El conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, ha explicat avui les línies generals del pla, que es troba a exposició pública des de dissabte i destina 145 milions d'euros a actuacions de gestió de la demanda d'aigua, 109 a interconnexió de les infraestructures, i fins a 64 milions a protecció i rehabilitació de zones humides. El finançament serà autonòmic, estatal i municipal.
Vicens ha explicat en una roda de premsa, coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, que el Govern ha redactat un nou Pla Hidrològic en comptes de revisar el de 2001, per adaptar-lo a la nova normativa de la directiva europea marc de 2000 que "va modificar principis de gestió i planificació de l'aigua" i ha dit que Balears és la primera comunitat en adaptar-se a ella.
El director general de Recursos Hídrics, Antoni Rodríguez, ha detallat que el principal canvi respecte al pla anterior, "que era una balança entre oferta i demanda", és que presenta un enfocament més global abordant tots els sistemes aquàtics, incloent per primera vegada les aigües litorals, i afavorint el seu bon estat quantitatiu i també qualitatiu, atenent la seva composició química i el seu estat ecològic.
"Abans es parlava de bon estat de l'aigua tenint en compte la presència de químics i atenent la salinitat o els nitrats, però ara també al bon estat dels organismes que viuen en ella", ha necessitat.
Segons el conseller, l'objectiu de les mesures que fixa el pla és "aconseguir un molt bon estat ecològic de les aigües superficials i litorals i gestionar els recursos hídrics de la forma més eficient i sostenible per prolongar-los en el futur".
Vicens ha assegurat que si es compara la situació actual de les reserves hídriques de les Balears amb la de 1999, "els processos de salinització en general s'han aturat i fins i tot s'han corregit en alguns casos" i a més "ha millorat substancialment l'abastiment públic d'aigua, per la tasca de reparació de fugues i la racionalització del consum individual".
El conseller ha dit que les reserves hídriques estan en un moment històric (al 86 per cent a Mallorca, al 64 per cent a Menorca i al 70 per cent a Eivissa), però ha advertit que les illes estan "sotmeses a cicles de sequera importants" de manera que "cal aprofitar els moments de bonança de pluja per garantir el futur i emprendre una planificació d'infraestructures per garantir l'93astament".
El director de Recursos Hídrics ha assegurat que la majoria de les masses d'aigua de les Balears "estan en bon estat" i les que no "són recuperables".
"La directiva ens obliga que el 2015 s'hagin pres les mesures adequades perquè aquestes aigües recuperables estiguin en les condicions que han d'estar", ha explicat.
Segons Rodríguez, l'actuació prioritària és millorar els aqüífers a la zona del Llevant de Mallorca, que són els que s'han recuperat menys, i es farà traslladant aigua "des de l'artèria transversal de Calvià-Pollença, cap a Santanyí." Si la majoria dels aqüífers estan entre el 70 i 90 per cent, "les Marines de Llevant i Santanyí estan al 25 per cent".
Segons el cap del Servei d'Estudis i Planificació, Alfredo Barón, "hi ha una sèrie de masses d'aigua que el 2015, sense necessitat de fer res estaran bé", en d'altres cal emprendre actuacions, unes terceres són prorrogables per qüestions socials o químiques, fins a 2021 o 2027, i finalment n'hi ha d'altres que són excepcionals perquè generen costos desproporcionats o a causa de les seves condicions naturals fan impossibles assolir els objectius.
Entre aquestes zones excepcionals, Barón ha citat el Pla de Sant Jordi, "que el segle XII era mar", igual com ocorre en el salobrar de Campos. "Difícilment no assoliran els nivells de salinitat adequats, però cal intentar-ho en nitrats", ha dit.
De la mateixa manera, en el Pla de Sa Pobla, per assolir un bon estat en nitrats, "seria necessari fer desaparèixer l'agricultura, que és un cost socialment desproporcionat, així que es fixaran uns objectius menys rigorosos, encara que s'adoptaran totes les mesures necessàries per assolir el millor estat possible."
Superat el termini d'informació pública de 45 dies, se sol·licitarà un informe del Consell Balear de l'Aigua sobre el Pla Hidrològic, que serà aprovat pel Consell de Govern i remès al Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí per a la seva aprovació final.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A la foto només hi ha una persona seriosa: Alfredo Barón, qui sap molt d'aigües. Al seu costat dos polítics, encara que un digui que és tècnic.
Si el problema principal se redueix a els nitrats, ¿per què no se prohibeixen els fertilitzants que provenen de la industria química i petroquímica? Se torna com abans a fems: fems de vaca, fems de porcs, compost de vegetals, etc.
El Matas va ser ministre de medi ambient...
Genovès, però si el Vicens aquest és el que promou el Tren de Llevant, com pots dir que és rigurós! Està molt bé parar Son Bosc i dóna molta publicitat i fa que surti a ses noticies però després promou un projecte tant desastrós pel transport públic i per la comarca com aquest tren. Té poca credibillitat i poc sentit de la responsabilitat.
Segons l'impacte ambiental del tren de Llevant les obres cintaminaran els aqüífers de la marina de Llevant. I ho promou el mateix conseller que surt a la goto
UNA MICA DE RESPECTE: tens raò, però en el meu cas i havent sigut la meva formació amb la llengua del l'Imperi foradat, faig el que puc.
UFA, el que escrius i un pet, és el mateix, tal volta el pet és millor perque alivia fisicament. Crec que tu amb un bon viatge per mar amb barco de requilla ,Mallorca també es veuria aliviada d'un colló.
Estaria molt bé que els opinadors anàssim una mica alerta i respectàssim la nostra llengua. Hi ha algunes aportacions en aquesta pàgina que si fossin en castellà i duguessin el mateix nombre i casta d'errades, els farien sortir els colors als autors. Per exemple Ufà posa, en tres retxes, 10 errades (sense comptar l'entrecomillat). No es tracta de ser un miraprim, però ara veureu què queda de fi un text de tres retxes en castellà que dugui deu faltes: "Como dige el otro dia, aqui esta lleno de ladrones y ensima los pocos politicos que son onrrados bienen a perjudicar a los oteleros". Au, idò.
Ufà, si segueixes les netícies a diari sabries que Biel Vicens de mentider en té poc, jo diria que de lo contrari, de fener, seriós i honest. No 's'ha cansat de fer coses des de que va començar la legislatura començant pel marron del metro, seguint amb la protecció de Ses Fontanelles i altres indrets, amb multitud de projectes ferroviaris que ka es comencen a executar, protecció de Son Bosc i ara el pla hidrològic, entre moltes altres coses. Si la mala catefa de polítics que hem tengut a aquest país hagueesin fet una quarta part de la feina d'aquest home altra gall ens cantaria
En bon mallorqui (Catala de Mallorca)...au, au, au!...a un altre amb aquets coverbos!, no ho creuen ni ells!, de aquest arbre aquestes branques...Vicens ho heuries de ser!...per si amb un ja no en teniem prou...encara, en lo de mentider, fara bo es germa...i en "lo demes"...ja ho vourem va dir un sego!