Tomeu Vicens ha estat un dels principals centres d'atenció ahir al Parlament. | Ferran Aguiló - M.À.C.
Faltaven minuts perquè es conegués la sentència que el condemna a quatre anys i mig de presó quan el diputat del Grup Mixt, Tomeu Vicens, consumà la venjança contra el Pacte, que el dia abans rebutjà les seves esmenes als pressuposts. Vicens permeté, amb l'abstenció, que el Parlament derogàs un decret llei amb mesures urbanístiques impulsat, almenys en part, per UM, el partit amb el qual es presentà a les eleccions.
El moviment de Vicens posava de manifest, una vegada més, que mentre ell sigui al Parlament el Pacte no té garantida la majoria. Tanmateix, també evidenciava que la seva formació, UM, de la qual està teòricament suspès de militància, no controla el seu vot.
Els populars, sabedors que Vicens podia venjar-se del Pacte, no volgueren deixar res a l'arbitri i cridaren a tots els seus diputats, fins i tot a Carme Feliu, que havia faltat als plens de dimarts i dimecres perquè té una baixa per maternitat. El vot en contra del PP, sumat a l'abstenció de Vicens, provocà un empat, que obligà a repetir en dues ocasions la votació. El resultat no varià i el decret quedà derogat.
El decret permetia que s'atorgassin llicències a habitatges unifamiliars sense clavegueram, a proposta d'UM. A petició del PSOE, permetia al Consell d'Eivissa estalviar-se una modificació de planejaments municipals i del Pla Territorial per reordenar la finca de Sa Coma. També declarava d'utilitat pública l'ocupació del camí de l'Esclusa, a Menorca.
Aquestes modificacions ara, un pic derogat el decret-llei, s'hauran de negociar amb el PP per tal que prosperin. Ahir, just després de les votacions, ja es començaren a veure els primers moviments perquè la iniciativa torni a la Cambra. De fet, Vicens coincidí amb el PP a l'hora d'argumentar que no estava d'acord que les modificacions previstes es fessin via decret- llei, ja que s'elimina debat parlamentari quan es poden estar envaint competències de consells i ajuntaments. I, com el PP, reclamà que es fes com a projecte de llei, la via que s'emprarà ara.
La derogació serví al PP per recalcar la "precarietat" del Pacte i, en el debat de l'altre decret llei que se sotmetia a convalidació, la popular Mabel Cabrer no es va estar de demanar eleccions anticipades o qüestió de confiança. El segon decret llei, impulsat per Mobilitat (Bloc), sí que tirà endavant, amb l'abstenció del PP i el vot a favor de Vicens, que en aquell moment ja estava condemnat. El portaveu socialista, Antoni Diéguez, no votà com a gest simbòlic de rebuig al vot de Vicens.
El decret regula les pròrrogues de les concessions a les línies d'autobusos interurbans en aplicació de la normativa europea, permet que els ajuntaments ampliïn de dos a quatre anys el període de suspensió de llicències i canvia la delimitació dels Bé d'Interès Cultural (BIC) que afecten els nuclis històrics de Formentera perquè es puguin fer actuacions urbanístiques ara no permeses. En principi, no ha d'impedir que s'executi la sentència que obliga a esbucar un centre comercial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vicens no tens vergonya! Què penses a què jugues? jo te fotria un monopoli davall el braç i t'enviaria a ca teva més aviat que depressa!!! Dimiteix pocavergonya!
VICENS pocavergonya dimiteix ja!! ANTICH covard convoca eleccions ja d'una punyetera vegada!!
Dissolució de PP-PSOE-UM-IU-PSM? És això el que demanes pau ferrer?Per què possiblement tots aquests s'han beneficiat de la corrupció.
Que ens tornin el que han robat i també els escons. Dissolució dels partits beneficiats per la corrupció.
Es gran problema de convocar eleccions és el seu cost econòmic. Amb aquesta crisi, és èticament viable ficar-se en unes eleccions?
Com més tardi a convocar eleccions pitjor li anirà Sr. Antich, potser ja és massa tard. En les pròximes eleccions Vè. pagarà per la corrupció d'uns altres, però també pagarà per la seva debilitat i la seva falta de confiança en si mateix i en nosaltres els electors que fastiguejats no votarem ja mai més a ningú.