Un total de 215.000 llars de les Balears, és a dir, un 52,7% de famílies que viuen a les Illes, reben prestacions socials com a mesura addicional per afrontar la crisi. A pesar que la xifra afecti poc més de la meitat de les llars d'aquesta comunitat, el percentatge de beneficiaris és encara inferior a la mitjana de l'Estat, que se situa en el 56,3%. Però, a més a més, i segons es constata en l'informe de l'Observatori de la Igualtat elaborat a partir de dades extretes de l'Enquesta de condicions de vida de l'INE, el 55,9% de les llars perceben algun tipus de prestació de vellesa i supervivència, mentre que la mitjana estatal de les prestacions per supervivència superen de 8,4 punts percentuals la mitjana de les Balears. En canvi, segons el mateix informe, les ajudes a persones aturades a les Illes és superior (el 33,0% davant el 20,5%). Això s'explica més per l'efecte de la temporalitat turística que no pas per la crisi.
Les xifres que afecten les Illes contrasten, si es té en compte que les famílies d'aquesta comunitat presenten el mateix "grau elevat" de dificultat que les de la resta de l'Estat (un 28%) per assumir les despeses. En canvi, però, reben menys ajudes. En alguns casos, les Balears superen la resta de comunitats de la Península en relació als graus de dificultat econòmica. A tall d'exemple, l'informe de l'Observatori revela que el 2,8% de les llars, és a dir, més d'11.400 famílies de l'Arxipèlag, no es poden permetre el "luxe" de menjar carn, pollastre o peix almanco dos pics per setmana. A la resta de l'Estat, la quantitat es redueix al 2%. A tot això s'hi suma el fet que les Balears han sofert un descens notable dels ingressos en els darrers dotze mesos, un percentatge superior al de la mitjana estatal (24,4%) i que la Comunitat també supera. En aquest sentit, el terme mitjà d'ingressos per persona i llar oscil·len a l'entorn dels 810,878 i 957 euros de renda anual neta. Així, el descens d'ingressos es deu en un 21,9% dels casos a la pèrdua de feina i a la desocupació (set punts per sota de la mitjana estatal) i en un 14,7%, a canvis en les hores treballades i el salari (dos punts per sobre de la mitjana).
Les altres causes presenten percentatges inferiors. El 67,5% de les llars de les Balears tenen l'habitatge en propietat, percentatge inferior al de l'àmbit estatal, que se situa en el 82,2%, 15 punts per sota de la mitjana. Això és degut al preu de l'habitatge i a la despesa que suposa mantenir-lo. D'altra banda, l'enquesta de l'INE recull que aquesta despesa mensual mitjana a les Illes Balears se situa en 408 euros anuals, 112 € més que a la resta de l'Estat. A més, a les Illes Balears, la despesa mitjana per persona se situa en els 13.231,45 euros, uns 1.558,01 euros més que a la resta de l'Estat. Sobre això, la despesa mitjana menys elevada per família de les Illes es troba en el tipus de llars formada per una persona o parella de 65 o més anys o a les llars integrades per un adult amb menors de 16 anys o per una parella amb almenys un fill (11.550,69 €). Aquest grup és el que pateix més grau de vulnerabilitat social.
