El nou president del PP, José Ramón Bauzá. | Ferran Aguiló

TW
0

José Ramón Bauzá (Madrid, 1971) és el nou president del PP de les Balears després de derrotar dissabte a les urnes l'aspirant Carlos Delgado amb un 69% dels vots de la militància. També és un dels apotecaris i el batle de Marratxí. Va ser promogut al càrrec per l'expresidenta Rosa Estaràs i té l'aval de la direcció estatal i, en especial, de Mariano Rajoy.

-En primer lloc, què vos semblaria que vos fes una pregunta en català i una en castellà?
-Perfecte. Cap problema, perquè crec que ens hem d'expressar amb total naturalitat. El més important és que tinguem la llibertat per fer-ho. Jo em puc expressar per igual en castellà i mallorquí.

-Heu trobat a faltar alguna felicitació?
-No. Tinc la bústia de veu plena i molts missatges d'enhorabona.

-N'ha sobrada cap?
-No. Mai sobren felicitacions.

-Vos ha felicitat Jaume Matas?
-No.

-Ja sou president, es tanca una etapa i se'n comença una de nova. És necessari integrar-hi Carlos Delgado?
-Carlos Delgado és un afiliat que em mereix tots els respectes. El més important, en tot cas, és que vulgui fer feina per al partit.

-Li oferireu un lloc a la direcció?
-No crec en la política de quotes o percentatges. Crec en les persones vàlides i en la intenció que tenguin de formar part d'un equip.

-Carlos Delgado manifestà dissabte, just acabar el congrés, què havia guanyat el seu programa. Què en pensau?
-Que són les paraules del senyor Delgado.

-En qüestions de llengua, per exemple, vós heu dit que derogareu el Decret de Mínims, que va fer un Govern del PP.
-És possible que sí. Nosaltres vàrem crear un decret de mínims, que s'ha transformat en un decret de màxims. Personalment, sempre he pensat que la llengua ha de ser una eina de comunicació, però mai una arma per llançar contra algú.

-Segons Delgado, el català i el balear no són la mateixa llengua. I per vós?
-Jo pens que hem d'actuar amb naturalitat. Per mi, la llengua de Mallorca és el mallorquí.

-I el mallorquí, és català?
-Quan entram voluntàriament a definir criteris que per a la societat no són tan prioritaris com per a un sector minoritari... La gent vol expressar-se amb normalitat, amb naturalitat. Això és el que jo vull. No crear barreres lingüístiques generades pels mateixos polítics. Hem de traslladar la naturalitat del carrer a la naturalitat de l'administració.

-Però fa anys el PP tenia assumit amb naturalitat que a Mallorca es parla el català de Mallorca. Vós ho assumiu?
-Jo assumesc que nosaltres aquí deim moix i no deim gat, què deim tassó i no got... Això és el que jo assumesc.

-Però és català el que parlam o no?
-És mallorquí. Per mi és mallorquí.

-Fins ara, parlàvem de normalitzar l'ús social del català. El PP parla ara de normalitzar el castellà. És necessari?
-És necessari no crear problemes on no n'hi ha i que la gent es pugui expressar lliurement en qualsevol de les nostres llengües.

-Entenc, idò, que ara n'hi ha, de problemes?
-Sí, per descomptat.

-Quins?
-El català, per exemple, és un requisit quan jo propòs que sigui un mèrit. Estam prescindint de molts professionals sanitaris, docents... com a consecuència que es valora més una formació lingüística que una formació professional.

-A l'ensenyament, vós garantireu que un pare de família pugui triar la llengua amb la qual aprendrà el seu fill?
-Jo garantiré que els pares puguin triar la llengua vehicular dels fills. Els nins han d'acabar la seva formació escolar sabent xerrar perfectament el castellà, el mallorquí i una tercera llengua, que ha de ser l'anglès.

-Entenc, que si un pare vol que el seu fill estudii només en català, ho podrà fer?
-Evidentment.

-Hi ha sectors independentistes que defensen també la llibertat de llengua. Diuen que així hi haurà escoles de mallorquins i d'immigrants.
-L'administració ha de procurar un ensenyament igual i equitatiu per a tots. Jo no crec en fer guettos escolars. Crec que els centres escolars han d'integrar a la seva estructura docent la possibilitat d'elegir la llengua vehicular. Els guettos escolars seria el pitjor que ens podria passar.

-El fet de poder escollir la llengua no suposarà la generació d'aquests guettos?
-No. Vull que el fet de poder triar una llengua no impliqui què hi hagi escoles en mallorquí i escoles en castellà. Vull que al mateix edifici, a la mateixa escola, puguin conviure les dues línees.

-Serà complicat.
-Hem de crear un model linguístic propi.

-Dissabte, quan Joan Flaquer inaugurava el congrés, un grup de militans l'escridassà dient què parlàs en espanyol.
-En Joan ho va dir molt bé: nosaltres som bilingues i tenim la gran riquesa de xerrar dos idiomes. El què hem de fer és practicar la llibertat. En Joan va xerrar una estona en mallorquí i una altra estona en castellà, però això és el normal.

-Perdonau-me, però parlar una estona en cada idioma no és molt normal.
-Evidentment. Vull dir que quan hi ha interlocutors de diferents llengues ens podem expressar amb llibertat com ho trobem oportú.

