El degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears (ICAIB), Joan Font, reconeix des del despatx professional que, "quan estudiava, en cap moment no se'm va passar pel cap ser misser. M'inclinava més per preparar notaries, però quan vaig començar, al cap de 10 dies, vaig decidir que ja estava cansat d'estudiar per estudiar. Em vaig agafar dos mesos de vacances i el 8 d'octubre de 1981 vaig entrar en el despatx dels germans Emili i Paco Gené com a passant". Avui dia, encara hi continua i, especialitzat en concursal, du causes com el concurs de creditors del Grup Drac.
Font és l'iniciador d'una nova nissaga de professionals de Dret, que comença amb ell i que continua amb "una germana; una filla, que fa un any i mig que exerceix a a Barcelona, i un fill, que estudia quart de Dret. Som el primer universitari de la família", apunta. Abans tenia hobbies, diu i afegeix que "ara dedic molts hores a la professió. L'advocacia no admet mitges tintes. T'hi dediques o no. Si vols estar al dia de tota la legislació, només de la teva especialitat, quan no fas feina has d'estudiar. No admet ni horaris, ni caps de setmana, ni festes, ni res", reitera.
El degà de l'ICAIB apunta que en números grossos a Balears hi ha uns 2.300 advocats que hi exerceixen i uns 700 que no. "Òbviament el gruix se centra a Mallorca, i en concret a Palma. A Eivissa n'hi ha uns 250 i a Menorca entre 120 i 130 que hi exerceixen, "més que suficients", assenyala. "Ha estat una de les queixes constants, la massificació és un fet". Afegeix que no hi ha estadístiques sobre especialitzacions professionals. "Durant bona part de la nostra carrera, els missers solen ser multidisciplinaris i, a partir de certa antiguitat, es van especialitzant en matèries. El que sí que hi ha és una doble tendència pronunciada. L'advocat que existia quan jo vaig començar, fa 30 anys, és una espècie en vies d'extinció.
Queden pocs que hi exerceixen sols i toquen totes les matèries. Avui dia, és materialment impossible estar al dia de tot. La segona tendència és la d'agrupar-se companys dins un despatx, de manera que comparteixen despeses i es reparteixen la feina entre ells, afavorint-ne l'especialització. Es junten un penalista, un laboralista, un civilista i un matrimonial, per exemple. Així, quan entra un client, sempre hi ha algú que li pot donar servei".
Reconeix com un fet que la crisi ha afectat tothom i també la professió. "La part positiva és que hi ha més feina; la negativa, que costa més que mai cobrar". La litigiosistat ha augmentat, especialment a concursal i a penal. "Al torn d'ofici, en xifres rodones, a 31 de desembre les peticions s'han incrementat un 30% respecte del mateix període de l'any passat".
La formació
Font dedica un punt apart a la necessitat de formació. "S'hi ha d'apostar, perquè és un horror els canvis legislatius que hi ha a cada dia. Et pots tornar boig. Si no estàs permanentment al dia, corres el risc de ficar la pota i que et posen un plet. Un exemple és la Llei concursal del 2004, que substitueix els codis de comerç de 1829 i 1995. Després de 150 anys per canviar-la, no és normal que en els 5 anys que fa que és en vigor se n'hagi retorcat un terç. Sense comptar que el desembre Zapatero va anunciar la llei d'economia sostenible, en la qual un dels punts és la reforma integral de la Llei concursal".
El degà no creu que hi hagi una judicialització de la vida política. "Allò que hi ha és un munt de causes penals a conseqüència de presumptes delictes que s'investiguen. Són investigacions en curs. Judicialitzar la vida política, per mi, és una altra cosa, és qualsevol debat polític allà on no s'entenen els polítics i que ho traslladen als jutjats. Hem viscut exemplets propers a casa nostra", manifesta sense voler especificar-ne cap.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.