Tomeu Vicens, ahir, parlant per telèfon als passadissos del Parlament. | M À. Cañellas.

TW
0

La nova Llei de comerç, que adapta la del 2001 a la Directiva europea de serveis -directiva Bolkenstein- i que aixeca la moratòria sobre grans superfícies comercials, s'aprovà ahir al Parlament sense vots en contra. Amb tot, el redactat final inclou cinc esmenes del PP rebutjades pel Pacte. S'aprovaren gràcies al suport del diputat del Grup Mixt, Tomeu Vicens, suspès de militància per UM després que el jutge li imposàs una fiança per la imputació en el cas Son Oms. Vicens va fer perdre ahir sis votacions al Pacte -les de les cinc esmenes i la del redactat que les incloïa- i permeté que el PP introduís retocs tècnics a la llei que no en canvien substancialment l'abast.

El Pacte perdé les votacions al Parlament just l'endemà que passàs el mateix a l'Ajuntament de Palma i enmig d'un context en què trontolla l'estabilitat d'aquests acords, sobretot després de les noves imputacions judicials de càrrecs d'UM. Les votacions es produïren en un llarg ple, que fins i tot s'hagué de suspendre per allargar les negociacions entre les forces del Pacte, el PP i Vicens. Finalment, el Pacte acceptà tres esmenes del PP i tres de Vicens, i rebutjà la resta. Això no obstant, Vicens permeté que se n'aprovassin cinc més que els populars havien mantingut. Ells, en canvi, no votaren les del diputat del Grup Mixt. Vicens no intervingué en el ple i, després, justificà el seu vot per qüestions tècniques i no descartà que en el futur repeteixi. Era la primera vegada que Vicens permetia l'aprovació de propostes del PP, precisament en la darrera votació abans que arribin al ple els pressuposts autonòmics.

Restriccions urbanístiques

Tanmateix, tot i l'enrenou, la Llei de comerç s'aprovà amb un elevat grau de consens i sense cap vot en contra. La seva entrada en vigor suposarà l'aixecament de la moratòria imposada l'any 2005 sobre grans superfícies comercials. La llei, però, canvia els criteris per limitar-ne la implantació i, a partir d'ara, ja no seran econòmics -la directiva Bolkenstein no ho permet- sinó que seran urbanístics. Així, només permet ubicar grans centres comercials en sòl urbà consolidat -en rústic just es permetrien vinculats a activitats agrícoles, ramaderes o forestals- i restringeix la consideració de gran establiment comercial, que necessitarà per força de llicència autonòmica, als que tinguin més de 700 metres quadrats en el cas de Mallorca, 40O a Menorca i Eivissa i 200 a Formentera.

Les esmenes del PP aprovades amb el suport de Vicens modifiquen la tramitació que haurà de seguir una sol·licitud de llicència autonòmica de gran establiment comercial i la simplifiquen. Alhora, donen llibertat per determinar dies i hores d'obertura als centres comercials de fins a 300 metres quadrats -el Pacte ho limitava a 150 metres-, sempre que pertanyin a petites i mitjanes empreses. Així mateix, permeten que els comerços que no siguin grans centres comercials i que es trobin oberts al públic des d'abans del 17 d'octubre de 2006 sense tenir llicència d'instal·lació i obertura i funcionament ja no la necessitin. Finalment, s'afegeix un punt perquè la llei no afecti les sol·licituds en tramitació per implantar comerços que no eren considerats gran establiment amb la llei anterior. Aquests es continuaran tramitant amb l'antiga.

El Parlament aprova la norma que permet a Antich avançar eleccions

Per assentiment i gairebé sense debat, el Parlament balear aprovà ahir la Llei electoral dels consells, que elimina els dubtes jurídics existents perquè el president del Govern, Francesc Antich, pugui convocar eleccions anticipades. Així, una vegada que es publiqui la nova norma al BOIB, Antich podria avançar els comicis. El nou Estatut d'Autonomia dóna al president del Govern la potestat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions i, a la vegada, fixa les les llistes electorals separades per al Parlament i els consells. Tanmateix, fins ara no quedava clar si la convocatòria d'eleccions avançades al Parlament tenia algun efecte sobre els consells. Ara s'aclareix aquest punt i es desvinculen els comicis autonòmics dels insulars, que sempre s'hauran de dur a terme amb les municipals el quart diumenge de maig de l'any pertinent.

La llei arribava al ple pràcticament consensuada i l'únic punt que havia generat polèmica durant la tramitació també s'acabà negociant entre les forces del Pacte i l'oposició. Finalment, la llei no inclou cap fórmula concreta de jurament o promesa dels càrrecs als consells i s'elimina així la fórmula que havia inclòs el Pacte, sense referències al rei ni a la Constitució, que el PP rebutjava. Com fins ara, serà cada institució qui decidirà la fórmula que empra.
Tot i que aquest punt havia generat polèmica -ahir es retirà i no fou ni objecte de debat-, la clau d'aquesta llei és que des del moment que es publiqui Antich podria convocar eleccions anticipades, una de les sortides que es podria plantejar davant la inestabilitat del Pacte.