De president a atracció de fira

Notícies relacionades

Matas coneixerà aquesta setmana quan ingressarà a presó

Més notícies relacionades

També hi havia els joves d'Esquerra Unida, amb una pancarta en què es podia llegir "Benvingut Mr. Matas". Els seus militants esgrimien a la mà escombretes del vàter ("per fer neta la merda"). Xavier Galan, portaveu dels joves, es congratulà que "a la fi els corruptes siguin jutjats". Altres dirigents joves del PSM, com Joan Ferrà (nou director general de Joventut), també escridassaren Jaume Matas. Malgrat tot, hi havia més pancartes sense sigles de grups polítics, fetes per espontanis amb la ira anònima a la mirada. És el cas de Gina González, que havia escrit en un llençol blanc: "El robar se va a acabar". "L'estàvem esperant d'ençà de fa molt de temps i protestant, almanco, ens desfogam", explicava González.

A les pancartes improvisades s'afegiren les teresetes de cartró, que mai no fallen en les protestes anticorrupció. En la primera, convocada per Facebook, mostraren un Jaume Matas il·lustrat com de còmic i en posició mafiosa. A la cadena humana del 4 de març, en canvi, presentaren l'ascensor del Palma Arena ("apadrina'l") i la caricatura del capo de la màfia d'Els Simpson, Fantone, caracteritzat com a corrupte mallorquí. Ahir renovaren els titelles i presentaren Security Prim, la caricatura del guarda de seguretat dels jutjats anomenat Primo. Idealitzat com Superman, però vestit de Prosegur, els manifestants l'animaven que atupàs Jaume Matas. Jaume Vich, un dels impulsors dels titelles, assegurava ahir: "Ja sabem que Primo és de dretes, però cal idealitzar-lo i dir-li que pegui una closcada als imputats".

De fet, un altre cartell deia: "Primo, dale!". La projecció mediàtica d'aquest agent de seguretat augmenta. Ahir fou l'encarregat de conduir l'expresident i la resta d'imputats per l'estora de ciment. Ara bé: el desplegament policial, que inclogué escuts antidisturbis (per si fos necessari), va fer llarg. Un mim, cara blanca i vestit negre, mostrava la seva pacífica pancarta: "Benvingut, Jaume... Volem que la teva visita sigui molt llarga". El seu somriure era tan ample i sincer que no corresponia amb la característica tristor dels mims. Quan se n'anà, Matas no quedà a dinar al restaurant Ratatoille, veí dels jutjats. No tastà, idò, el menú que solemnement havia preparat per ahir el cuiner francès Gastón. Un menú Palacete.

Comiat amb somriure

A la sortida, a les 14.10 hores, l'expresident i la seva dona no trobaren manifestants ni pancartes. Just els esperaven una vintena de policies antiavalots, dues dotzenes de periodistes i un grapat de veïns encuriosits. Això no els salvà dels insults: "Xoriço!", cridaren a Matas dos homes de més de mig segle, un amb barba grisa, camisa blanca i americana negra, que contrastava amb la cara vermella de ràbia. L'expresident respongué amb un somriure i continuà caminant, com si res, cap al cotxe del misser que els havia passat a cercar. "Mala guarra!", hi afegí, cap a Maite Areal, una veïna de la mateixa edat que els altres dos amb una senalla plena de verdures penjada del braç.

Els passavolants s'havien anat aplegant en veure el desplegament de periodistes i policies. A les 13.30 hores s'havia sabut que la vista de Fernando Areal s'havia acabat i que fins l'endemà (avui) ja no declararia ningú més. Llavors,a la porta de darrere, els policies començaren a posar ordre: els càmeres darrere la tanca blava i el carrer sense cap obstacle. Qui semblava que manava els uniformats fins i tot desallotjà cinc veïns que eren a l'altra banda del carrer de la sortida dels jutjats, recolzats en un cotxe: "Per la llei 1/92, els orden que surtin d'aquí ara mateix!", els digué. Convençuts, es retiraren dos metres enllà.

Un home amb una gorra de quadres beix que tenia intenció d'escridassar Matas, dels que eren recolzats al cotxe, es justificava arronsant les espatles: "Dir-li xoriço no és insultar-lo, és cridar-lo per allò que és". Tot just abans que sortís l'expresident, una policia va fer entrar els clients del bar de davant que n'havien sortit "per raons de seguretat". "Què es pensa, que el dispararem?", comentava irònicament darrere del vidre una dona enriolada d'aspecte ben poc agressiu. Una periodista que ho sentí apuntà, amb malícia: "Potser algú podria llançar-li una sabata...". Fins i tot una de les dones de la neteja que entraren als jutjats a les dues, després del sarau, comentà la jugada: "Que què en penso? Doncs que ho torni tot, que cony!". A dins, a les 14.30, l'edifici ja era gairebé desert. Només hi quedaven els agents de seguretat i algun funcionari. Al vestíbul del segon pis, on feia tot just mitja hora encara hi havia el campament dels periodistes, alguns oblidadissos s'havien deixat un parell de peces de roba, un carregador d'ordinador i una agenda.

Amb tot buit, Primo, l'agent de seguretat més conegut dels jutjats, sospirava: "Com a mínim ha estat més tranquil que amb Munar". I tenia raó, mitja dotzena de furgonetes de la Policia havien omplert l'edifici d'uniformats amb porra que ho controlaren tot, sobretot el vestíbul del segon pis. Un ciutadà que passava per davant comentà que tanta policia per protegir Jaume Matas era injusta, que si es tractàs d'un lladre qualsevol encara l'haurien estovat a cops de porra. Una secretària dels jutjats es queixà en partir: "Hi havia dos policies davant la meva porta i no podia ni sortir". Molts dels funcionaris n'estaven farts, de tant de xou. Un altre secretari es lamentà dels periodistes que hi havia pertot i que li barraven el pas a la porta.