una fiança tan alta, deien que no el tenien o que el jutge els havia amenaçats amb una multa si el passaven a ningú. Només en deixaren escapar alguns detalls. Però, abans de dinar, ningú no aconseguí el sucós i extens informe que justifica la quantitat multimilionària demanada per la Fiscalia.