“Espanya no té política monetària i això és un test per a l'euro”

Carlos Winograd actualment és professor associat a la Universitat de París-Évry i també imparteix classes a l'Escola d'Economia de París. Malgrat tot, entre les seves responsabilitats polítiques destaca la seva feina com a viceministre d'Economia (1999- 2001) i secretari de Defensa de la Competència del Consumidor (1999- 2002) del Govern argentí.

Quin és el paper d'una autoritat reguladora en temps de crisi?
És un paper complicat. Bàsicament, el problema del regulador antimonopoli en moments de crisi ve donat per la demanda social i corporativa. Això fa que es corrompin els fonaments de la política de competències i de les polítiques antimonopoli.

I com es produeix?
Les empreses entren en crisi i requereixen de la intervenció de l'Estat. Així, es genera una coacció molt difícil de resistitr, ja que, davant l'amenaça de pèrdua de llocs de feina, domina la necessitat de salvar-los per part de l'Estat. Això no obstant, un dels fonaments antimonopoli és no salvar els ineficients perquè no ho pagui la ciutadania.

Quin tipus de pressions reben?
Hi ha dos tipus de pressions: una, des de l'àmbit social i empresarial, i l'altre, des d'altres departaments del mateix govern. En temps de crisi, són més difícils d'administrar aquestes pressions.

I com s'ha de fer perquè això no passi?
En les crisis cal fer una política de regulació de les competències diferent perquè no s'emporti els treballadors i els ciutadans. Quan fas polítiques de competències, un jugador perd i un altre guanya. Si tens dues empreses tèxtils i una cau, l'altra no contamina la segona i, a més a més, s'emporta els clients de la que tanca. Ara bé, quan passa a un banc sí que es contaminen: es genera una desconfiança en el sistema financer que afecta tothom.

Creis que el sector públic ha dedicat massa recursos a salvar algunes empreses?
Això depèn del país i del sector, però en temps de crisi tothom puja al carro per demanar...
No és una pregunta fàcil. La urgència és fàcil d'avaluar ex post, però difícil ex ante. En cinc o deu anys es podrà respondre la pregunta. L'exemple d'això és Lehman Brothers. No s'hi volia intervenir, però les conseqüències van generar tant de pànic que possiblement s'hi va intervenir en excés.

Com veuríeu la creació d'un fons monetari europeu?
Em sembla prematur, ja que no es té clara la finalitat ni el fons d'aquest organisme. No cal reproduir institucions cada deu minuts. Es tracta de feina que hauria de fer el Fons Monetari Internacional i a Europa ja existeix el Banc Central Europeu. Allò que passa és que hauria de tenir també atribucions de seguretat bancària per tenir un fons d'intervenció.

I tot perquè Grècia es troba en una situació límit econòmicament parlant...
Grècia és un problema perquè és qui revela que poden arribar més problemes i això preocupa.
I l'Estat espanyol com es veu des de fora, té instruments per tirar endavant?
Espanya no té política monetària i això és un test per a l'euro. L'euro mostra els límits per resoldre certs problemes. En la fase contractiva tenir una moneda única és complicat, perquè no es pot davaluar i ajustar els costos pel tipus de canvi, i el que es fa és ajustar-los a través de l'increment de productivitat o la baixada dels salaris.

I per això decideixen apujar l'IVA?
Abaixar els sous és impopular i l'IVA és de les poques respostes que el Govern té per enfortir i donar credibilitat a les seves finances.

Tornant a l'euro. Seria millor no tenir una moneda única per superar la crisi?
Espanya, França, Portugal i Grècia s'han beneficiat molt de l'euro, perquè era beneficiar-se de la credibilitat alemanya, i això no és gratuït. El Regne Unit, que no ha entrat a l'euro, ha pogut devaluar la seva moneda i això li ha permès ajustar els costos relatius.

Cal tornar enrere...
Amb la crisi, alguns partits es replantejaran l'euro? Si s'allarga més la crisi, a aquests països apareixeran partits polítics que replantejaran la pertinença a l'euro. Em sembla una provocació interessant.