Gabriel Garcías sempre ha combinat la docència amb l'exercici de la professió de misser. Aquest advocat palmesà, fill d'un reconegut ginecòleg, estudià Dret a Barcelona, on visqué més de deu anys. Allà es doctorà en Dret Penal, amb un excel·lent cum laude, mentre impartia classes a la facultat i exercia com a penalista en el despatx del catedràtic Octavio Pérez-Vitoria. De Barcelona conserva records com horabaixes sencers a la Monumental. "Els toros sempre m'han agradat. Darrerament, però, els trob un caire més bestial", afirma. Treballador incansable, tornà a casa el 1977, primer com a interí i més tard com a professor titular de Dret Penal a la UIB.
"Ja fa 40 anys que faig classes, des dels 21 anys. De fet, vaig conèixer la meva dona el primer any que vaig fer de professor aquí. Era una alumna meva. Començàrem a festejar i, uns sis mesos després, ens vam casar", explica. L'esposa és Carmen de España, coneguda lletrada del Consell amb qui ha tingut dues filles, una també advocada i l'altra metgessa com el padrí. L'advocat afirma que "el penal és un tema viu, no basta teoritzar-hi. Un pot ser un gran jurista i un mal advocat". No és el seu cas. Entre les persones qua ha representat destaca la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar. El misser diu que "ni s'ha de polititzar la justícia ni s'ha de judicialitzar la política", cosa que darrerament ha succeït.
També es manifesta "defensor a ultrança del secret professional". En aquest sentit, diu que "són discutibles les sancions administratives als advocats que no denuncien els clients per certs delictes. Si algú em diu 'tinc una botiga de castanyes i he de blanquejar 2.000 milions de droga', jo li puc contestar que se'n vagi, que no m'interessa, però la llei m'obliga a denunciar-ho i jo no hi estic d'acord". Com a bon penalista, gaudeix del judici oral i creu "amb coneixement de causa que ara hi ha un grup de bons penalistes" a Balears, tot i que les formes han canviat bastant. "La Constitució consagra la llibertat d'expressió, no els insults. No es pot ser groller i avui falta classe", comenta.
El que més l'apassiona com a advocat "sens dubte és salvar la gent. No m'agraden les acusacions i gairebé sempre faig de defensor. Crec en la justícia, encara que no sempre estic d'acord amb les normes que regeixen el país. De vegades sembla absurd que les penes siguin tan dures. Augmentar-les no disminueix la criminalitat. La violència crea violència", sentencia. A més, insisteix que "tot està massa penalitzat i que, com va dir Hildegart, la reinserció més que un ideal és un mite".
L'intríngulis de la corrupció
Garcías sorprèn en afirmar que "la corrupció no existeix, no significa res. El Codi Penal no en parla, només de la corrupció de menors". Assenyala que potser hi ha un article on "trobem un escrit que diu: 'El particular que intenta corrompre o corrompeix...", però no n'explica res més. "La paraula corrupció no hi apareix, però tots ens entenem quan es parla de malversació, suborn, tràfic d'influències... El que passa és que s'ha creat la Fiscalia Anticorrupció, que investiga delictes contra l'Administració Pública i tot aquest trull ho anomenen 'delictes de corrupció", hi afegeix.
També parla d'un "projecte de llei que és al Parlament i que, si es tira endavant, introduirà en el Codi Penal la creació d'un delicte de corrupció entre particulars. Si s'aprova, serà Can Pixa", assegura. Aquest projecte "endureix les penes i crea alguna figura delictiva nova, com la pirateria. El que anava a Civil anirà a Penal". Entre les poques aficions que té Garcías destaca la "bona biblioteca de Penal" del seu despatx del passeig de Mallorca, on es poden trobar "joies com una edició raríssima" del primer Codi Penal de l'Estat, de 1822, i el seu projecte, realitzat un any abans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El que més sobta de l'ambient judicial en general i especialment en aquestes illes es la mediatització dels processos que abans d'entrar en via judicial o tot just quan ho estan, passan per un escarni públic que sembla tret d'altres temps, aliènat drets fonamentals. Això és un preu que no hem d'estar disposats a pagar per fer fora la corrupció de les institucions, la corrupció s'ha de remoure sens dubte, utilitzant el sistema i guardant les formes, els resultats no justifiquen els mitjans, no podem acceptar una rebaixa dels drets que tant va costar tenir. Als mitjans vèim aquests dies opinions vessades impúdicament defensant la persecució, fins i tot justificant la pèrdua de drets fonamentals en ares del progrés. La fiscalia anticorrupció de balears dins d'un ambient polític absolutament sectari, s'han erigit com a talibans juridiscionals però en realitat son com el canet de l'anagrama de la discográfica EMI, com en el seu temps ho va esser el Sr. CArdenal en el seu càrrec de Fiscal General, i qui no ho vol reconeixer te un greu problema, es cert que en hi ha que roben, i els que han robat han d'esser jutjats i patir les consequències després d'això. Fer un linxament prejudicial, amb opinions de tota casta que no tenen cap ni peus, i sobre tot que estan basades en el cor i no en el cap només enpitjora la qualitat de la democràcia que per se ja es prou feble, la nostra societat es comporta com si hi hagués pressumpció de culpabilitat i no de inocència. Això es molt preocupant, molt. Com societat ens ho hauríem de fer mirar.
Sa poren dir lo que vulguin, pero tots entenem qui son persones corruptes si parlam de polítics. Tot lo demés son vuits i nous.
Tal vegada enlloc d'anomenar-los corruptes sigui més precís la denominació d'orígen, que és lladre, perquè delinqüent és massa universal, i xorisso tampoc està admès. M'imagin que tampoc va bé anomenar a aquesta gent escurabutxaques, encara que deixin les dels ciutadans ben buides.
no m'extranya si les lleis les fan els polítics...