Parelles a distància recorren al cibersexe per superar la solitud

Ja ha passat el temps del correu postal i les desesperades cartes d'amor. Ara les parelles que es troben a la distància es poden comunicar amb immediatesa. No tan sols a través del telèfon mòbil, sinó també d'internet.
La xarxa, de fet, ha esdevingut una alternativa per substituir el sexe de què una parella no pot gaudir pel fet d'estar físicament separada. Ho corrobora una investigació realitzada per tres estudiants del grau de Psicologia a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya).

Maria Verdaguer, Glòria Oliver i Ainna Bosch han analitzat el comportament cibersexual dels mallorquins amb una petita enquesta realitzada durant els darrers mesos. Un dels resultats més sorprenents és que aquesta opció s'utilitza molt més del que socialment es percep. Glòria Oliver i Mascaró assegura: "Quan es parla de cibersexe s'acostuma a parlar d'addicció, de ments obsessives i malaltes, però si ens endinsam una mica en el tema veurem que és molt més ric i està molt més present en la gent del nostre voltant del que ens imaginam".
De fet, el cibersexe s'ha convertit en l'eina per superar la distància geogràfica entre dos amants. Un terç dels enquestats assegura que ho practica per aquest motiu, mentre que un altre 33% l'utilitza per excitar-se en solitari. En canvi, un 20% declara tenir ciberrelacions per mera "curiositat".

Aquells que coneixen el cibersexe el defineixen com "literari" i "imaginatiu". "Fan referència a la part més pensada o parlada que tendim a deixar de banda quan pensam en el sexe. Vist així, de sexe literari i imaginatiu, de novel·la eròtica, sempre n'hi ha hagut, no és ver?", diu Maria Verdaguer. Cal comprendre-ho com una eina imaginativa i lingüística. Oliver explica: "El sexe amb contacte físic no és només físic ni només qüestió d'instint, sinó que també es pensa, se sent, es parla i es tenen certs costums socioculturals pel que fa a la seva pràctica.

El cibersexe fa ús d'aquesta part lingüística, dirigida al pensament, que també existeix en el sexe físic i que s'ha potenciat al llarg de la història amb la literatura eròtica". Tanmateix, una cosa du a l'altra. La investigadora Oliver i Mascaró creu que la naturalitat impera en aquesta tendència. "Estàs xatejant amb algú, la conversa va pujant de to i, sense haver-ho planejat i de manera sobtada, te trobes fent l'amor per escrit", afirma. Vaja!

A més a més, els que no ho practiquen tampoc no ho veuen com una cosa negativa. "Pocs en tenen una mala opinió o consideren que els que ho fan tinguin algun problema psicològic", explica Ainna Bosch. Ara bé, en manca informació a la web i les pàgines que en parlen alerten del risc d'addicció o problema psicològic que comporta. Sobre això, Oliver i Mascaró defensa: "Això és un peix que es mossega la coa. El fet que la pràctica cibersexual sigui un tabú i el bombardeig d'una informació que només apunta als perills s'alimenten mútuament".