“Hauríem de parlar de penalització en lloc

Des de llavors, el magistrat ha abandonat l'Illa en diverses ocasions, però hi ha acabat tornant. "Sempre dic que resolc les crisis personals venint a Mallorca", apunta. "Es pot dir que he tingut una integració perfecta i he fet bones amistats. La meva parella és d'aquí, tot i que em parla en castellà", malgrat que "tenc el títol de català i el parl quan no som a la feina. Algun dia m'amollaré i intentaré dirigir un judici en català", aventura.

El 1992, just després de l'Expo, se n'anà a Sevilla, on estigué sis anys en un jutjat penal. Després tornà com a magistrat a la Secció Primera de l'Audiència. El 1999 partí a Barcelona, on, de la mà del magistrat Carlos Gómez, exercí com a professor de dret penal a l'Escola Judicial. Ho combinà amb un jutjat de la Ciutat Comtal i aconseguí ressò mediàtic amb la sentència que redactà sobre l'imam de Fuengirola per provocació a la violència per raó de sexe.

Amant del cinema, mig en broma mig seriosament, afirma en relació a la troupe de polítics imputats en diferents causes que, "si Azcona i Berlanga es reunissin un horabaixa aquí, en traurien una pel·lícula ben divertida. S'ha de reconèixer que la situació a Mallorca és sorprenent. Si m'haguessin dit fa 4 o 5 anys que hauria de tenir assumptes en els quals estiguessin implicats polítics en actiu no m'ho hauria cregut". Afegeix, però, que "la judicialització és el signe del temps, cosa lamentable. Hauríem de ser capaços de posar-nos d'acord sense arribar als jutjats, no és bo per a la societat", remarca. "En lloc de judicialització hauríem de parlar de penalització. Es recorre amb excés al Dret Penal".

Continuant amb la vena cinematogràfica, apunta que El verdugo, basada en una execució real a Mallorca, és un clàssic del gènere, però que és més excèntric el paper "d'un jutge tranvestit a una pel·lícula d'Almodóvar, com Miguel Bosé a Tacones lejanos.

Vehemència

El magistrat assumeix com a "mite" el que es comenta sobre la Secció Segona -de penal- de l'Audiència: "No tenc consciència que sigui especialment dura", indica.

Allò que sí reconeix és que "alguna vegada he actuat, diguem-ne, amb més energia a la sala que els meus companys. És cosa de caràcter. És cert que som vehement, però mir de no perdre mai l'educació ni la cortesia, tampoc no m'afecta a l'hora de decidir".

Yllanes manifesta que "jutges i fiscals no som dues cares d'una mateixa moneda. No és cert. S'ha de ser molt cautelós amb la relació amb el Ministeri Fiscal, encara que el vincle sigui més personal. Amb els missers, en canvi, llevat d'incidents aïllats provocats per malentesos o qüestions d'estil, la relació és bona, el que exigeixen les normes de cortesia. No crec que tinguin motius de queixa. Una altra cosa és que es conformin o no amb el que deim en una ponència, però per això existeix la via dels recursos". Yllanes afegeix, divertit, que d'ençà que és a la Secció Segona "m'han recusat dos cops, al·legant que podia perdre la imparcialitat".

La situació de la Justícia a Mallorca no és precisament bona. "No és un territori fàcil ni tranquil. Hi ha molta litigiositat i la insularitat és un problema", afirma. Hi és "evident la insufienciència de mijtans. Nosaltres, per exemple, necessitam una secció més de penal. No és un problema de nombre de sentències, sinó de complexitat dels assumptes que s'han de tractar".