Matas reconeix que la dona pagà en 'B' uns 400.000 euros

Tercera i final jornada al Jutjat d'Instrucció. I també densa i avorrida. A les dotze de la nit, i després de prestar declaració durant 16 hores en dos dies, el jutge José Castro donà per conclòs l'interrogatori a l'expresident del Govern. Avui dematí, a les 10, hi haurà una vista en la qual els fiscals presentaran la previsible sol·licitud de mesures cautelars per a Matas i el seu cunyat, Fernando Areal, que han estat citats.

De moment no n'hi ha per a l'esposa, Maite, ni per al presumpte testaferro, Bartomeu Reus. Matas reconegué ahir els pagaments en negre d'uns 400.000 euros fets per la seva dona a preveïdors del casal de can Sales Menor, producte en la major part de rendes no declarades. També digué que pot justificar ingressos d'1,9 milions d'euros entre 2003 i 2007, amb un saldo en positiu de 38.000. Exhibí l'informe d'un perit amb les dades. El resum de la jornada és que l'expresident reconegué haver defraudat Hisenda.

La jornada s'inicià amb una repassada general de la contractació del Palma Arena, que es perllongà tot el matí. Matas sempre donà el mateix argument: "No en sé res, d'això". El jutge s'interessà per les presumptes irregularitats administratives, com per exemple la contractació directa del despatx d'arquitectes GR1 dels germans García Ruiz; per la coberta i la compra del milionari marcador de manera suposadament fraudulenta; pel contracte de publicitat amb l'agència Nimbus per al campionat del món de ciclisme en pista i el possible finançament irregular del PP; i per les obres de rehabilitació al poliesportiu de Sant Ferran, entre d'altres.

I Matas sempre escudant-se en el fet que ell era el responsable de les decisions polítiques, però no de les tècniques. És a dir, que la posada en marxa de l'engranatge administartiu i l'execució de les obres de l'edifici eren responsabilitat dels seus subordinats, començant per l'exdirector general d'Esport i medallista olímpic Pep Lluís Ballester Ballester.

Varen ser instants reiteratius i espessos. A les 11.45 es produí un petit recés per qüestions tècniques: s'havia de canviar la cinta de gravació perquè els advocats de la defensa, Perera i Ollé, volen que la declaració s'enregistri en vídeo i àudio. Algun misser aprofità per anar a comprar iboprufè per al mal de cap. De Matas deien que continuava impertèrrit a l'interrogatori i que no reconeixia absolutament res. "No en sé res, ni idea" era la frase més esmentada. Sí que admeté que coneixia els arquitectes Jaume i Lluís García Ruiz, tot i que no tenia tracte pròxim a ells. Contradigué la declaració del primer en dir que no li telefonà per parlar-li de les obres al velòdrom. Es desmarcà de tot i llançà pilotes fora. "No en sé res, no sé de què em parla" era el seu argument principal.

El magistrat José Castro continuà amb la seva diatriba, repassant fil per randa cada contracte i concurs realitzat en el Palma Arena. Semblava un soliloqui amb lectura fragmentada del sumari. Un matí dens amb un Matas ignorant de les decisions que es prenien al seu voltant. El jutge també llegia fragments de declaracions d'imputats i testimonis que haurien apuntat cap a ell com a cervell de la trama, com el que departia amb Pepote de manera habitual i que li indicava les instruccions que havia de seguir. Per resposta, sempre la mateixa, "no en sé res" i, com a molt, "aquesta qüestió l'hauria de respondre un altre i no jo".

Aquest matí gens fructífer acabà aviat. A les 13.30 hores se suspengué la sessió fins a les 17 hores. Poc després es va fer un dinar de comiat. La petita celebració era per a un funcionari del Jujtat d'Instrucció 6 que es jubila. Apuntaven que Castro hi podria assistir. Matas fou puntual a la tornada als jutjats, com sempre. Baixà un altre cop del Toyota Yaris de dues portes metàl·lic de l'advocat Salvador Perera i a l'instant l'interrogatori es va reprendre.

