Així, aquesta normativa, que serà remesa al Parlament on l'Executiu confia que sigui aprovada amb la unanimitat de tots els grups, suposa l'actualització de la llei autonòmica del sector públic, que data de 1989, i té com a principal objectiu regular tots els aspectes del seu règim jurídic per sistematitzar i donar solucions als problemes de "fugida" dels controls públics.
Actualment, el sector públic de les illes està format per 170 ens, dels quals 104 són consorcis, 30 fundacions, 16 entitats públiques empresarials, 15 societats mercantils i cinc organismes autònoms. El Govern remarca que el 88 per cent d'aquests ens públics van ser creats durant la passada legislatura i detalla que l'Executiu participa majoritàriament en 76, el volum pressupostari dels quals ascendeix a prop de 2.000 milions d'euros i acumulen un deute de 1.392 milions.
Algunes de les principals característiques de la nova Llei són el control de la despesa amb sistemes comuns en tots els ens, limitar la desviació de la despesa pel que fa als pressuposts aprovats, evitar la picaresca en l'aplicació de la Llei de Contractes i fomentar l'eficàcia, eficiència i transparència en la seva gestió.
Altres de les novetats són que imposa l'autorització prèvia del Consell de Govern per a les contractacions a partir de determinades quanties, mentre que, d'altra banda, condiciona l'accés al deute a curt termini que es destini a finançar les desviacions pressupostàries.
A més, la nova normativa impedirà l'excés de despesa respecte als pressuposts aprovats i el Govern podrà acordar que els sistemes d'informació comptable dels ens s'integrin al sistema d'informació econòmica-financera general de les illes.
D'altra banda, l'Executiu reglamentarà el tipus d'informació que els ens hagin de subministrar a la Conselleria de Hisenda, de manera que aquells que incompleixin aquesta mesura podran ser sancionats. La Llei també crea els comitès d'auditoria, que estaran integrats per representants de la intervenció de la comunitat, així com pels auditors i els gestors dels ens, que realitzaran un control continu dels comptes.
LIMITAR LES DIETES
La llei, que es preveu que iniciï el seu recorregut parlamentari en un termini màxim de sis mesos, estableix també criteris homogenis quant als consells d'administració i els sous dels gerents dels ens públics. D'aquesta manera, s'intentarà que el límit de les dietes no superi els 200 euros, encara que aquests paràmetres es podran superar mitjançant acord del Consell de Govern.
D'altra banda, el Govern podrà establir mesures de control sobre aquelles entitats que incompleixin els deures de subministrament d'informació o de rendició dels comptes anuals, així com sobre aquelles que tinguin informes d'auditoria amb advertències reiterades o no reintegrin els fons autonòmics no utilitzats. Entre aquestes mesures, podrien trobar-se la necessitat d'una autorització prèvia per iniciar la tramitació d'operacions de finançament o per dur a terme actes de gestió econòmica-financera de l'ens.
A més, la Llei estableix condicions per a la creació de nous ens mitjançant uns requisits previs, com realitzar una anàlisi prèvia de la seva necessitat, el disseny d'un pla estratègic, l'elaboració d'un pla de viabilitat o la previsió dels recursos humans i tecnològics necessaris per al seu funcionament.
El Govern ha reduït un 20 per cent el nombre d'empreses i fundacions públiques, així com el 50 per cent d'alts càrrecs en alguns departaments, després que decidís el passat 7 de febrer eliminar les Conselleries de Medi Ambient i Esports i Joventut, després de la decisió del president, Francesc Antich, d'expulsar UM d'aquesta institució, com a conseqüència de la implicació de diversos dirigents d'aquest partit en l'Operació Voltor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquesta llei serà com les bales de foguejament, que només fan renou. A tots aquells qui l'han de votar els hi interessa que sigui així.
El que compta és el contingut de la Llei i no el fet que s'en tramiti una. Per l'experiència que tenc, si no entra a fons en el tema de la contractació de personal i limita el número de càrrecs públics que pot tenir una empresa, no servirà per a res. Avui la major corrupció és no aplicar la llei de la funció pública a les empreses públiques. En el tema de contractes de serveis i obres sempre hi haurà empreses i persones afavorides. Es molt difícil evitar-ho, i les auditories que es fan són de rialles.
Res de control, clausurar-les i prohibició d'aquesta classe de negocis particular a càrrec del govern. Com sempre, un nyap darrera l'altre (intencionat o no, qui lo sap)
Home, si PP i UM es neguen a aprovar aquesta llei que permet controlar definitivament el que fan les empreses i consorcis públics, se'ls hi veurà massa el llautó.
Falta de rigor greu: El Govern aprova, si de cas, el Projecte de llei. Possiblement mai es converteixi en llei perquè només la pot aprovar el Parlament i la cosa no pinta bé... Amb aquest titular feis creure que és una norma vigent i no ho és ni d'un bon tros.