La importància d'aquestes ajudes, però, és cabdal per al sector primari europeu i els pagesos illencs no en són l'excepció. De fet, la PAC suposa la partida pressupostària més voluminosa de la UE (40% de la despesa). Es tracta de l'instrument de cohesió més important de la UE, amb mig segle de vida i que en el punt àlgid dels anys 80 arribà a superar el 70% de les partides comunitàries.
Tanmateix, Brussel·les vol capgirar l'estratègia agrícola i deixar en mans dels estats membres aquesta responsabilitat. Segons José Luis Anda, un dels caps estatals d'Agricultura del Partit Socialista, "la UE vol que anem assumint aquestes despeses, però és una operació perillosa". Cal pensar que, segons el PSOE, no tots els països podran subvencionar el seu hort. A més, el pes del finançament no recaurà sobre l'erari estatal, sinó sobre les mateixes comunitats autònomes. "És evident que no tenen prou doblers", continua Anda.
Per aquest motiu, el PSOE està en desacord absolut amb el desmantellament de la PAC. És la mateixa actitud que manté la Conselleria balear d'Agricultura, temerosa d'haver de posar de la seva butxaca les ajudes que es perdin de la Unió Europea.
De fet, el departament encapçalat per Mercè Amer hauria de gastar un terç de les seves partides anuals per costejar les subvencions que ara arriben per la PAC. L'any 2008, per exemple, els pagesos illencs reberen 22 milions d'euros dels Fons de cohesió agrícola. Si extrapolam aquesta dada al pressupost de la Conselleria per a 2010 (xifrat en 60,93 milions d'euros), observam que caldrà consumir-ne un terç per suplantar les ajudes comunitàries.
En tot cas, el futur de la PAC per al període 2013-20 no està tancat. La comunicació que en defensa el desmantellament podria ser aturada si diversos països pressionen fort. Sense cap dubte seran França, Espanya, Itàlia i altres estats del sud d'Europa, atès que són els que més es beneficien d'aquestes partides.
Si finalment es decideix refondre la PAC (i no pas eliminar-la), un dels aspectes que caldrà reformar-hi serà l'abonament de subvencions a partir de la productivitat. Fins ara, s'atorguen segons el rendiment que cada pagès assolí entre els anys 2000 i 2002. Però des del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí alerten que aquest criteri "possibilita que l'agricultor visqui de les rendes del passat". Per això, advoquen per ajustar aquests pagaments (qui produeix cobra; qui no ho fa no rep doblers). Cal pensar que les ajudes basades en barems del passat "desincentiven la producció", alerten des del Ministeri.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.