Així ho ha exposat el president de la Comissió de Transports de la institució insular, Bartomeu Bestard, en la presentació que ha realitzat avui d'aquesta iniciativa, que duu dos anys en gestació, i en la qual, basant-se en un estudi confeccionat per la consultora Arup, detalla que la localització d'aquesta infraestructura hauria de situar-se "entre els eixos d'Inca i Manacor, i a entre 10 i 20 quilòmetres del Port de Palma".
Pel que es refereix al cost, el tècnic Jacinto Vaello, autor de l'informe, considera que ascendirà a uns 60 milions d'euros, una quantitat que "cap promotor privat no voldrà assumir", perquè el Citma tindrà una rendibilitat "molt baixa" una vegada que entri en explotació. I, en aquest sentit, Bestard avança que "serà necessària" la participació de l'Administració Pública, a la qual des de la Cambra demanen una resposta clara.
Segons el plantejament donat a conèixer avui, una tercera part de la superfície que ocupi el Citma estarà destinada a estacionar i maniobrar camions i tràilers, que actualment "s'aparquen de qualsevol manera", en la via pública o llocs retirats, per la qual cosa estan a la mercè de lladres de gasoil o de vàndals, segons exposa el gerent de la Federació Empresarial Balear de Transport, Salvador Coll, també present en l'acte.
Així, el centre de transport comptarà a més amb entre 80.000 i 100.000 metres quadrats destinats a naus d'emmagatzemament, i, en resposta a una "forta demanda" de les empreses del sector, els restants 100.000 a 110.000 metres quadrats es reservaran per a carpes destinades a camions i semiremolcs. I, a més, comptarà amb una estació de servei adaptada per a vehicles pesats, àrea administrativa, un bar-restaurant i altres dependències complementàries.
En total, la creació d'aquesta gran infraestructura afectarà uns 1.000 treballadors del sector del transport, que veuran la seva activitat traslladada al Citma, encara que també es crearan algunes ocupacions noves entre tots els serveis associats al centre que s'hauran de posar en marxa, majoritàriament per concessió. Per la seva part, la "majoria" de les empreses adquirirà parcel·les logístiques per a la seva activitat, però també es llogaran locals comercials, tallers i oficines.
GESTIÓ PÚBLICA O MIXTA
De moment, la següent fase en el desenvolupament del projecte passa per assolir acords entre administracions per a la seva participació, la concertació públic-privada, la realització d'un avantprojecte, del disseny jurídic-administratiu, de l'esquema funcional, al que seguirà l'adquisició del terra i la tramitació del planejament. Després d'això, tindrà lloc la constitució de l'entitat promotora del Citma, sempre segons l'estudi d'Arup.
A més, aquest contempla tres models de gestió possibles per al Centre de Transports, la més "idònia" és la creació d'un consorci participat només per administracions públiques; en segon lloc, la creació d'una societat anònima de capital públic, que la consultora considera "vàlida per donar una arrencada pública a l'actuació i facilitar la posterior incorporació de la iniciativa privada"; alguna cosa que, en la tercera via queda més definit perquè aposta per una SA de capital mixt.
Quant a la necessitat de requalificar terrenys per ubicar el Centre de Transport, Bartomeu Bestard va voler deixar clar que aquest "no pot" assentar-se sobre terra industrial "convencional", donat el seu elevat cost -el de les Balears és el més car d'Espanya- i, d'altra banda, matisa que "volem fugir molt de la idea d'especulació", perquè "no estam buscant realitzar una operació immobiliària per especular".
POC ATRACTIU COM INVERSIÓ
Explicant l'anterior, l'estudi presentat avui assenyala que, la "escassetat de terra i la forta pressió urbanística" que es donen a Mallorca, al costat dels reduïts marges de rendibilitat amb què operen les empreses de transport, provoquen que el projecte "no resulti atractiu per al seu desenvolupament integral per la iniciativa privada", en la qual cosa la Cambra de Comerç va justificar la necessitat que s'involucrin les administracions públiques, de les quals espera resposta.
Es pot assenyalar que, segons l'estudi d'Arup, actualment, les empreses de transports de Mallorca se situen, en un 72 per cent dels casos en un radi d'entre 0 i 10 quilòmetres al voltant del Port de Palma, mentre que un 21% ho fa entre 10 i 20 quilòmetres de distància. I del total, un 44% es troben repartides en l'eix Palma-Manacor i un 42% en el Palma-Inca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pues que aprovechen el suelo urbano de Son Bordoy y no nuevo suelo rústico, porque este proyecto sí es necesario para la infraestructura logística de Mallora y la creación de empleo. http://mallorcaverd-e.ning.com
podem agafar sol rústic fins que no en quedi ni un pam. això no te importancia. total, per sembrar patates, per mirar es paisatge, per passar gust de passejar, quina xorrada. Millor anar en un bon cotxo per centres urbans, a menjar una hamburguesa, an es cine, industrialitzar-ho tot. Fins quan? Especuladors. No teniu vergonya
PELOTAZO!! Ja basta de destruir el nostre entorn per encimentades. I més si els mateixos de la caeb ja diuen que no serà rentable! Anauvos a especular a un altre lloc, que Mallorca ja no pot pus.