“Abans es discutia més, ara hi ha molts acords, es transigeix massa”

Fernando Mateas es defineix com un "guerriller" del dret penal, aquell que tracta "robatoris, furts i molt de tràfic de drogues". Pel despatx, "hi ha passat tot allò més florit" de les Illes i, amb un somriure burleta, afegeix que "tots innocents". És un enamorat de la lluita dialèctica. "Abans, tot era oral i superdivertit. El que més m'agradava era que es discutia tot, no com ara, que es transigeix massa des del meu punt de vista. Hi ha molts acords" amb la Fiscalia i "s'abusa d'aquest fet. Jo record haver discutit fins i tot sobre el sexe dels àngels. Eren fets indefensables, però et feien treballar l'enginy. En canvi, amb les sentències de conformitat, hi ha poca cosa a fer. Els estaments judicials es relaxen i tot et ve donat, preferesc ser un guerriller".

Mateas estudià Dret entre Palma i Barcelona, tot i que va acabar la carrera a Granada el 1982. Llavors, ja vivia a Madrid, on cercava feina lluny del món de l'advocacia. "Al cap d'un any i mig, però, mon pare em va dir que ja estava bé de fer el gandul i vaig haver de tornar cap aquí". Finalment va començar a exercir a Ciutat en un despatx que tenia son pare. "Vaig estar un parell de mesos sol i no sabia res. Llavors, vaig conèixer Pau Mas, que cercava despatx i algú que l'ajudàs, i jo volia aprendre. Amb ell vaig començar penal, penal i més penal". Anys després, varen anar per camins separats, però de llavors ençà Mateas s'ha dedicat a aquesta especialitat.

Com a tot bon penalista, el judici oral és el que més el motiva. "És on el teu defensat veu el que tu has treballat, perquè normalment ell n'és aliè. Et pot venir a veure o anar-lo a veure tu a la presó, però no veu les hores que hi dediques. Al judici, en canvi, es plasma tot. Fins i tot, de vegades el teu defensat pot arribar a ser vertaderament conscient de la seva culpabilitat. Surten moltes coses imprevisibles en la vista oral. Allò important és que ell vegi que has fet tot el possible per salvar-lo". Per aquest misser, "allò bo de la part penal és que no pots anar a la vista amb una preparació gaire taxada, perquè tot pot canviar, un testimoni, un policia, qualsevol pot fer la volta al procés. Cal tenir cintura i un mínim de base processal i dret per poder jugar i reprendre'n el fil".

Ampliació del despatx

Mateas ens conta que té previst ampliar el despatx. "Ara som quatre missers que portam civil, laboral i molts, especialment, penal. Incorporarem un assessor fiscal i pensan a afegir algú que s'encarregui d'administratiu. L'evolució és el que et porta. Cada cop necessites més especialistes que t'ajudin, ja que penal inclou moltíssimes branques. A més, la diarrea legislativa és tan gran que estar al dia costa. Necessites suport". El ritme de treball pot ser fort. El secret per aguantar, afirma, es troba en gran part "a la pausa del migdia quan vaig al gimnàs. Hi trec la mala llet, la tensió i l'adrenalina acumulada". El meu criteri "en la professió és ser responsable. L'únic que pots prometre al defensat és treball, dedicació i seguretat, perquè els casos es guanyen o es perden. No hi ha volta de full". A més, a penal un "95% de la gent que acut a un despatx és culpable, alguna cosa ha fet". També diu que abans es feien les coses amb "més respecte".

Amant de la navegació i pare de tres fills, procura desconnectar i de tant en tant anar de caça amb els amics. "És més el ritual i el menjar, ja que les armes no m'agraden, no m'agrada disparar", diu. Recorda amb especial estima el magistrat Guillem Vidal. "Era dels pocs que sabia mantenir la relació d'amistat amb l'exercici professional. Et fotia vint anys i després hi podies anar a beure una canya. Tenia una gran personalitat". "Ser penalista és desagraït perquè el triomf dura trenta segons, però la derrota no acaba fins que el teu defensat surt de la presó".