Ali Kaouka va néixer a Hussein Dey (Alger, la capital d'Algèria) el 1974. Quan va ser detingut per ordre de Garzón, Ali acabava de comprar-se un pis a Serinyà (el Pla de l'Estany), on havia d'anar a viure amb la seva promesa, que continua a Algèria. Després de passar un any i mig a la presó de Navalcarnero (Madrid), el juny de 2005 va ser traslladat al mòdul d'aïllament de la presó de Huelva i més tard a la de Palma. El 22 de gener de 2010 va acabar de complir la pena que se li imposà. És el primer dels cinc condemnats de l'Escamot Dixan que ha sortit en llibertat. Però ara fa uns dies li va ser notificada dins la mateixa presó una ordre d'expulsió. Malgrat que tenia residència legal a l'Estat espanyol quan va ser detingut, els papers li han caducat mentre complia la pena.
Una delegació de la plataforma Aturem la Guerra s'ha traslladat a Palma per demanar que se'n suspengui cautelarment l'execució.
Malgrat això, el col·lectiu tem que la Policia faci maniobres per intentar expulsar-lo cap a Algèria sense que arribi a sortir en llibertat. La plataforma exigeix que es reconegui que "l'operació Llac és un muntatge polític", però tampoc no s'oblida de reivindicar les condicions de vida dels companys arrestats. Ara reclama que Ali no sigui expulsat. Una delegació de la plataforma va anar a la presó de Palma el 22 de gener per esperar Ali i "garantir que torni amb nosaltres", explica Sílvia Rispau, la portaveu. L'advocat de Palma que du el cas, Jaume Bueno, va poder interposar una mesura cautelar per aturar-ne l'extradició de manera provisional. No obstant això, Ali va ser traslladat aquest cap de setmana al Centre d'Internament de València en espera que el Jutjat Contenciós Administratiu decideixi si anul·lar definitivament aquesta ordre. Diumenge, membres de l'esmentada organització es van concentrar davant la Delegació de Govern de Girona i avui ho faran davant el Jutjat Contenciós Administratiu de la mateixa ciutat. "En continuarem reivindicant la llibertat", remarca Rispau.
El 23 de gener de 2003, la Policia va irrompre al pis que Ali compartia a Banyoles i va ser arrestat amb els seus companys i 23 persones més d'Olot, Salt, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. Era l'anomenada operació Llac, ordenada per l'Audiencia Nacional. Les anàlisis de la Policia espanyola van demostrar que el més perillós dels productes intervinguts, de les famoses "armes químiques" que cercaven, era detergent. El cas fou batejat popularment com el de "l'Escamot Dixan". Els detinguts presentaren una querella contra Aznar i Acebes al Tribunal Suprem per injúries i calúmnies i una reclamació de danys pel temps passat empresonats sense cap motiu. El malson de l'operació Llac, aparentment, havia acabat. Però no.
Aznar es va negar a reconèixer el "ridícul" de l'Escamot Dixan i el setembre de 2003 el fiscal reobrí el cas. Ali i tres persones més van declarar a Madrid, sense que el fiscal es molestàs a comparèixer-hi, i el jutge Polanco va mantenir-los en llibertat. Garzón assumí interinament la instrucció de l'operació Llac i ordenà detenir els quatre homes sota la llei antiterrorista. El novembre de 2007, van ser jutjats pel tribunal d'excepció que és l'Audiencia Nacional -hereva del Tribunal de Orden Público- sis companys com a integrants del suposat "escamot". La sentència va reconèixer que les armes de destrucció massiva que pretenia Aznar eren sabó i només en va absoldre una persona; els altres foren condemnats a 13 anys. Més tard, el Suprem reduí les penes a la meitat. Ali fou condemnat definitivament a 6 anys de presó. El seu germà, Souhil Kaouka, també és internat a Palma i encara li queden quatre anys. Després que el Tribunal Constitucional no admetés el recurs contra la sentència, ara està pendent del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.