TW
0

El Govern balear signà ahir el nou model de finançament amb l'absència dels consellers del PSM i d'UM, Biel Vicens (Mobilitat) i Miquel Àngel Grimalt (Medi Ambient), que feren així evident el desacord dels seus parrtits amb el nou sistema. El PSM el considerà "insatisfactori" i UM parlà directament d'"espoli fiscal", un terme que el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera (PSOE), trobà "poc rigorós". Manera fou l'únic conseller -dels que componen la Comissió Mixta d'Afers Economicofinancers- que acudí a la reunió de Madrid amb la vicepresidenta econòmica del Govern central, Elena Salgado.

El conseller defensà que el nou model suposa una "millora substancial" respecte de l'anterior, perquè actualitza periòdicament la població, permet un major accés a la cistella d'imposts i inclou una disposició addicional perquè Balears sigui compensada si no assoleix la mitjana estatal de finançament per càpita. Manera afirmà que seran 500 milions addicionals l'any 2011, però sempre que hi hagi creixement econòmic.

Unió Mallorquina, en canvi, considerà un "total despropòsit cap a Balears el model de finançament" i advertí que amb aquest "l'espoli fiscal continuarà l'any 2010". Segons el portaveu parlamentari d'UM, Pep Melià, amb el nou model faltaran més de cent milions d'euros perquè Balears arribi a la mitjana de finançament per càpita estatal i això posa de manifest que "el senyor Zapatero s'ha rigut dels mallorquins incomplint les seves promeses".

Per part seva, el diputat del Bloc-PSM-Verds, Antoni Alorda, reiterà que el PSM creu "insatisfactori" el nou finançament i insistí que no hi està d'acord, i més perquè PSOE i PP impediren que s'hi inclogués una esmena del senador Pere Sampol per garantir que Balears estigués en la mitjana. Tant PSM com UM insistiren a advertir que critiquen el Govern central i no el balear.

Notícies relacionades

Un model que, si tot va bé, suposarà 500 milions l'any 2012

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, recordà ahir que el nou sistema de finançament suposarà que Balears rebi aquest mateix any com a mínim uns 210 milions d'euros addicionals, xifra que s'elevaria fins als 330 l'any 2010 i que superaria lleugerament els 500 milions el 2012.

Amb tot, el responsable autonòmic insistí que, perquè això sigui així, caldrà que millori la situació econòmica perquè bona part dels ingressos addicionals arribaran a través dels imposts parcialment cedits.

En qualsevol cas, confià que una "comunitat dinàmica" com Balears pugui recuperar les taxes de creixement econòmic i, fins i tot, superar la mitjana estatal de finançament.