A la fi, politics de totes les branques del mallorquinisme sota el mateix paraigua. | M À. Cañellas

TW
0

Què és el nacionalisme mallorquí? Per què davalla en vots unes eleccions rere les altres? I quines sigles n'haurien d'integran un front electoral? Aquestes són les grans incògnites que debateren ahir, al centre Flassaders, tres representants de la cultura mallorquina: l'escriptor Sebastià Bennasar, el glosador Mateu Xurí i el periodista Maties Salom, tots tres col·laboradors d'aquest rotatiu. També per unanimitat criticaren la divisió de forces nacionalistes a Mallorca. Va ser, però, no tant per la dispersió del vot ("la pluralitat és meravellosa", afirmà Xurí), com per la projecció social de divisió que la ciutadania hi percep. Maties Salom, director adjunt d'IB3, fou clar: "Les relacions entre els partits no ajuden a fer que es visulitizi la seva alternativa". I és que les picabaralles intranacionalistes serien com un soroll, no gaire alt però persistent, que no permet escoltar-ne el discurs amb nitidessa.

Un missatge que de ben segur captaren els polítics que acudiren al debat, entre els quals no faltà cap branca del mallorquinisme. Biel Huguet (Entesa), que jugava a casa i Joan Lladó (ERC), com també Joana Lluïsa Mascaró (PSM) i Josep de Luis (UM) hi eren presents. La crida a la unitat i al front comú, sincera o no, hi quedà clara. Una altra història és qui ha de formar part d'aquest front. Sobrevolaren negres niguls i poques respostes. La moderadora, Mar Costa, llançà la primera bala en plantejar la davallada de vots del nacionalisme. "El PSM tenia 5 escons al Consell l'any 1995. Després davallà a tres. I el 2007, sota la fórmula del Bloc, encara n'assolí tres". Llavors es demanà en veu alta: "Hem de canviar d'estratègia?". O, dit d'una altra manera, quina aliança electoral s'ha de forjar?

Ara per ara, just pareixen realistes dos camins, que s'enfilen en direccions oposades: mantenir la coalició Bloc (imprimint-li un caràcter més identitari, tot comptant amb EU) o posar messions per un front de formacions merament nacionalistes (hi cabria UM). Davant les preguntes d'una de les assistents, els ponents no foren capaços (o no ho volgueren) de definir amb quines sigles cal formar aquest espai. Salom manifestà: "En tot cas, hem d'oblidar les sigles i que entrin les persones". Xurí advocà perquè el nacionalisme "no treballi amb un termini de quatre anys, com els altres, sinó cada dia". I Bennasar els convidà a tancar-se amb ell (i una botella de whisky) durant un cap de setmana en un llogaret qualsevol de Mallorca. "I ens posaríem d'acord", vaticinà.
Una crida a l'èpica, la de Bennasar, que agradà als assistents, entre els quals també es trobaven Mateu Martí (OCB); el director de dBalears, Miquel Serra, i l'escriptor Hilari de Cara.