Si la Universitat no rep els doblers suficients, tampoc no podrà garantir l'accés il·limitat a cada carrera que ofereix. Així de contundent es mostrà ahir la rectora de la UIB, Montserrat Casas, a l'hora de valorar l'aportació pressupostària que rebran del Govern autonòmic per a l'any 2010. De fet, la partida a la UIB disminuirà un 4,4% respecte de l'actual pressupost, passant de rebre 65 milions d'euros als 62.2 prevists. És per això que la rectora hagué de posar damunt la taula una possibilitat mai no concebuda fins ara: establir numerus clausus. La mesura significa que si hi ha més demanda que places oferides, tan sols cursaran estudis els alumnes amb millor puntuació acadèmica.
Segons explicà ahir Montserrat Casas, el problema s'agreuja per l'aplicació de Bolonya. "Com podem parlar de qualitat en l'ensenyança, quan tenim 100 alumnes a la mateixa classe?". I és que el procés de Bolonya demana, explícitament, davallar la ràtio d'alumnes per professor. A més a més, la implantació efectiva de Bolonya conduirà a fer que les diplomatures de tres anys es converteixin en quatre. "Per tant, necessitarem més infraestructures per fer les classes, a més d'augmentar els professors per impartir-les".
Els actuals pressuposts, idò, caminen en la línia oposada a les demandes de la Universitat. Un darrer handicap que es presenta a la UiB és el previsible augment d'alumnes que hi haurà per setembre de l'any que ve. "Estam registrant més prematrícules que altres anys, sobretot en carreres d'Humanitats i de Dret". L'increment extra d'estudiants se situaria en prop de 300 matrícules més. Actualment, la UIB dedica una inversió mitjana per a alumnes d'uns 4.900 euros, lluny de la mitjana europea (16.000 €). És per això que des del Rectorat repeteixen constantment que la UIB és una de les pitjors finançades de l'Estat. "Estam entre les 15 amb menys doblers", es queixa Casas, a més de mostrar-se satisfeta perquè, igualment, "també som de les 15 més productives".
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ara te queixes, eh? Ja hi tornaràs a aplicar a cop de porra! Coses com aquesta no ens harien de sorprendre venguent d'un estat que rebutja el diàleg i utilitza l'autoritat per imposar Bolonya. A més, això ens passa per dependre d'Espanya. La solució és senzilla, independència i socialisme!
Amb tants de filologs com hi ha no són capaços de determinar sa gramàtica des segle XIII? Seria per estudiar en Llull, de sa forma original com ell escrivia, no ses traduccions posteriors. També se pot determinar sa gramàtica de ses rondalles.
Els més vius de la UIB són els estudiants que no volgueren a Manera de Rector.
Senyora Rectora, deixi de tirar-se floretes i enlloc de queixar-se, intenti fer les coses ben fetes amb els doblers que li donen. Apliqui els principis de la física nuclear, a veure mem si així va millor la cosa. Deixi d'emprar arbitràriament arguments que parlen de la qualitat dels estudis, perquè això és una patranya. La qualitat és la que és, sobradament sabuda per tothom, i continuarà sent la mateixa, per més diners que li doni la conselleria. Deixi d'oposar-se a la creació de la facultat de medicina, perquè fa el ridícul. Escoltar-la per la ràdio fa rialles: no té arguments clars per a oposar-s'hi. El tema aquest de que crear la facultat va en detriment de la qualitat dels demés estudis no s'ho creu ningú, perquè la qualitat no pot ser pitjor en moltes àrees. Sigui més pragmàtica i atengui's a la realitat. Els números parlen.
El que ha fer la UIB és llevar-se de damunt la xuleria que duien. Tracten als possibles alumnes molt malament i sí fessin feina a comissií per l'alumnat que té es moririen de fam. La meva filla va anar a reclamar, li mancava 0,15 punts a la selectivitat per apoder estudiar aquitectura a Barcelona i ni es preocuparen a mirar ni revisar l'examen de física i no li donaren explicació alguna. Ara fa Arquitectura superior a Reus i beneida l'hora que les del taurell li ferem mala cara i ens tractaren com si focim aturats. Au, anau a fer voltes, llepons.
Tonimigdimoni, ja es veu que no coneixes gaires filòlegs. Quants filòlegs catalans coneixes que sàpiguen llatí o els hagi servit per res? I quants de professors de llatí saben prou català? On és la causa efecte? El llatí és un obstacle insuperable i absurd avui dia. D'altra banda, això es podria aplicar al dret romà. De què serveix estudiar dret romà (o pitjor encara natural o història del dret o filosofia del dret) per a un estudiant de dret? Siguem pràctics...
Sense llatí no hi ha català: la ciència és això. Per entendre el funcionament de la llengua, s'ha de conèixer la matriu. No hi ha física sense matemàtiques, no hi ha català sense llatí. Si un vol ser filòleg, però el llatí no li entra, que se'n vagi a magisteri o a vendre sabates a el corte inglés. No rebaixarem la ciència només perquè qualque Lavèrnia o altres entabanats no sàpiguen estudiar.
Fins a quin punt s'han de reduir els estudiants? Tenc entès que hi ha carreres que hi ha 20 persones per classe, s'han de reduir més??? Jo estic a Barcelona fent Bolonya i som devers 80 persones a classe, No ho acab d'entendre...
El que ha de fer la UIB és facilitar els estudis de filologia catalana, que cada any empitjoren en tots els sentits. Per què no converteixen el llatí en una assignatura optativa? A aquest pas, d'aquí a uns anys no hi haurà filòlegs en la nostra llengua.