La major part de les qüestions referides al velòdrom es liquidaren al matí. De capvespre començaren rumors que el jutge tenia intenció d'acabar l'interrogari aquella mateixa nit, encara que fos de matinada, i que Fiscalia ja havia decidit demanar mesures cautelars amb fiances milionàries. Els periodistes passaven les hores guaitant a la porta del darrere de l'edifici fent porres sobre quina seria la quantitat demanada per a la fiança penal.

I d'un escenari, el polític, a un altre, el professional. Matas va ser interrogat en relació al bufet madrileny d'advocats Estudios Jurídicos y Procesales, que realitzà una assessoria per a la posada en marxa d'IB3 televisió. Per aquesta feina cobrà 29.000 euros en un procediment negociat sense publicitat. Matas reconegué que havia treballat per a aquests advocats, primer mitjançant un conveni de paraula i després amb un contracte escrit, just quan deixà la política. La feina era comercial, aconseguir clients per al bufet, tasca que dugué a terme amb gent de Sud-amèrica.

Notícies relacionades

Matas coneixerà aquesta setmana quan ingressarà a presó

Més notícies relacionades

Perera, processat?

Els comentaris i els rumors es confonien en els passadissos. Algunes fonts asseguraven que Rafel Perera acabaria sent imputat en la causa per haver obstaculitzat l'acció de la justícia i per encobriment si continuava "empipant el magistrat". L'advocat no se'n podia avenir que el jutge volgués incloure en el sumari les gravacions telefòniques en què ell surt i mantenia una croada particular contra el possible espionatge i les filtracions que perjudiquen el seu client. En veu baixa se sentia que un advocat de cap de les maneres no pot intercedir per canviar la versió dels testimonis.

Ja entrat el vespre es parlà del cas del periodista Antonio Alemany, autor de discursos de Matas, que cobrava d'amagat i de manera irregular a través de l'agència de publicitat Nimbus. Matas llançà floretes a Alemany. Digué que el volia al seu costat perquè és un gran professional, que sap redactar molt bé els discursos polítics i que no tothom sap escriure com ell. Però llevat d'això, que no tenia ni idea de com cobrava ni de com s'havia fet el contracte, perquè això no era cosa del president. Assegurà que desconeixia l'existència de Nimbus, malgrat que en coneixia el director, Miquel Romero.

Pel que fa a les subvencions al diari digital d'Alemany i a una anomenada Agencia Balear de Noticias, vinculada al mateix periodista i a la qual concedí una subvenció de 500.000 euros perquè es pogués constituir com a tal, Matas explicà que els havia d'ajudar perquè eren mitjans de comunicació balears. També es demanà a l'expresident per la presumpta comissió de 250.000 euros en bitllets que hauria rebut en un sobre del productor televisiu José Luis Moreno durant la gala inaugural d'IB3 el 2005. La denúncia la va fer l'exdirectiu de Moreno Luis Velasco, segons el qual els doblers eren en concepte de comissió per poder treballar en la nova televisió autonòmica. "I la mare de Deú nom Joana", respongué de manera sarcàstica Matas.

Devers les deu del vespre el jutge i els fiscals entraren en el tema del casal de can Sales Menor, a partir de la compra de l'immoble, passant per la rehabilitació i l'adquisició dels complements. Matas la justificà amb la venda del seu antic xalet a Cas Català i el lloguer i el traspàs d'Elèctrica Matas. Assegurà que el casal i la rehabilitació li costaren un preu similar al de l'escriptura i llegí una llista amb el seu patrimoni. L'estratègia inquisidora del jutge canvià durant la jornada. Al principi, l'interrogà tema per tema, però a mesura que avançava l'horabaixa preguntà en ziga-zaga per veure si entrava en contradiccions. El fiscal Juan Carrau sortí exultant del jutjat.