En l'escrit del fiscal, a banda dels tres milions d'euros per eludir la presó, es demana la retirada del passaport -ja efectiva-, la prohibició d'abandonar l'Estat i la compareixença quinzenal als jutjats. Aquestes mateixes mesures són les que Horrach i Carrau han demanat per al cunyat de Matas i exgestor del PP, Fernando Areal. Tanmateix, ell no haurà de dipositar una fiança penal. Tampoc no s'han demanat mesures contra la dona de Matas, Maite Areal, ni contra el seu amic, l'expresident de Gesa-Endesa Bartomeu Reus.
L'acusació particular, representada per l'advocada de la Comunitat Autònoma María Àngeles Berrocal, s'ha adherit a la proposta del Ministeri Fiscal.
Anticorrupció assenyala que ara no és el moment processal oportú per demanar una fiança de responsabilitat civil, perquè no tenen prou elements de judici, però ha deixat entreveure que més endavant ho farà. En el cas Maquillatge, els fiscals sí que exigiren a l'expresidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, una fiança civil, que finalment el jutge decretà en 2,6 milions d'euros, més 350.000 per eludir la presó. S'ha apuntat que en el cas de Munar "sí que tenien els elements de judici necessaris".
A la vista duita a terme ahir, alguns advocats ressaltaren la tasca del defensor Manuel Ollé, ja que hauria evitat que Matas fos acusat d'obstrucció. L'expresident volia presentar al jutge un informe "fabricat", segons les escoltes telefòniques. Si ho hagués fet, s'hauria pogut enfrontar a la mesura més greu, la presó preventiva, que s'aplica en casos de risc de fugida, obstrucció a la justícia (perill de manipular proves) i risc de reincidència.
Els fiscals assenyalen en l'escrit que la forta fiança i la retirada del passaport són les úniques mesures que poden garantir "l'impediment de fugida i evitar que es dificulti la investigació"
Illesport
Quins són els fets que s'imputen a l'expresident Matas? A continuació en feim un petit resum. Comencem amb les actes de reunió del patronat de la Fundació lllesport, de la qual Matas era president. Horrach apunta que les actes "no són més que una farsa orquestrada" per Matas i l'exdirector general d'Esports Josep Lluís Ballester, "per tal d'aparentar" que Illesport era "qui prenia les decisions". Afegeix que "totes les actes són falses" i que no es va arribar mai a fer cap reunió ni es va prendre cap decisió entre els patrons de la fundació. Estam parlant d'una falsedat en document públic i de fabricació de documents falsos. Dins aquest apartat també s'assenyala la simulació de la signatura de l'exnúmero 2 del Govern Matas, Rosa Estaràs.
Contractacions
La comissió executiva de la Fundació Illesport arribà a encarregar-se de la signatura de convenis i patrocinis per valor superior al milió d'euros. Fiscalia apunta que Matas i Ballester decidiren contractar l'arquitecte Ralph Shurmann per a la construcció del velòdrom Palma Arena i molt especialment la pista de ciclisme en pista el gener de 2005 per un import de 9.466.212 euros, sense que es realitzàs cap expedient ni procediment administratiu.
La Llei de contractes de l'Administració Pública exigeix la realització d'un concurs que no es va produir. Parlam de prevaricació. Veient que el temps se li tirava a sobre, l'arquitecte alemany va arribar a plantejar fins a 16 licitacions públiques amb un cost estimat de 48.000 euros, en els quals s'inclouen els seus honoraris.
Una altra prevaricació és la imposició per part de Matas perquè els arquitectes Lluís i Jaume García Ruiz col·laborassin amb Shurmann, també sense concurs. El contracte de la seva empresa GR1 amb l'alemany fou de 400.000 euros. Segons Fiscalia, el març de 2006 Matas decidí prescindir a la brava de Shurman i contractà com a nous arquitectes del velòdrom els García Ruiz. Totes les decisions es prenien des de la comissió executiva d'Illesport, organisme que no tenia competències per rescindir o contractar. El contracte formal amb els arquitectes no s'arribà a signar.
