A la sortida dels jutjats, Fernando Areal rebutjant fer cap declaració. | Ferran Aguiló - J. Morey.

TW
0

Fernando Areal va ser el més llest al dematí. Mentre el seu cunyat Jaume Matas, la seva germana Maite Areal i l'expresident de Gesa Bartomeu Reus afrontaven la marabunta mediàtica a la part de darrere dels jutjats poc abans de les 09.00 hores, ell optà per entrar per la porta del davant, on ningú no l'esperava.
Areal pujà sol les escales fins al segon pis, on s'ubica el Jutjat d'Instrucció 3 i esperà que el seu misser, Rafel Perera, que acompanyava la resta de la família, arribàs.

Areal entrà a les 09.14 i sortí a les 13.32 hores, després de més de quatre hores. El seu interrogatori fou intens i quedà interromput, ja que el magistrat decidí suspendre les declaracions a petició dels advocats Manel Ollé i Rafel Perera. El motiu fou l'aportació de nou material a la causa, unes actuacions secretes que el jutge destapà ahir mateix i que consisteixen en un grapat d'escoltes telefòniques que haurien afectat Matas, el seu cunyat, la seva dona, el seu amic Reus i també l'arquitecte i veí de l'expresident al carrer de Sant Feliu Giuseppe Violante. La defensa, en tenir-ne coneixement, demanà un recés i, després, un ajornament per poder estudiar-les.
Es comentà que Perera, en saber que havia estat escoltat, es mostrà indignitat perquè es podia atemptar contra la seva intimitat. El jutge, a petició de la defensa, donà 24 hores als missers perquè es mirassin les trascripcions. Avui es reprenen les declaracions, tot i que Areal no està citat.

Notícies relacionades

El patrimoni

Però comencem pel principi. La declaració d'Areal es gravà amb dues càmeres. L'interrogatori estava previst que se centràs bàsicament en el patrimoni de Matas, i així els quatre imputats podrien declarar i després marxar sense necessitat d'estar incomunicats. La resta de temes s'abordarien en una altra jornada. Així, Castro demanà a Areal per les tres propietats de Matas: el pis de Madrid, el de la Colònia de Sant Jordi i, finalment, el del carrer de Sant Feliu, conegut com a palauet. A les 11.05 hores es va produir un breu recés per qüestions merament tècniques, canvi de cintes de gravació, apuntaven algunes fonts. Deu minuts més tards es reprenia la declaració. En aquest temps alguns missers sortiren a fumar i feren algun comentari.

Entre els periodistes es comentava que un diari publicava a internet "gran part de la declaració" i que, per ventura, un misser havia deixat el seu telèfon obert perquè els arribàs la informació. El magistrat, poc després, digué als advocats que apagassin els mòbils i els posassin sobre la taula. Donà per suposat que era impossible evitar filtracions en un dia com aquest. Un altre comentari a posteriori fou la possible existència d'un pis vora el jutjat on hi hauria un micròfon làser, capaç de captar sons a força distància i que podria haver captat per rebot d'un vidre les converses de l'interrogatori. A la sala, fins i tot, s'hi baixaren les persianes.

Areal fou l'únic ahir que declarà com a imputat, malgrat l'expectació generada cap a Matas. L'exgerent del PP va reconèixer davant el jutge pagaments en efectiu i en negre per uns 32.000 euros al constructor Joan Serra Cladera. Aquest doblers s'haurien abonat a la seu del PP. Tant Serra com altres proveïdors de la planta noble de can Sales Menor, han reconegut que reberen pagaments en negre i que feren factures per les tasques realitzades a preus visiblement inferiors als reals. Areal també contestà a preguntes pel qua fa als fons d'inversió Sicav, on digué que la seva tasca només "era comercial" i afirmà que la constructora Melchor Mascaró hi invertí doblers.

Les escoltes telefòniques

Areal tenia un discurs preparat en què reconeixia que havia pagat 100.000 € com a senyal per un pis de luxe a Madrid, ja que la seva germana hi estava interessada en un principi. Afegí que pagà els doblers com a "apoderat" ja que no l'interessava que se sapigués que Matas volia comprar un pis de luxe a la capital, perquè això el podia perjudicar amb vista a les elecccions. Afegí que la compra no es materialitzà i que el contracte passà a mans de l'expresident de Gesa Bartomeu Reus, que finalment llogà l'immoble a la família Matas. Les investigacions apunten que Reus és un simple testaferro i que el pis és propietat de Matas.

És en aquest context quan, a preguntes del jutge, Areal contesta que Reus li va pagar els doblers -els 100.000 euros- tots d'una vegada. Davant aquesta resposta, el magistrat l'interpelà dient que hi ha unes gravacions -escoltes telefòniques- en què ell diu que Reus li ha anat tornant el doblers a poc a poc. El magistrat hauria revelat un petit esbós a les parts en ratificar que Areal hauria dit, referint-se a Reus, que "no ens ha de deixar amb el cul a l'aire". Tot fa pensar que les escoltes telefòniques desmuntaven el guió que Areal estava interpretant.
La revelació del jutge ha provocat renou dins la sala. Les gravacions secretes pertanyen a la peça relacionada amb Nimbus, de la qual Castro aixecà la setmana passada el secret de sumari, tot i que només d'una part, la que fa referència al periodista i autor de discursos polítics de Matas, Antoni Alemany. A les 11.50 hores hi ha un altre recés perquè la defensa miràs la nova documentació. A la una es reprèn, però mig hora després Areal abandona la sala en suspendre el jutge la sessió. La seva versió dels fets havia quedat retratada.