Fiol, Moragues i Bauzá. | Joan Torres.

TW
0

"El Parlament havia requerit el president per parlar de la crisi institucional, però no ho ha entès i ha vingut a llegir-nos un discurs d'investidura", criticà, contundent, el portaveu del grup popular a la Cambra, Francesc Fiol. "Només hi ha fet referència al principi i al final", a banda "no n'ha dit ni una paraula", hi insistí. El PP pretenia que Francesc Antich explicàs ahir "els motius profunds de la crisi institucional" que han dut el Bloc i el PSIB a governar en minoria, però, segons reconegué Fiol, el president havia vingut "a una altra cosa".

El portaveu popular afirmà que Antich "somia que es presenta per ser investit president i ens llegeix un discurs de tot allò que farà", però "sense la votació de la Cambra, que hauria perdut". Digué que la situació actual era una "gravíssima anomalia democràtica" i remarcà que calia que el president se sotmetés a una qüestió de confiança.
Antich ja havia indicat que no ho faria, que pensava continuar governant i que, en tot cas, l'oposició ja té prous eines a l'abast, en referència a la moció de censura. Això no obstan, Fiol apuntà que això era "passar la pilota a l'oposició" i "dir que té la responsabilitat d'arreglar allò que ell ha trencat". Afegí que era una irresponsabilitat i que, a més, Antich, desafiant-los a fer una moció de censura, exigia a l'oposició "una majoria absoluta que ell no té i que necessita per governar".

Per Fiol, Antich anà ahir al Parlament "a repetir-nos el text que ja ens va lliurar dilluns", en referència a la proposta de pacte contra la crisi econòmica. De fet, les propostes de l'acord foren el cos central del discurs, que durà mitja hora clavada i Fiol escoltà, atent, prenent-ne notes. D'altres membres del PP, però, no pararen tanta atenció a les paraules d'Antich. José María Rodríguez fixà la mirada al buit una bona estona i fins i tot es fregà els ulls amb el polze i l'índex, com si sentir el president li fes venir migranya. A Miquel Munar les paraules del president li causaren un altre efecte secundari:un somriure que no l'abandonà fins que no es tancà la sessió. A Jaume Font i a Toni Pastor, per la seva banda, els generà xerrera: es passaren gairebé tot la intervenció parlant animadament.