El Consorci
Matas, mitjançant Illesport, impulsà la creació del Consorci per a la construcció del Palma Arena i comptà com a socis amb l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. El consorci s'encarregaria de gestionar la realització del macroprojecte esportiu. Ballester fou escollit formalment com a gerent de l'entitat i el periodista Jorge Moisés, la seva persona de confiança, segons Anticorrupció.La junta del Consorci fou "un element decoratiu, perquè Ballester i Moisés eren éls únics que hi prenien decisions". L'escrit assenyala que sempre Ballester i Moisés complien les ordres de Matas.
Els García Ruiz finalment varensignar un contracte de consultoria amb el Consorci, sense procediment administratiu, per un import de 8.559.466 euros. "El contingut del contracte és un atemptat directe a la legalitat, un acte de prevaricació".
Adjudicacions
També existeix prevaricació en l'adjudicació de les obres de construcció del velòdrom. En la primera fase es féu la remodelació del poliesportiu de Sant Ferran i l'aparcament. En la segona, els fonaments, l'estructura i coberta del Palma Arena. I a la tercera fase, obra interior, façanes, instal·lacions i urbanització de l'espai.
L'escrit precisa que "existeixen proves bàsiques que avalen l'existència d'un concert previ entre la UTE adjudicatària i Jaume Matas." Estam parlant de prevaricació i defraudació. La UTE estava formada per FCC i Melchor Mascaró.
A banda de l'obra, es realitzaren modificacions i fets complementaris sense contracte ni expedients i per sumes milionàries. L'ordre era "finalitzar fos com fos, a qualsevol cost. El fi justifica els mitjans". A banda de prevaricació i frau a l'administració, també es produí malversació. Existí un desviament pressupostari en la construcció de 41 milions d'euros sense justificar.
Anticorrupció, a més, assenyala pagaments de factures falses que amaguen serveis realitzats per l'agència de publicitat Nimbus (subcontractada per GR1) al Partit Popular relatius a la campanya electoral de 2007.
Assessoria i IB3
Les imputacions a Matas no són només en relació al Palma Arena. Sobre la implantació d'IB3 el 2004, es parla de malversació i suborn per adjudicar contractes al gabinet Estudios Jurídicos Procesales per imports de 30.000 i 12.000 euros. Els fiscals parlen de "mangarrufa". El 2007, Matas contactà amb aquest bufet madrileny un altre cop i comanà un estudi electoral "totalment innecessari" per 12.000 euros. L'escrit diu que Matas, quan deixà el càrrec, "en rebé retribucions".
També indica que el productor televisiu José Luis Moreno hauria pogut subornar l'expresident per 250.000 euros a canvi d'adjudicació de programes en la primera etapa d'IB3. Matas ho nega.
Nimbus i Alemany
Arribam al delicte electoral. Nimbus realitzà serveis de publicitat per al PP durant la campanya de 2007 que "cobrà en negre" per part del cunyat de Matas i exgerent del PP, Fernando Areal. L'import en B ascendí a 71.000 euros.
Així mateix, l'escrit dels fiscals fa referència a l'autor dels discursos polítics de l'expresident, Antonio Alemany. Matas el volgué com a assessor i des de la Conselleria de Vicepresidència es realitzà un "fictici concurs públic" per a la contractació d'una consultoria en matèria de mitjans que anà a parar a Nimbus. L'agència cobrava 4.000 euros al mes, que de manera instantània revertien a Alemany a través de la societat Consultores de Información. Nimbus vestia jurídicament la contractació d'Alemany. Uns 200.000 euros en 4 anys. La Fiscalia hi veu indicis de malversació, prevaricació i falsificació.
