Sense temps per pair-ho, Balears afronta en una setmana la compareixença davant la Justícia d'una segona figura clau en la política autonòmica. Si fa només sis dies era Maria Antònia Munar, expresidenta del Parlament, del Consell i d'UM, qui sortia dels utjats sense passaport i amb la imposició d'una fiança de 350.000 euros per eludir jla presó, avui arriba l'hora a l'expresident del Govern i del PP, l'exministre de Medi Ambient Jaume Matas.
Matas (Palma, 1956) haurà de respondre avui davant el jutge José Castro, que li imputa nou delictes, alguns vinculats a un suposat enriquiment il·lícit. Si es demostràs en un judici que els ha comès li podrien caure 30 anys de presó.
Avui entrarà per la porta de darrere dels jutjats. Fa 20 anys, entrà per la porta de darrere a la política, per iniciar una escalada fins al cim. A final dels vuitanta, quan Gabriel Cañellas governa la comunitat, Matas és un tècnic de la Conselleria d'Hisenda. L'any 1989 assumeix el primer càrrec, director general de Pressuposts, i l'any 1993 ja és conseller d'Hisenda. Tres anys més tard es converteix en president, sense passar per eleccions i aprofitant les convulsions internes que viu el seu partit, el PP, i que provoquen les dimissions dels seus antecessors, Cañellas i Cristòfol Soler.
La seva primera presidència dura tres anys (1996-1999), suficients per demostrar l'aposta per les obres públiques (pla Mirall) i perquè es comencin a sembrar dubtes sobre la seva manera de fer política (cas Formentera i cas Bitel, que acaben en no-res). La pèrdua de la majoria absoluta del PP, l'any 1999, deixa Matas fora del Govern. El president espanyol José María Aznar (PP) el rescata i el fa ministre de Medi Ambient (2000-2003). L'any 2003 recupera la presidència balear.
En el seu segon govern, Matas confirma l'aposta per les grans obres. Impulsa autovies i autopistes que, executades en temps rècord, aixequen polèmica social pel seu impacte. La ubicació d'un macrohospital a Son Espases, devora la Real, també genera oposició. L'obsessió del llavors president pels projectes faraònics el duen a contractar Santiago Calatrava per fer una òpera a l'estil de la de Sidney al moll Vell. El Govern li paga 1,2 milions per l'avantprojecte i no es fa.
Seran dues les obres estrella del seu Govern: el metro i el velòdrom Palma Arena, ambdues fetes a contra rellotge. La primera serà notícia dies després de les eleccions de 2007, quan les primeres pluges posen de manifest que la moderna infraestructura fa aigües. La segona es convertirà en polèmica després que Matas perdi el poder, quan es fa públic que costà més del doble del que previst, passà de 41 a 110 milions. Abans d'iniciar el descens i d'anar-se'n precipitadament als Estats Units l'any 2007, Matas no amaga que té poder. Al principi de la seva segona presidència viu entre Madrid i Palma i es relaciona amb gent influent, madrilenys.
Més tard, sent president, es compra un palauet al carrer de Sant Feliu de Ciutat, pel qual paga menys d'un milió, tot i que l'Agència Tributària el valora en 2,47. Són, precisament, les investigacions obertes al voltant del palauet i del Palma Arena -també s'investiguen pagaments irregulars de la campanya del PP- el que l'ha fet tornar obligat dels Estats Units per justificar, entre d'altres, el seu increment patrimonial als jutjats. Completarà el descens. Serà la primera vegada que els trepitgi com a imputat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.