"No sóc de Palma, vaig néixer a Granada i pràcticament tota la vida he viscut a Madrid. Els meus colors són els blancs. No obstant això, en arribar aquí em vaig anar imbuint en la idiosincràcia de l'illa i al final agafes una miqueta d'aquest cor madridista i el comparteixes amb el vermell. El magistrat Víctor Fernández arribà a Mallorca per desembre de 2004. "Va ser amb el canvi de categoria de jutge a magistrat, allò que nosaltres diem trasllat forçós quan vaig tenir l'oportunitat de moure'm a Balears. Just va coincidir amb la creació dels jutjats mercantils arran de la reforma de la Llei concursal. Era un espai judicial nou i obert, un projecte maco, complex i molt tècnic".
El magistrat amb un to directe i afable afirma que "tot i que em comentaven que el caràcter dels mallorquins era tancat, s'ha de dir que en el meu cas m'he adaptat bé. A més, visc a prop de la Gerreria i m'hi desplaç caminant. És una vida còmoda".
Dret Mercantil
"El Dret Mercantil és el dret de l'empreses. No és una tasca senzillla perquè s'han de prendre decisions en sectors econòmics importants amb els problemes que això comporta. Empreses d'aviació, hoteres, automoció, etc. La construcció i el sector immobiliari han estat els més afectats per la crisi. Encara que aquí tot arriba tard. Quan l'empresa arriba a Mercantil ve, com aquell que diu, "pràcticament desnonada". "El Mercantil hauria d'incloure en principi tot el tema societari. Quan una empresa i els seus socis tenen problemes m'hauria de tocar a mi. També els plets de la propietat intel·lectual -l'SGAE-, les matèries de transports que aquí a les Illes són importants (terrestre, aeri i marítim). Altres competències nostres són les marques, la competència deslleial i la seva defensa. Tot i així, el 70-75% de la feina se l'endú la matèria concursal.
Fernández recorda que els reforços que arribaren a l'abril han permès que es dediqui en exclusiu al concursos de creditors. "Matèria concursal són els concursos de creditors, el que tradicionalment era fallides i suspensions de pagaments. Amb la Llei concursal de 2004 s'ha canviat el nom i s'han juntat. La dinàmica consisteix ni més ni menys que en reunir els creditors d'un deudor comú, ordenar-lo i esbrinar què és el que té. Finalment, i no més senzill, és cercar entre tots una sortida comuna, bé mitjançant la reducció del deute o amb ajornaments. Si no hi ha acord, s'ha de vendre el que hi hagi i repartir-ho entre els creditors.
El magistrat reconeix que "alguna cosa d'economia has de saber per fer Mercantil. Et vas formant per llegir comptabilitats i interpretar balanços, però sobretot el que cal és sentit comú. Nosaltres no som els que aplicam les decisisions estratègiques en un sector empresarial, sols adaptem la llei a les necessitats de les empreses.
El titular del Jutjat Mercantil 1 afirma que "la seva tasca té una particularitat i és que els concursos són bombes de dispersió. Arriba una demanda i arran d'ella comencen a obrir-se moltes peces o llibrets, que provoquen l'obertura de d'altres. Al final, una única demanda te'n pot dur un volum d'un centenar. Fernández posa com a exemple el cas Drac, on dins el mateix expedient en tenim 126 més. És a dir, 126 creditors que no s'han conformat amb el crèdit que se'ls reconeix.
El magistrat que fou portaveu a Balears del comitè de la segona vaga de jutges en la història d'Espanya i que tingué lloc l'octubre forma part de l'Associació professional de la magistratura, de tipus conservador. "Era una mica recelós amb l'oficina judicial", afirma. "No ens agraden els canvis, tot i que és cert que era necessari perquè treballem amb un sistema del segle XIX. En els jutjats compartimentats, el jutge és el rei del seu petit regne de taifes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.