-Què diríeu al 30% d'afiliats què no vos votaren dissabte?
-Que hem de respectar els resultats dels nostres companys. Hem de treballar tots junts pel projecte que han volgut la majoria dels afiliats del PP.

-Quina ha estat la principal dificultat durant la vostra presidència interina?
-Jo mai no m'he considerat un president interí, independentment d'allò que algú hagi volgut pensar. Ha estat una etapa complicada, però l'he enfrontada amb il·lusió i responsabilitat.

-Vós sou la imatge de la renovació, però a la vostra llista no apareixen homes amb molt de pes polític. Entenc que seran als òrgans de direcció...
-En el partit cap de nosaltres no és imprescindible, ni jo mateix, però tots som necessaris. Aquí no sobra ningú.

-Comptau, emperò, amb Pere Rotger, Antoni Pastor, Jaume Font...?
-Compt amb tots els afiliats i, especialment, amb tots aquell que volen treballar pel projecte.

-Teniu decidit quins seran els vostres vicepresidents?
-Tenc decidida tota l'estructura.

-I?
-La presentarem als mitjans de comunicació, però primer l'han de conèixer els meus companys.

-Hi seran els barons del partit?
-Hi seran les persones més capacitades i que tenguin il·lusió per enfrontar aquest projecte tan important i tan necessari.

-Des que UM fou expulsada del Govern es viu un clima d'enorme inestabilitat. Hi ha d'haver mocions de censura?
-El que s'hauria de fer ja és una qüestió de confiança a totes les institucions.

-Però això no depèn del PP.
-Clar. Hem de ser responsables i no traslladar la responsabilitat als que no han originat aquesta situació de crisi institucional.

-Perdonau, però hi ha d'haver mocions de censura sí o no?
-Hi ha d'haver responsabilitat de qui governa.

-Les eleccions, com a molt tard, seran el maig de l'any que ve. Em podríeu avançar tres promeses electorals?
-El primer, i bàsic, és generar credibilitat, i per fer-ho hem de ser molt a prop de la ciutadania. Si jo som el pròxim president del Govern, el primer que faré serà aplicar criteris d'austeritat: reduir conselleries, alts càrrecs, cotxes oficials... Aquest estalvi es traslladaria a pagar proveïdors, petites i mitjanes empreses, gent que ara passa per una situació molt difícil perquè l'Administració li deu doblers des de fa temps. I, a partir d'aquí, aplicar polítiques econòmiques productives i no polítiques subsidiàries.

-No fareu polítiques econòmiques subsidiàries. Això vol dir que els més desfavorits perdran beneficis socials?
-No. Vull dir que s'estan donant subvencions sense prioritzar. Les subvencions han de ser per als més necessitats, per a la gent dependent, per als sectors més marginats...

-El PP ha fet ja l'autocrítica necessària del que succeí en la legislatura de Jaume Matas?
-Sí. Hem passat pàgina. Ara començam una nova etapa i el que hem de fer és mirar cap endavant. No podem estar mirant cap al passat de manera continuada. Hem d'analitzar totes aquelles coses en les quals fallarem perquè no es tornin a produir i potenciar al màxim tot allò que vàrem fer bé, que foren moltes més coses.

-A l'horitzó més immediat hi ha la compareixença de Jaume Matas davant la justícia. Com pot afectar això al PP?
-De cap manera. És una etapa amortitzada per tots nosaltres.

-Ningú no vol ara els vots d'UM, no es pot pactar amb ells de cap manera, o sí?
-És una formació amb la qual nosaltres, avui dia, no podríem pactar.

-I d'aquí a un any i mig?
-S'hauria de regenerar absolutament.

-Clar, apostau per una majoria absoluta del PP?
-Tenim vocació de govern, no en faltaria d'altra. I sabem que l'única alternativa perquè nosaltres puguem governar és amb majoria absoluta. Els fets ens ho demostren.

-Voleu dir que si el PP no aconseguís la majoria absoluta seria molt complicat arribar a un acord amb UM?
-Els darrers esdeveniments així ens ho demostren. Unió Mallorquina es va estimar més pactar amb el PSOE que amb el PP.

-Però el PSOE els ha engegat ara dels governs i sembla que això els apropa al PP.
-Nosaltres som els mateixos des del primer moment. No hem canviat de posicionament i això no ho pot dir cap altra formació política.

-Dimarts s'ha d'escollir el nou president del Parlament.
-Exigirem que sigui una persona del Partit Popular. No condicionarem la presidència del Parlament a un pacte amb UM.

-Parlem d'IB3, què ha de canviar?
-S'ha de redimensionar per complert. És una estructura massa grossa per a la nostra Comunitat. Implica una despesa que avui dia no ens podem permetre.

-La passada legislatura fou de grans inversions en infraestructures.Continuaríeu amb aquesta política? Teniu algun gran projecte?
-Durant la passada legislatura vàrem fer moltes infraestructures, que eren necessàries. Jo apost per les sociosanitàries: hospitals, residències, centres de salut. I també s'han de fer escoles, instituts...

-Apostau per ampliar el metro?
-Sí, s'hauria d'ampliar.

-I és necessari?
-S'hauria de fer un estudi. No només per ampliar, sinó per saber per on s'ha d'ampliar.

-El tren serà també una aposta per a vós?
-El tren, evidentment, és una aposta de qualsevol govern del PP. Hem de facilitar al màxim el transport públic, però sempre de forma consensuada amb els municipis afectats.