També es parla de malversació per una adjudicació directa de 12.000 euros a Alemany sense cap prestació a canvi. El concepte utilitzat fou "redacció de reportatges per a revistes esportives", però no existeix documentació que justifiqui els doblers. Alhora existeix una subvenció a l'Agencia Balear de Noticias per "ordre expressa de Matas".Alemany rebé 450.000 euros.Els fiscals recorden que les subvecions no es poden donar per crear empreses privades. A més, part dels doblers s'empraren en "qüestions alienes".
Patrimoni
El darrer delicte que s'imputa a Matas és blanqueig de capitals i fa referència al seu patrimoni. Els fiscals parlen d'un "augment injustificat més que evident" i fan al·lusió al pis de Madrid, en què l'expresident de Gesa és el presumpte testaferro. El valor de l'immoble és d'un milió, i 200.000 euros foren abonats en efectiu. D'altra banda, fan referència a un pis de la Colònia Sant Jordi on utilitza "de testaferro sa mare" i que costà 196.000 euros.
En darrer terme hi consta l'adquisició de la planta noble de can Sales Menor "per un preu escriptutrat de 950.000 euros", sensiblement inferior al de mercat i on es va dur a terme una reforma integral que "supera el milió".
Els fiscals assenyalen que a aquest patrimoni s'han de sumar mobiliari i objectes de luxe per un valor indetermintat. Les despeses llavors haurien de superar en escreix la capacitat econòmica del matrimoni Matas-Areal, que en principi "només disposava del sou de Matas com a president, el de la seva dona, el lloguer d'un pis i d'un local comercial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si UM hagués fet pacte amb el pp a la darrera legislatura, quina seria ara la situació? A canvi, els psociates què fan? Peguen coça a gent innocent que els ha posat a governar amb el seu vot i expulsen del govern injustament la part d'UM. Després d'aital conducta, els psociates, amb els seus bloqueros, continuen governant en minoria i ni parlar-ne de convocar eleccions.
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/camacho_demana_a_jaume_matas_que_es_doni_de_baixa_del_partit_arran_del_cas_palma_arena_92927.php
http://www.vilaweb.cat/noticia/3708163/camacho-demana-matas-doni-baixa-pp.html
A jbm: Pens que ho feren premeditadament, i tots en connivència, per guanyar temps i embullar la troca. Com més s'allargui tot això, el poble anirà perdent vapor fins que s'avorrirà. Llavors, "Nada por aquí, nada por allà" i en Matas desapareixerà.
Sentencia 737/2009 de la Sala Segunda del Tribunal Supremo: “No hay causas graves y causas leves, sino procesos justos o injustos. La exigencia de eficacia en la lucha contra (el) delito no puede tener como contrapartida una excepcionalidad procesal definida por la quiebra de los derechos fundamentales, antes bien, la exigencia de eficacia debe venir unida inexorablemente al respeto a las garantías fundamentalesâ€. A lo que más tarde añade: “el éxito de la investigación realizada con vulneración de los derechos constitucionales, no sana en raíz aquella nulidad inicial, el aceptar este planteamiento sería tanto como entronizar el principio de que el fin justifica los medios, cuando la legitimidad de los medios es la que legitima y acredita la bondad de los finesâ€.
Si és vera, com he llegiot, que gravar converses d'un advocat ambe el seu cli-ent pot ser causade nulitat, per què el jutge Castro va fer públiques aqueixes gravacions? No ho entenc
Heu vist com avui dematì tots reien,fins i tot el gorila Maguila de Segurata!! Segurament de que amb embulls i mentides ens ha pres el pèl.Segurament ara deven fer un bon sopar i unes bones rialles en el "Palauet".Això es indignant!!Quina gentussa!!
¿Y Biel cañellas?
foc i fum, tens poques llums, el partit amb més casos de corrupció d'aquesta terra és el PP, només fa falta saber contar.
Dylan lo que Dylan , Dylan forever...