Més expressió oral i no tanta gramàtica als exàmens de català

"Efectivament, és el triomf del comunicativisme", explica Tonina Pujol, que ha estat la coordinadora d'aquesta adaptació per part de la Direcció General de Política Lingüística. Hi afegeix: "Per primera vegada es farà èmfasi en la interacció; deixam ja el sistema gramaticalista".

De dalt a baix

Més que una reforma, un canvi de dalt a baix. El model seguit s'inspira en l'anglosaxó, predominant a Anglaterra des de fa uns 30 anys. La idea és contextualitzar els coneixements, i no aïllar-los. Per això s'impulsarà l'ús d'enregistraments audiovisuals, ja que les noves tecnologies han de ser capdavanteres en aquest nou sistema. És per això, precisament, que també es replanteja l'equilibri que hi ha d'haver entre les àrees de què consten les proves (comprensió i expressió, tant escrita com oral).

Una altra modificació en la filosofia educativa és la puntuació. "Podem dir que fins ara un alumne tenia 100 punts i els anava perdent segons les errades. Ara, en canvi, cadascú parteix de 0 i va puntuant cap a dalt".

Els continguts per estudiar també canvien. De fet, desapareix l'obligatorietat d'aprendre el marc social i històric de la llengua estudiada. En el cas del català, els alumnes que es presenten a examen solen respondre preguntes sobre l'origen de la llengua i dels dialectes que se n'han generat al llarg de la història. Aquesta adaptació s'ha fet de manera coordinada amb el País Valencià i Catalunya, tot i que sembla que aquests dos territoris volen fer canvis pel seu compte. Tanmateix, es preveu que alterin les equivalències d'homologació entre els certificats propis i els nivells europeus. "L'adaptació és fàcil, però les equivalències són realment difícils".